Un concurs de 400 milions
La Generalitat fa la primera garbellada i deixa fora 15 empreses aspirants a reordenar el model de TIC de l'administració
Un estalvi de 200 milions d'euros l'any és el que pretén la Generalitat amb la reordenació de la infraestructura de TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) de l'administració catalana, una infraestructura que actualment costa 600 milions d'euros anuals i que, en molts aspectes, s'assembla massa a una màquina vella, desajustada i anquilosada.
I és que, segons s'apunta des de la Generalitat, no es tracta només d'una mesura d'estalvi econòmic, sinó que s'hi afegeix la voluntat d'optimització i la millora d'eficiències del servei públic que ha de comportar el nou model, en el sentit que les TIC de la Generalitat actuïn com a motor de transformació cap a una administració més àgil i eficient.
L'actuació s'articula al voltant d'un procés de selecció que ha de servir per decidir en mans de qui quedarà la renovació del model, una renovació que suposa un desafiament considerable per a qui acabi escollit però que assegura un negoci no menor. De fet, tant és així que, tenint en compte la magnitud de l'aposta i la complexitat del tema, la Generalitat es decanta pel que s'ha batejat com a diàlegs competitius, una col·laboració pública i privada que desemboca en un concurs més solidari i participatiu que no pas les subhastes de contractació pública convencionals.
De les 49 empreses o unions temporals d'empreses (UTE) que van presentar-s'hi en primera instància, la Generalitat (en aquest cas el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, CTTI) ja ha fet una primera tria i ha deixat fora 15 de les aspirants.
En funció de quin sigui el seu punt fort, les candidatures aposten per algun, o més d'un, dels serveis que treu a concurs la Generalitat (Aplicacions, Equipament del lloc de treball i servei d'atenció a l'usuari, Infraestructura de processament de dades, Connectivitat i telecomunicacions), i el cas és que després del primer filtre es mantenen vives, amb possibilitats en algun dels quatre apartats, gegants del sector com ara Vodafone, Telefónica, Indra, la UTE que lideren Fujitsu i Canon, la formada per Ricoh, France Télécom, Orange, CSC i Aventia o la integrada per IBM i INSA.
De la mateixa manera, també segueixen amb plenes possibilitats diferents unions sorgides a partir dels llaços establerts entre empreses de TIC catalanes. És el cas, per exemple, d'Itteria (integrada per Seidor, Aventia i COM 2002), de TICxCAT (CastInfo, Isoco, Opentrends, Nextret i UPCNet) i de la suma de 15 actors diferents que ha donat com a resultat el Clúster Catalunya TIC.
UN PAS ENDAVANT.
En aquest sentit, existeix un ampli marge de millora, que parteix necessàriament d'eliminar situacions d'obsolescència tecnològica, reduir la complexitat i duplicitat de sistemes d'informació i dades, la infrautilització dels recursos, el consum energètic i els temps de resposta i incrementar els nivells de serveis.
El director general de telecomunicacions, Carles Flamerich, defensa el poder de les TIC per fer créixer el país i per ajudar a fer remuntar una economia que sembla ofegar-se per moments.
La Generalitat manifesta també que el desplegament de xarxes d'alta capacitat (fonamentalment la xarxa de fibra òptica) és un element estratègic per a la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, el projecte de desplegament de xarxes de nova generació (XNG) del govern català, que preveu el desplegament d'una xarxa troncal de fibra òptica que connecti totes les seus de la Generalitat, municipis, polígons industrials, escoles, hospitals, equipaments universitaris i centres de recerca públics i privats, accessible per a qualsevol operador a preus pactats, ha de tenir un impacte de millora de la societat digital de prestacions avançades que ha de beneficiar el teixit industrial i la societat en general.
L'aposta pels diàlegs competitius
L'adjudicació dels serveis està prevista per a finals del proper mes de març i, segons la Generalitat, el diàleg competitiu és un procediment especial de selecció del contractista que s'utilitza quan es tracta de contractes que tenen un objecte complex (és complex quan l'òrgan de contractació no està capacitat per definir els mitjans tècnics aptes per satisfer les seves necessitats o objectius).
Els licitadors que hi concorren debaten els aspectes del contracte per determinar i definir els mitjans adequats per satisfer les necessitats públiques. En aquesta fase s'ha d'atorgar el mateix tracte a tots els licitadors. Després de comparar les solucions proposades, l'òrgan de contractació decidirà.