opinio

editorial

Química de qualitat

El pes del sector químic en l'economia espanyola queda evidenciat amb dades com que només, agroalimentari exporta més. I el fort del pes és a Catalunya, on estan instal·lades m oltes multinacionals estrangeres, que hi continuen invertint perquè el negoci funciona, amb la previsió que aquest any les vendes creixeran prop del 4%. Una situació, que no fa preveure problemes a curt termini, tot i que les empreses asseguren que podria acabar havent-hi problemes si no se soluciona el principal problema que apunten, el de l'elevat cost de l'energia, que els resta competitivitat.

Amb un increment del 82% dels peatges en sis anys, acusen el govern espanyol de no fer res per ajudar la indústria, que està en desavantatge davant la resta d'Europa, però sobretot dels Estats Units i els països emergents. L'abaratiment de l'energia, indiquen alguns, passa per l'autorització del fracking (fracturació hidràulica) per aconseguir gas a baixos preus, seguint l'exemple dels Estats Units, que ha passat de ser importador a tenir excedents. Una tècnica prohibida a Catalunya per la por dels efectes en el medi ambient i que no sembla que sigui autoritzada en un futur proper. En tot cas, el sector llança advertències que el cost de l'energia fa perillar inversions futures, encara que es manté l'aposta per Catalunya. Una aposta que ha d'incidir en la competència per la qualitat, ja que per preu és molt difícil, l'objectiu que s'ha plantejat per al complex de Tarragona el clúster ChemMed, que vol projectar en l'àmbit internacional l'atractiu i la competitivitat del territori tarragoní per a la indústria, la docència, la investigació i la logística de la química.

La segona divisió dels emergents

Fa uns anys es va posar de moda l'expressió “països emergents”, que, com el seu nom indica, no és res més que una categoria d'estats caracteritzats pel fort creixement de les seves economies. Lideraven aquesta classificació els BRIC (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina), que després de deu anys de ràpid creixement s'estan desaccelerant significativament. Ara Coface ha identificat deu “nous països emergents” als quals el grup BRIC està deixant pas, però distingint els que tenen un sòlid entorn empresarial, similar als del BRIC (Colòmbia, Indonèsia, el Perú, les Filipines i Sri Lanka, i els que el tenen molt complicat (Kenya, Tanzània, Zàmbia, Bangla Desh i Etiòpia). El Brasil ha estat un dels estendards d'aquest grup, però les exagerades desigualtats socioeconòmiques i la manca d'infraestructures està alentint el seu creixement com el que havia tingut anys enrere. Els experts creuen que no serà suficient ser la seu del campionat del món de futbol aquest estiu, ni tampoc l'haver guanyat la candidatura dels Jocs Olímpics el 2016 perquè el país sud-americà continuï mantenint el lideratge de creixement econòmic. L'altre cas emblemàtic dels BRIC és Rússia, però amb la crisi del ruble i la tensió per controlar els territoris amb majoria russa a Ucraïna, de ben segur que es desestabilitzarà l'economia de la Rússia de Putin. Els deu països “emergents” que esperen consolidar-se en el panorama mundial, caldrà veure quin comportament tindran. Si l'objectiu és créixer sense tenir en compte els drets humans i els drets laborals bàsics, el fracàs serà evident. L'objectiu hauria de ser reactivar l'activitat econòmica per crear riquesa per a tota la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.