Gran angular

DE MEMÒRIA

Colors, indústria i també col·leccions (i 2)

La Col·lecció Folch d'art no europeu creix espectacularment. En volum i, sobretot, en qualitat. El Museu Etnològic de Montjuïc rep moltes donacions procedents d'aquesta col·lecció. A partir d'un cert moment, els seus variadíssims fons es presenten en espais públics –sovint, en exposicions promogudes per ateneus, com el de Madrid, o caixes d'estalvis, com la de Catalunya-, se n'editen llibres, catàlegs i films

Als anys 1950 (i després) les vendes de tot tipus de pintures de tots els colors de l'empresa química Titan es multipliquen. Els compradors de colors han crescut en nombre, i s'han diversificat extraordinàriament. Els bons resultats de l'empresa i una passió probablement transmesa pel seu pare (i heretada del seu oncle avi, Santiago Rusiñol, gran col·leccionista de vidre i de ferro forjat) permeten a Albert Folch i Rusiñol iniciar una col·lecció molt especial: la d'art de les cultures no europees del món. Aquesta opció vital el porta a viatjar molt. Any rere any, amb August Panyella, del Museu Etnològic de l'Ajuntament de Barcelona, i amb Eudald Serra, escultor i antropòleg amateur, des del Marroc fins a Austràlia, i a molts punts de l'oceà Pacífic. I a l'Índia, el Nepal, el Tibet, els Andes, o el golf de Guinea (on connecten, per cert, amb l'etòleg Jordi Sabater Pi).

Resultat: la Col·lecció Folch d'art no europeu creix espectacularment. En volum i, sobretot, en qualitat. El Museu Etnològic de Montjuïc rep moltes donacions procedents d'aquesta col·lecció. A partir d'un cert moment, els seus variadíssims fons es presenten en espais públics –sovint, en exposicions promogudes per ateneus, com el de Madrid, o caixes d'estalvis, com la de Catalunya-, se n'editen llibres, catàlegs i films.

Mentrestant, anys 1960-70-80, la producció de colors de Titan continua creixent: la construcció estira, l'automòbil estira, la publicitat impresa, que usa cada cop més els colors, estira, els ensenyaments artístics es generalitzen, i cada cop hi ha més gent que pinta: parets, o teles, fustes, vidres o planxes.

El 1969, la gran exposició Miró, l'altre, organitzada per la comissió de cultura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la seva seu central, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, fou, sense saber-ho, un festival Titan. Car aquesta fou la marca de pintura que usà Joan Miró quan realitzà, a la llum del dia i en directe, una espectacular ‘pintada' a tots els vidres exteriors del col·legi, tot utilitzant una gran quantitat de pots de pintura d'aquesta empresa.

Així i tot, el mercat de colors de laboratori és un mercat local: Titan, tot i la seva qualitat, ven, sobretot, a l'interior de les fronteres de l'Estat espanyol. El 2003, Titan entra, ja, com a productor, a Portugal, i el 2007, al Marroc. En projecte, França. La idea no és deslocalitzar, sinó ésser una empresa més propera als compradors, que comencen a ésser peninsulars, nord-africans, o sud-europeus.

LLIBRE BLANC AMB COLORS

Una de les grans propostes del Llibre blanc dels museus de la ciutat de Barcelona (1979), promogut per l'Ajuntament de la capital catalana, just al moment del pas de la dictadura a la democràcia, fou la creació d'un museu de les cultures preindustrials del passat i del present d'arreu del món basat en la Col·lecció Folch. El Museu de la Humanitat de Barcelona seria un gran museu, que estaria basat en la feina del Museu Etnològic, i en les previsibles noves donacions de la Col·lecció Folch, que, al 1976, havia adoptat l'estatut jurídic de fundació. Trenta-tres anys després, l'Ajuntament de Barcelona, seguint el fil del Llibre blanc, ha creat el Museu de les Cultures del Món, que obrirà les seves portes al 2014. El moment és especialment adequat, car les cultures –i les economies, i les sopes- del món són presents com mai a Catalunya. De fet, tal com insinuava International Herald Tribune, en un article de Raphael Minder de l'1.11.2012, il·lustrat amb una foto de sikhs a Badalona, aquesta presència de gent de tot el món ha catapultat el sentiment independentista català: el dels antics habitants de Catalunya i, sorprenentment (o no: lògicament), el sentiment dels tot just arribats que hi han trobat, de seguida, la millor acollida.

Corver

Els automòbils de Corver (de Joan Cortès i Jaume Verge), dissenyats des de 1965 a Barcelona pel carrosser Pere Serra, foren unes fantàstiques peces úniques, construïdes sobre diferents models de la casa Seat. Albert Folch i Rusiñol orientà l'empresa des dels seus inicis, car, a més de l'art no europeu, la seva altra gran passió –també heretada del seu pare- foren els cotxes esportius: descapotables i pintats amb colors ben vius. Alguns, que es conserven com a peces de museu, són a la Fundació privada Can Costa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.