Gran angular

Emergeix un gran eix comercial a la rambla del Poblenou

L'ocupació dels locals de l'artèria és del 100%, com el Portal de l'Àngel i el Passeig de Gràcia

Una trama urbanística molt condicionada pel seu passat industrial –això vol dir, rica en naus i escassa en locals comercials- i un nou paisatge humà -amb treballadors del districte del [email protected] i hostes dels molts hotels que s'han obert en la zona- han impulsat l'aprofitament comercial de l'eix principal del barri del Poblenou: la Rambla. El cens comercial de Barcelona, que periòdicament elabora l'empresa Planol.info, una enginyeria catalana dedicada a la informació geogràfica, revela que l'ocupació dels locals en aquesta artèria, que va de l'avinguda Diagonal fins gairebé al mar, és del 100%. És una densitat només comparable a la dels grans eixos com el Portal de l'Àngel, la rambla de Catalunya o el Passeig de Gràcia, aquests més cèntrics. En el cas de la rambla del Poblenou, destaca una certa especialització en locals de restauració. “Si vols muntar un negoci i et sorgeix una oportunitat a la Rambla no ho dubtis perquè segur que funciona”, assegura David Nogué, director de la firma. Cal pensar que a l'Eixample barceloní, el grau d'ocupació oscil·la entre el 45% i el 50% del total de l'oferta; és més alt en l'Eixample dret que en l'esquerre.

El treball de camp que han elaborat a Planol.info l'estiu passat també revela que entre els usos comercials dels locals a peu de carrer, els més habituals són els minoristes de roba, seguit dels restaurants, bars de tapes i cafeteries. Però sorprèn especialment la gran concentració de perruqueries a la zona de l'Eixample estudiada.

Per al director de l'enginyeria, que acaba de signar un contracte amb Nokia per subministrar aquestes dades als mapes digitals de la multinacional, un dels factors que influeixen més en el grau d'ocupació és la configuració urbanística de la localitat. Així, per exemple, a Mollet (Vallès oriental), amb uns eixos comercials molt ben definits i una trama urbana de blocs de pisos amb baixos comercials, semblant a Barcelona, ara per ara la gran oferta de locals situa l'ocupació al voltant del 50%, en el centre, i del 45%, en la perifèria. En aquesta localitat, entre els anys 2010 i 2011 es va detectar un fenomen ben curiós: va augmentar el nombre de comerços prop d'un 5% com a conseqüència lògica de l'augment de l'emprenedoria vinculada a l'atur, a la vegada que els locals buits creixien igualment un 5,5%. “Alguns establiments amb una oferta de metres quadrats molt alta s'han subdividit per adaptar-s'hi”, diu Nogué.

Un cas força diferent del de Mollet és el de Cornellà, amb pocs eixos comercials, i on hi ha barris com el de Sant Ildefons, amb grans edificis sense baixos comercials. L'escassa oferta ha fet que l'ocupació sigui elevada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.