Focus

Ser ràpid a treure els peus de la galleda

Les empreses més actives a la xarxa busquen la complicitat del públic però hi ha errades que poden costar cares i erosionar la marca

“Qui té boca s'equivoca”, diu la sapiència popular, però no es pot descartar que d'aquí a un temps la cèlebre frase hagi evolucionat cap a un “qui tecleja s'equivoca”. Els especialistes en comunicació a les xarxes socials alerten de la importància de saber gestionar la informació que s'hi penja pel perill que una relliscada corri com la pólvora i se sobredimensioni.

Les empreses són curoses en els missatges que donen al públic i persegueixen una complicitat que els faci guanyar adeptes. L'empresa Spanair és una de les grans companyies catalanes que més activitat tenen a les xarxes socials. Amb més de 66.000 seguidors al Facebook i 4.500 al Twitter, la companyia d'aviació busca la participació amb concursos i sortejos que tenen com a premi bitllets d'avió o, recentment, un viatge a la final de la Copa del Rei de futbol.

Núria Tarré n'és la directora comercial i detalla que “des de fa un any la companyia aposta per aquesta forma de comunicació i la recepció és molt bona”. La prova de foc va ser la crisi que, just l'abril de l'any passat, va provocar en el trànsit aeri l'erupció d'un volcà a Islàndia: “Vam crear un bloc on anàvem informant de la situació i dels canvis en els vols, i allà vam veure tota la potència que tenen aquestes formes de comunicació. Vam arribar a rebre 100.000 visites en un dia, imagina't que haguessis de gestionar 100.000 trucades en un sol dia”.

NO ÉS COSA DE ‘FRIKIS'.

Taxativa és la directora comercial quan se li pregunta si les xarxes socials són vàlides només per a una franja de la població: “És un error pensar-se que això és cosa de joves, de frikis i apassionats d'internet. Avui hi ha més gent mirant xarxes socials que mirant la televisió i el públic és cada cop més madur”.

Però si satisfactòria és per a Spanair la seva estada a la xarxa, no totes les empreses poden dir el mateix. Facebook és ple de perfils que clamen contra alguna marca i, en aquest sentit, qui lidera la llista de l'odi són les empreses de telefonia i telecomunicacions.

En unes recents jornades sobre xarxes socials i empresa a la Cambra de Comerç de Tortosa, Víctor Puig, director de reputació a Overalia, exposava una sèrie de casos (alguns dels quals apareixen destacats en el quadre) que tenen a veure amb crisis obertes a internet. Puig posava èmfasi què l'esmena ha de ser ràpida i s'ha de saber gestionar perquè si no pot tenir conseqüències encara més nefastes per a la reputació de la marca. Explicava que “no donar resposta a la queixa” o donar “excuses poc creïbles” provocarà un efecte bola de neu que pot acabar arrossegant la credibilitat que ha costat anys guanyar.

En les mateixes jornades Trina Milan, assessora en social media i professora universitària, insistia en la necessitat de saber analitzar la informació que corre per la xarxa a fi que no perjudiqui i posava de manifest que “encara que no vulguis tenir presència a internet hi ets igualment”.

La potència de les xarxes socials quedava palesa fa poc amb la negativa d'alguns eurodiputats a



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.