El grup funerari Mémora prepara des de Barcelona el salt a Europa

Al voltant de 56.000 persones moren cada any a Catalunya. No és una taxa de mortalitat alta (està per exemple una mica per sota de l'índex que es registra a l'Estat espanyol), però, per allò que en diuen llei de vida, és una constant que es repeteix any rere any i que o molt canvien les coses o no sembla que s'hagi de tallar en sec. Les dades les coneix bé el Grup Mémora, el principal operador de serveis funeraris a l'Estat espanyol i Portugal, que té una facturació anual que volta els 150 milions d'euros. D'aquests, entre un 30% i un 35% provenen de l'activitat del grup a Catalunya, una proporció considerable però susceptible de seguir creixent. Per això l'empresa ha decidit deixar Madrid i situar la seva base d'operacions a Barcelona. La intenció és expandir-se en un territori on ja té una presència notable però on encara li queden uns quants forats per omplir.

Eduard Vidal és el conseller director general de Mémora i explica que el trasllat d'Alcobendas a Barcelona ha coincidit amb l'adquisició per part de l'empresa d'un important paquet d'accions de Serveis Funeraris de Barcelona (SFB). Fins que la primavera passada van posar les bases de la transacció, Mémora i l'Ajuntament de Barcelona compartien, gairebé a parts iguals, la propietat de SFB, però amb l'operació de compra Mémora controla fins al 85% de la societat. “Tenim la voluntat de ser més presents a Catalunya”, explica Vidal, alhora que posa de manifest: “La majoria dels executius del grup som catalans i creiem que és possible, situant-nos a Barcelona, mantenir una visió del negoci d'àmbit nacional i treballar per tenir una projecció internacional”.

Als tanatoris que SFB té a la capital catalana (Sancho de Ávila, les Corts, Collserola i Sant Gervasi), Mémora hi ha aportat els de Molins i Esplugues: “Així donem una visió metropolitana de l'activitat”. El concepte el volen estendre al Vallès i al Maresme amb l'obertura de quatre tanatoris en cinc anys (confirmats els de Sant Andreu i Premià), que permetran donar cobertura a 3 milions d'habitants de Barcelona i la seva àrea d'influència.

La següent esfera del radi d'acció consisteix a consolidar el posicionament en el territori català i, dominat com té el mercat gironí (a través de la Funerària Poch, Mémora controla prop d'un 90% de l'activitat a la demarcació), la companyia posa els ulls en el Camp de Tarragona. En concret, Vidal manifesta interès per l'àrea que comprèn “el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Camp”. Per ara Mémora no preveu accions ni a les Terres de l'Ebre (“Ja hi ha uns bons operadors que controlen el mercat”) ni a les comarques de Lleida (“La població està concentrada a la capital i el territori és molt gran, cosa que complica donar una bona cobertura comarcal”).

En canvi, la petja de Mémora sí que s'estén més enllà de la Franja de Ponent: “Ens interessa el nord d'Espanya: Aragó, el País Basc, Astúries, La Rioja, Castella i Lleó i fins i tot Galícia”. El director general explica que aquesta predilecció pel nord de la Península s'explica per una qüestió d'afinitat i d'homogeneïtat del treball: “El tractament de la mort és similar a tot el territori, cosa que no passa al sud, on els rituals varien i també els taüts són diferents”.

La mateixa pauta aplica Mémora a l'hora d'estudiar el mercat exterior. El grup, que ja domina el mercat dels serveis funeraris a Portugal, té decidit guanyar quota de mercat a Europa (“Volem posar l'accent internacional”) i té en el punt de mira “el centre de França i el nord d'Itàlia”. Vidal no parla de dates, només aclareix que “és una actuació a mitjà termini”, però sí que admet contactes avançats per implantar-s'hi.

“No ens plantegem operar al centre i al nord d'Europa perquè el tractament de la mort és diferent”, explica Vidal, i hi afegeix: “Es fan rituals menys religiosos i l'ús del servei funerari és menor perquè es dóna més importància al cementiri”.