Amb un amic, durant més de vint-i-cinc anys, vam participar en la gestió i creació d'una fundació dedicada a atendre nois i noies amb dificultats intel·lectuals. Primer els donàvem el màxim de formació possible depenent del grau de discapacitat, puix que enteníem que la manera d'integrar-se més a la societat actual i poder ser mínimament autònoms requereix saber llegir, comptar i escriure mínimament. Més tard ens vam trobar que una vegada deixaven el període de formació no tenien cap lloc per anar a treballar i vam crear un centre especial de treball i un centre ocupacional, perquè tots teníem clar que res dignifica més una persona com una ocupació; i si tractem de persones d'aquest perfil, encara és més imprescindible. Qualsevol gest o paraula que reconegui la importància i el valor del que fan els és una dosi de moral i d'autoestima importantíssima, i els que hi han treballat o que treballen amb ells sabem que el retorn que provoca la seva gratitud difícilment el trobarem enlloc més.

Sé prou bé que estem en una greu crisi econòmica. Sé que les administracions tenen greus problemes d'ingressos. Sé que totes estan tremendament endeutades i que els costa trobar finançament per atendre les obligacions contretes. I és fins i tot amb aquest coneixement que voldria alçar la veu contra la mesura del govern espanyol de retallar el 56% de les subvencions als centres especials de treball, una mesura que està fent inviables moltes d'aquestes iniciatives socials en què durant molts anys moltíssima gent ha treballat altruistament per crear empreses apropiades per donar feina a aquest col·lectiu.

Els discapacitats psíquics són un col·lectiu claríssim de risc d'exclusió, sovint amb problemes greus de poca atenció del seu entorn, i a més tenen la característica que la seva productivitat és més baixa, motiu pel qual la subvenció ajudava a l'hora de fer els números. Les empreses i els que els contracten els serveis, com és natural, tenen poc marge de maniobra i necessiten també preu afinat, i si la productivitat és baixa, sense aquesta ajuda, queden fora de mercat i fàcilment hauran de tancar. És per això que aquesta retallada té tanta transcendència. I els governs, per mínima responsabilitat social que tinguin, no poden traspassar segons quines línies. I atès que la situació és la que és, un país ha de tenir la responsabilitat col·lectiva de fer altres retallades abans que aquesta. Per més que m'ho justifiquin amb llocs de treball mantinguts, preferiria que el govern retallés totes o una part de les vacances de l'Inserso, abans que deixar a l'atur i en l'exclusió social un col·lectiu que no té res més. I si avui alço la veu per ells és perquè sé que si no ho fem nosaltres ells no ho faran mai, i no voldria que el seu silenci tranquil·litzés els responsables d'aquesta iniciativa de tan poca responsabilitat social.