Focus

No serà el 2013

Els analistes esperen un altre any de PIB negatiu que repeteixi el patró del 2012: el consum de les famílies i la despesa pública restaran creixement i hi haurà l'únic estímul de les exportacions. Els sacrificis per les reformes i els ajustos haurien de tenir la recompensa a finals de l'exercici, i la recuperació tindria lloc el 2014

Els empresaris han advertit sobre els riscos d'incrementar la pressió fiscal
La fi de la reconversió bancària i el retorn del crèdit podrien ser les bones notícies el 2013
Els excedents empresarials creixen
i poden anticipar el retorn a la inversió
No hi haurà un canvi de situació el 2013, però sí que es notaran els efectes dels ajustos
Els dèficits històrics de la nostra economia amb l'exterior s'estan resolent
No hi ha gaires raons per ser optimista, però tampoc per ser pessimista

El trànsit de vehicles a les autopistes de pagament ha baixat d'un 35% des de l'inici de la crisi, el 2008. El descens no ha estat constant, sinó que ha dibuixat una ‘W' a la qual li falta, però, el darrer tram ascendent. “Es podria superposar a la del PIB”, explica Josep Lluís Giménez, director general d'Abertis Autopistes. El 2012 ha estat el pitjor any, amb un retrocés del 10%, i res no fa pensar que el 2013 marqui un canvi de tendència. El flux de vehicles en aquestes vies, i especialment el de camions, és un termòmetre força fiable de com va l'economia, i permet detectar amb més anticipació que cap altre els signes de millora. “De moment, res de res”, diu Giménez.

El 2012 se'n va deixant el registre més baix de la recaiguda: la Cambra de Barcelona estima que el PIB català viurà aquest any un retrocés del -1,7%. Però més preocupant és que l'estat d'ànim general en el moment de canviar el calendari és que anem a pitjor. Amb les darreres onades d'enquestes oficials sobre la confiança dels empresaris no hi ha cap dubte en aquest sentit: el 2013 no serà el de la recuperació. En tot cas les previsions pel 2013 són de més crisi: la Cambra parla d'un decreixement del -1,5%.

Les carreteres són un reflex de com està el consum intern -les famílies eviten gastar-, i com continuarà estant mentre no millorin les perspectives laborals de la població. De moment, la destrucció de llocs de treball continua sense cap indici d'haver tocat sostre. D'altra banda, els ajuts de les administracions en el seu esforç per rebaixar el dèficit i l'endeutament i complir els compromisos continuaran el 2013 amb més intensitat, si és possible, del que ho ha fet fins ara i podria ser que no comencin a frenar fins al 2014. L'estímul públic continuara, per tant, absent.

Així les coses, l'única activitat que generarà valors positius estarà relacionada amb les vendes a l'exterior. “Es reforçarà el binomi innovació/exportació com a factor d'èxit entre les empreses”, augura el professor d'economia de la UB Raül Ramos. L'obertura exterior de les empreses més competitives s'accentuarà i es podria veure beneficiada per una millora del comerç internacional. Però les pimes hauran de posar el seu objectiu més lluny, més enllà d'Europa, perquè el dogma de l'austeritat i la crisi de l'euro estan castigant severament les economies de la UE, fins al punt que l'FMI ha estimat que la zona euro creixerà dues dècimes el 2013, mentre que l'OCDE ha rebaixat la seva previsió fins una dècima negativa. Preocupa especialment l'atonia d'Alemanya i França.

Durant el 2012, el comerç de Catalunya amb l'exterior ha estat caracteritzat per una baixada progressiva de les vendes a la zona euro compensades, en part, per un creixement igualment progressiu de les realitzades a la resta del món. No seria agosarat parlar de l'inici d'un nou cicle en l'obertura de l'economia catalana.

Com a part de les activitats orientades a l'exterior val la pena remarcar el sector turístic. Si bé els productes i serveis més orientats a la demanda domèstica han rebut perquè la despesa en lleure dels ciutadans de l'Estat s'ha reduït, les destinacions més internacionals no paren de donar bones notícies. Entre els mesos de gener a octubre el nombre de visitants estrangers a Catalunya ha augmentat d'un 10,5%, i la despesa ho ha fet d'un 13,8%, en part perquè la procedència dels turistes està canviant i arriben clients de més lluny i amb més poder adquisitiu. Aquest fet permet ser més optimista sobre l'evolució que pugui tenir l'activitat l'any que ve. Sobretot pel fet que, malgrat la crisi que afecta algunes parts del món, el turisme internacional evoluciona a bon ritme i a finals del 2012 s'ha assolit la fita històrica dels mil milions d'arribades de turistes internacionals a tot el món, segons acaba d'anunciar l'Organització Mundial del Turisme (OMT). Les noves classes altes de les economies emergents s'estan incorporant a l'hàbit de viatjar.

