opinio

‘Brexit' i Unió Europea: renovar-se o morir

Un dels escenaris, en canvi, faria possible que aquells estats que desitgessin avançar poguessin fer-ho. El resultat final seria una nova versió de la coneguda com a ‘Europa a dos velocitats'

Tal i com ens explicava el Dr. Granell al seu article del mes passat en aquesta publicació, a finals de març es van commemorar els seixanta anys de la signatura dels Tractats de Roma pels quals es van crear les institucions que amb el pas del temps s'han transformat en l'actual Unió Europea. El procés de construcció europea està ple d'ombres però també d'aspectes positius. Tal i com es pot observar al gràfic, l'evolució del PIB per càpita a França, Regne Unit i Estats Units ha estat força més positiva durant el període 1900-1950 a l'observat entre 1960 i l'actualitat. La Unió Europea ha estat sense cap tipus de dubte un factor clau per explicar el creixement econòmic que hem viscut durant els darrers seixanta anys.

La celebració d'aquest aniversari s'ha vist, però, eclipsada per la signatura d'un altre document: la carta adreçada al president del Consell Europeu que a finals de març va firmar la primera ministra Theresa May i on invoca l'article 50 del Tractat de Lisboa on es regula el procediment de sortida d'un estat membre de la Unió Europea, donant inici així a l'esperat Brexit després dels resultats del referèndum del passat 23 de juny de 2016. Aquest procés irreversible acabarà amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea en un termini màxim de dos anys, és a dir, com a molt tard el 30 de març de 2019, però no està lliure d'incerteses tant pel que fa al Regne Unit com a la resta de països de la Unió Europea.

Pel que fa al Regne Unit, caldrà veure com es concreta la seva política comercial, la seva política migratòria i el paper que acabarà tenint la City dins del sistema financer internacional. No és un repte fàcil per al govern britànic, però tampoc no ho és per la Unió Europea. De fet, la resposta de la Comissió Europea a aquestes incerteses ha estat la presentació a principis de març del Llibre Blanc sobre el futur d'Europa on es plantegen cinc escenaris diferents que determinaran el futur polític del procés iniciat fa seixanta anys:

L'escenari 1 consistiria a continuar igual, és a dir, avançar en el programa de reformes ja aprovat però sense que hi hagués cap intent d'afrontar el post Brexit amb una estratègia diferent a la ja existent.

L'escenari 2 també representaria un estancament del procés de construcció europea, de manera que els esforços se centrarien únicament en un major aprofundiment del mercat únic, però sense cap altre avenç significatiu.

L'escenari 3, en canvi, faria possible que aquells estats que desitgessin avançar poguessin fer-ho. El resultat final seria una nova versió de la coneguda com a Europa a dues velocitats.

L'escenari 4 consistiria a fer menys però fer-ho millor. Els avenços en la construcció europea se centrarien únicament en alguns àmbits prioritaris per a tots els estats europeus.

Per últim, l'escenari 5 consistiria a fer molt més conjuntament i, per tant, un avenç realment important en el procés de construcció política de la Unió Europea.

El futur d'Europa.

Segons la Comissió Europea, l'objectiu del llibre blanc és precisament marcar l'inici d'un debat sobre quin ha de ser el futur d'Europa. Sense cap tipus de dubte, aquest futur serà molt diferent en funció de quins siguin els resultats de les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran a meitat de 2019, just després de finalitzar el Brexit. Està clar que els reptes globals no només polítics sinó també econòmics a què s'enfronten els països europeus avui en dia continuaran molt presents en aquell moment. La més que probable tornada al proteccionisme anunciada pel president Trump, l'augment de les desigualtats econòmiques i socials i la necessitat de continuar lluitant contra el canvi climàtic fan necessari que, a banda de debats, els governs europeus comencin a actuar. Ens hi juguem el futur.

L'impacte econòmic

Entre la victòria del partit conservador el maig de 2015 i el referèndum de juny de 2016 es van publicar multitud d'estudis que tenien com a objectiu quantificar l'impacte econòmic del Brexit a mitjà i llarg termini. La major part dels estudis estimaven aquest impacte en una caiguda de la renda al voltant del 3% a mitjà termini i del 6% a llarg termini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.