El PSOE recordava fa quinze dies en un vídeo de campanya electoral que a Andalusia el deute públic està molt per sota del català, es manté la gratuïtat dels llibres de text, es lidera l'atenció a les persones dependents, és on destinen més recursos a subvencionar empreses, s'hi continua convocant oposicions de mestres... El portaveu del govern català, Francesc Homs, ho va qualificar de “bajanada” i va demanar que “no es donin lliçons de solidaritat a Catalunya”.

“No es pot forçar la nostra solidaritat”, declarava per les mateixes dates Markus Söder, ministre de Finances de Baviera, segons el qual els länder (estats) alemanys que reben diners dels altres (com ara Berlín i Bremen) s'haurien d'estrènyer el cinturó com ho està fent Grècia. El mal humor d'Homs i Söder tenia la mateixa causa: els governs centrals obliguen a fer retallades per reduir el dèficit públic total, i als territoris rics s'han de fer retallades mentre els pobres mantenen serveis amb els diners que els transfereixen els primers. En els dos casos, es critica un sistema fiscal federal de transferències d'impostos que ha d'ajudar a reduir les desigualtats entre territoris, però, com diu el ministre bavarès, “les xifres mostren que l'anivellament fiscal s'eixampla massa”.

Si a Catalunya irrita que es retalli personal docent mentre a Andalusia convoquen oposicions, el setmanari Der Spiegel il·lustrava en el reportatge “El pobre es fa ric” els greuges comparatius que ocasionen els resultats de la redistribució: el ministre president de Hesse, el segon estat donant, viatjava en classe turista en el mateix avió que els ministres presidents dels estats receptors i endeutats de Renània-Palatinat (on els funcionaris gaudeixen d'una jornada laboral reduïda) i Sarre (amb gratuïtat dels estudis universitaris) ho feien en classe business.

“Com passa a Alemanya o al Canadà, nosaltres volem un país amb una estructura federal sòlida, que ens permeti conjugar el nostre autogovern de la forma més àmplia possible amb el nostre compromís amb Espanya i sobretot amb Europa. Això significa, entre altres coses, que volem caminar cap a un model on la primera condició per acceptar la solidaritat és que aquesta sigui justa”, afirmava dimecres el primer secretari del PSC, Pere Navarro, en la presentació de la proposta de pacte fiscal del seu partit. El problema amb la comparació amb Alemanya és que aplicar el seu sistema tal com està a l'Estat espanyol no ajudaria en res Catalunya: si Catalunya fos un land alemany, el mecanisme d'anivellament que s'aplicaria faria que de disposar d'uns ingressos per càpita abans de l'anivellament d'un 22% per sobre de la mitjana, després que actuessin aquests mecanismes, es passés a disposar d'uns recursos d'un 5% per sobre de la mitjana; amb el sistema vigent a l'Estat espanyol, el 2009 se situava un 5,6% per sobre.

Els mecanismes d'anivellament federal alemany i autonòmic espanyol són semblants. A Alemanya, els estats amb capacitat financera (ingressos per habitant) inferior a la mitjana reben de la resta entre el 44 i el 75 per cent de la diferència, i si cal la Federació aporta el 77,5% del que falti fins a arribar al 98,5% de la mitjana; als que estan per sobre de la mitjana se'ls aplica una escala variable que els fa transferir entre el 44 i el 70% de la part de la seva capacitat financera que se situï entre el 100 i el 107% de la mitjana; la quota que s'ha de transferir creix esglaonadament i pot pujar fins al 75% de la part que sobrepassi el 120% de la mitjana. A l'Estat espanyol, el 75% dels recursos tributaris de les comunitats autònomes van a parar al Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i es redistribueixen per assegurar a totes els mateixos recursos per habitant per finançar els serveis essencials de l'estat del benestar. Es pot considerar com un límit a la solidaritat un altre fons, el de competitivitat, del qual es beneficien els territoris, com ara Catalunya, que amb les transferències dels altres fons acaben tenint un finançament per càpita inferior al de capacitat fiscal: assegura recuperar diners fins a estar a un màxim del 6% per sobre de la mitjana.

Amb el nou sistema, Catalunya rep més diners que amb l'anterior, però les distorsions continuen sent importants. Si l'any 2008 el dèficit fiscal català era del 8,7% del PIB, mentre que Andalusia presentava un superàvit del 4,5%, el 2009 el dèficit català va ser del 8,4%: 16.434 milions d'euros, menys dels 19.000 milions de superàvit andalús que per al 2012 calcula la Junta, que reconeix que malgrat la baixada de la recaptació podrà augmentar el pressupost un 2,3% gràcies al nou model de finançament territorial. Un model implantat per adequar-lo al nou Estatut retallat i que troben insuficient CiU, ERC i ICV, partidaris de negociar amb el govern espanyol del PP un pacte fiscal que aporti els mateixos resultats que els concerts basc i navarrès (vegeu la plana següent), i el PSC, que proposa retallar l'excés de solidaritat fent baixar gradualment del 75 al 50 per cent la part dels impostos que van cap al fons de garantia.

A Alemanya, els estats pagadors del sud -Baviera, Baden-Wurtemberg i Hesse- amenacen de recórrer contra el sistema de repartiment al Tribunal Constitucional, que el 1999 els va donar la raó en una reclamació anterior, que va originar una disminució dels mecanismes d'anivellament, que continuen trobant excessius. L'any 2011 es van repartir entre els länder 7.308 milions d'euros: els donants van ser Baviera (3.660 milions), Hesse (1.800 milions), Baden-Wurtemberg (1.780 milions) i la ciutat estat d'Hamburg (62 milions d'euros). El principals receptor va ser Berlín, amb 3.000 milions d'euros.