Focus

Joan Carles Ollé Favaró

Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya

“No hi ha perill de crear una justícia per a rics i una altra per a pobres”

Els jutjats estan col·lapsats, més de 800.000 casos pendents a Catalunya
Cada any hi ha més de 100.000 divorcis i el 80% són de comú
acord
L'evolució d'acord amb la transformació de la societat sempre l'hem sabut fer
Els costos són moderats i el que fem no són tràmits, el notari és un conseller

El degà dels notaris catalans ha tingut una participació activa -incloent-hi la visita del ministre de Justícia- en l'impuls del projecte de llei que ha de fer canviar com un mitjó el tractament dels supòsits de jurisdicció voluntària. Ollé confia que després de l'estiu el govern tindrà enllestit l'esbós d'un projecte que, com calcula, estarà llest el primer semestre del 2013.

Ens centrem a destacar que els notaris podran casar, però el cert és que passaran a assumir diverses funcions de dret civil i mercantil. Què motiva el ministre a donar-los aquesta feina?
S'ha d'emmarcar en la modernització necessària de la justícia a Espanya. Hi ha un col·lapse dels jutjats, estan congestionats. Més de 800.000 assumptes pendents a Catalunya i més de 9 milions en el conjunt de l'Estat, un índex molt per sobre de països del nostre entorn. No és estrany que es busquin solucions alternatives als conflictes. Tots aquells procediments que estan en els jutjats sense que hi hagi controvèrsia s'han de poder extreure de l'àmbit judicial i atribuir-los a altres professionals, o fonamentalment a altres funcionaris públics. Els notaris hi tenim un paper important a jugar perquè som una figura idònia per la doble condició de funcionari públic i de professionals del dret amb una preparació tècnica molt similar a la del jutge.
Poden assumir el volum de feina que els vindrà?
Sí. El notari s'autoorganitza perquè és el responsable econòmic de la seva oficina. En qualsevol cas, és una aposta que fa l'administració i que nosaltres, amb voluntat de servei, estem disposats a assumir. Pensi que s'ha parlat molt de matrimonis i separacions, de dret de família, però les matèries són moltes altres: dret de successions o aspectes propis del dret mercantil com convocar una junta d'accionistes d'una societat o nomenar un administrador. És un ventall molt ampli i això vol dir centenars de milers de casos que poden ser trets del jutjat. Tenim unes dades que diuen que cada any hi ha més de 100.000 divorcis en el conjunt de l'Estat i el 80% són de mutu acord. Hi sumi els matrimonis i pensi en el volum de càrrega de treball que això suposa. I que quedi clar, això és important tenir-ho en compte, que el que es fa és donar-li una opció més al ciutadà, que no se'l priva de cap dret.
Pagant.
Bé, pagant, sí, però és que pensi que en l'àmbit judicial cada cop més també s'estan introduint les taxes. Al final, del que es tracta és d'un servei públic que d'una manera o altra s'ha de finançar, ja sigui a través dels impostos que paguen els ciutadans o a través dels aranzels que regulen els nostres honoraris, uns aranzels que fixa el mateix govern i que tenen un cost molt moderat. Per posar-li un exemple d'un acte que nosaltres ja fem en l'àmbit de la jurisdicció voluntària, li diré que una declaració d'hereus està pel voltant dels 200 euros. Crec que és un cost moderat tenint en compte el servei que aporta la intervenció del notari si es mira en termes de seguretat jurídica, control de legalitat i assessorament.
Caldria posar-los als notaris, uns aranzels semblants al cost de les taxes judicials?
No hi té res a veure. Una cosa és la taxa judicial i l'altra és el sistema d'aranzel.
Li pregunto perquè s'ha alertat del perill de crear una justícia per a rics i una altra per a pobres.
No hi ha aquest perill, jo crec que estem davant una altra opció per al ciutadà i que per la intervenció del notari, com a funcionari públic que controla la legalitat i la seguretat jurídica de tots aquests actes jurídics i que ho fa a un cost molt moderat, de cap manera no es pot fer aquest plantejament.
Formats ho estan i hi ha l'exemple de països europeus on els notaris tenen més funcions. Però que ara es posi fil a l'agulla per donar-los més competències té a veure amb l'esclat de la bombolla immobiliària i la caiguda d'activitat?
Ja intervenim en matèries de jurisdicció voluntària. Per exemple, a Catalunya els notaris constituïm unió de parelles de fet. En els divorcis de mutu acord també es protocol·litza la proposta de conveni regulador davant de notari i, encara li diré més, històricament, el notari ha tingut molta presència en l'àmbit de la jurisdicció voluntària. L'evolució d'acord amb la transformació de la societat sempre l'hem sabuda fer en cada moment, per això ara li dic que no té res a veure amb l'activitat econòmica. S'ha d'emmarcar en el plantejament necessari de modernització de la justícia. I no són només els 3.000 notaris que hi ha a l'Estat sinó tots els 17.000 o 18.000 empleats de notaria els qui configuren una estructura que no suposa cap euro de despesa per a l'Estat i que, en canvi, suposen un servei de qualitat jurídica per al ciutadà.
Com se'l prendrà, la societat, aquest augment de competències? Afectarà la imatge del notari com a instància a què es recorre per formalismes que costen diners?
La sensació que tenim a partir d'algunes enquestes és de molt bona acollida. De fet, tenim trucades constantment a les notaries de ciutadans demanant-nos si ja els podem casar. Quan la gent pensa anar al jutjat pensa en un tràmit llarg i costós. Quan ha d'anar a la notaria se li dóna hora per al cap d'un parell de dies a tot estirar. No comparteixo això que diu que és un tràmit i car. Els costos són moderats i el que fem no són tràmits, el notari és un conseller que assessora la millor manera de formalitzar un negoci jurídic. No és un simple tràmit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.