En definitiva, exportem més i ens visiten més estrangers, però l'economia del país difícilment se'n sortirà sense la reactivació de la demanda interna. Ara bé, no resulta fàcil trencar l'espiral negativa en què es troba el país i invertir-ne la tendència.

Això només passarà quan les empreses pensin que ha arribat el moment de tornar a invertir. De moment, els excedents empresarials s'estan recuperant (vegeu gràfic). Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Barcelona, pensa que les empreses estan destinant part d'aquests recursos a despalanquejar-se i esperen el moment oportú per invertir: “No descarto que les circumstàncies es donin el 2013.”

La realitat és, però, que la inversió no està en expansió sinó en contracció, tal com recorda Ramon Roig, director del Servei d'Estudis de Catalunya Caixa. Però la dada agregada amaga que hi ha sectors, com ara l'agroindústria i el químic, que estan invertint: “Totes les fases de recuperació comencen amb sectors que es desmarquen, inverteixen, creen ocupació i això fa augmentar la renda de les llars, el consum...” Roig pensa que l'economia podria estar començant a veure “el final del túnel”.

En aquest mateix sentit, Salvador Guillermo, director d'estudis econòmics de Foment del Treball, considera que el 2013 “no significarà un canvi de situació respecte del 2012, però sí que és possible que es comencin a notar els efectes, a finals d'any o durant el 2014”. L'analista de la patronal catalana es refereix als efectes de les reformes estructurals, la laboral i la financera, que s'han abordat. Restaria pendent la reforma del sector públic, segons el parer de Foment i la Cambra. “Són reformes dures i la collita mai no és immediata, però ajudaran en la recuperació”, subratlla.

En relació a la reestructuració bancària, el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, troba que, un cop completada, ha de servir perquè torni a fluir el crèdit i que aquest serà el punt d'inflexió perquè les empreses tornin a invertir. Cal pensar que, en les actuals circumstàncies del crèdit, l'únic sector que absorbeix finançament són les administracions públiques. Les llars i les empreses estan drenant deute. El 2013 hauria de ser l'any que el tema del finançament comencés a reconduir-se. Aquesta seria una gran notícia.

El conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, va compartir fa poc amb un auditori format per representants del sector financer reunits per l'Institut d'Estudis Financers (IEF) una anècdota il·lustrativa del moment present de la nostra economia. El conseller va comentar la seva trobada amb un grup d'empresaris que xerraven animadament i que no el van rebre amb les habituals queixes i retrets, fet que el va sorprendre, segons reconeix: “Finalment vaig descobrir que eren empreses exportadores i ben capitalitzades.”

La baixa del mercat interior i els problemes de finançament de la crisi certament han estat problemes insalvables per a moltes empreses que han desaparegut aquests cinc anys. “Les empreses que han sobreviscut són més fortes i estan millor preparades per quan es comenci a sortir de la crisi”, subratlla Raül Ramos, que hi afegeix: “La meva impressió és que això no serà l'any 2013.”

El professor del grup de recerca AQR-IREA de la UB sí que valora com a fet positiu la resolució de determinades incògnites polítiques, obertes després de l'avançament de les eleccions a Catalunya. El pacte de legislatura entre CiU i ERC ha de permetre una governabilitat estable, que semblava difícil després dels resultats de les urnes.

No obstant això, el més que previsible increment de la tensió entre Catalunya i Espanya com a conseqüència del projecte sobiranista podria tenir derivacions econòmiques, la conseqüència de les quals no es poden obviar. D'altra banda, institucions econòmiques com ara la Cambra i la patronal Pimec també han alertat de l'increment de la pressió fiscal per afrontar el problema del dèficit públic, que és una de les contrapartides d'ERC al seu suport al govern. La Cambra recorda que la pressió fiscal a Catalunya és entre 1 i 2 punts superior a la mitjana de l'Estat espanyol.

En qualsevol cas, tot indica que el 2013 no serà l'any de la recuperació però sí l'any en què es comenci a veure la llum al final del túnel.

L'aprimament de la construcció no s'atura

L'ajut en el sector de la construcció (el residencial i el de l'obra pública), que persistirà el 2013, està assolint unes dimensions calamitoses. Segons un estudi de Foment del Treball, entre el 2007 i el 2012, la quantitat de treballadors de la construcció afiliats a la Seguretat Social s'ha reduït d'un 53,7%; el consum de ciment ha baixat d'un 74%, els habitatges iniciats han passat de 84.842 a 4.375, un 94,8% menys, i la licitació oficial, que el 2007 significava 7.156,8 milions, el 2012 era de 724,2 milions d'euros, amb una variació del -88,9%. Salvador Guillermo diu que no es pot penalitzar d'aquesta manera la inversió pública i que ha de tornar en la justa mesura per dinamitzar l'economia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.