En clau sobiranista

Exactament dos mesos després de la convocatò-ria d'eleccions anticipa-des al País Basc, un total d'1.775.291 bascos tenen aquest diumenge una cita amb les urnes –2.778 taules distribuïdes en 758 col·legis electorals– per escollir els 75 representants del nou Parlament de Vitòria. Es posarà fi d'aquesta manera a una legislatura esgotada abans d'hora i marcada pel pacte de govern entre el PSE i el PP que va permetre desbancar la força més votada, el PNB, liderat aleshores per Ibarretxe, i col·locar el socialista Patxi López a Ajuria Enea. Des d'aquelles eleccions del març del 2009 ha plogut molt. Tant, que el mapa polític que sorgirà aquesta nit un cop s'hagin escrutat els sufragis no tindrà res a veure amb el que ha estat vigent durant aquests últims tres anys i mig. Finalitzat el cicle d'il·legalitzacions, el retorn de l'esquerra abertzale al Parlament –integrada dins la candidatura d'EH Bildu– farà que la cambra basca recuperi la normalitat democràtica i permetrà que totes les grans sensibilitats polítiques presents al País Basc tornin a estar representades en aquesta institució.

L'absència dels independentistes en els comicis del 2009 va ser la clau que va permetre a socialistes i populars fer efectiva la pinça per desallotjar el PNB, un escenari que en aquesta ocasió es dóna absolutament per descartat. Sense l'amenaça de la violència d'ETA, aquestes eleccions arriben marcades per una lluita cos a cos entre el PNB i EH Bildu, els únics candidats amb possibilitats reals d'aconseguir la victòria. En joc hi ha no només el triomf electoral, sinó també l'hegemonia del nacionalisme basc, que fins ara han exercit els de Sabin Etxea. Tots els sondejos publicats durant aquestes dues setmanes de campanya han coincidit a situar la formació liderada per Iñigo Urkullu lleugerament per sobre de la coalició sobiranista que encapçala Laura Mintegi (24-28 parlamentaris versus 21-25). Aquesta diferència d'escons entre les dues forces polítiques, però, és prou petita perquè no es pugui descartar l'opció del sorpasso. En qualsevol cas, guanyin els uns o els altres, totes les enquestes coincideixen en el fet que, d'aquests comicis, en sortirà un Parlament clarament tenyit de color nacionalista. L'única incògnita és saber com serà d'intens aquest tint. Molt diferent és la situació amb què afronten aquests comicis les forces constitucionalistes, amb un PSE que, si es confirmen els sondejos, es convertirà en el gran derrotat dels comicis (podria passar de 25 parlamentaris a 12-16) i un PP al qual els electors també donaran l'esquena (9-12 escons en lloc dels 13 actuals). Per la seva part, entre Ezker Anitza-IU, Ezker Batua i UPD es lliura la batalla per aconseguir almenys un representant al Parlament que els permeti no caure del ma-pa institucional basc.

Sense possibilitats que es pugui donar una majoria absoluta, totes les forces polítiques són conscients que els acords postelectorals tindran la clau de la formació del nou govern. Sigui el PNB o EH Bildu la força guanyadora, caldrà veure si opten per acords puntuals o per pactes de més llarg abast per afrontar una legislatura carregada de reptes. En aquest sentit, la crisi econòmica, el debat sobiranista i el procés de pau ja esperen al calaix del nou inquilí d'Ajuria Enea.