Ningú no pensa en els emprenedors de 50
La majoria de les mesures que les administracions posen a l'abast dels qui comencen un negoci estan condicionades per l'edat i deixen de banda tots els qui superen la trentena
La crisi ha provocat que molts majors de 45 anys es decantin per l'autoocupació
Jove, en el darrer curs o acabat de sortir de la universitat, de perfil bàsicament tècnic, i amb idees de negocis orientats a internet. Aquesta és la imatge idealitzada que bona part de la població té dels emprenedors. Una visió quasi romàntica ambientada en garatges precaris i alimentada amb força per mites com el desaparegut Steve Jobs (Apple), Bill Gates (Microsoft) o Mark Zuckerberg (Facebook).
Però aquest, si bé potser és el perfil més vistós, ni és l'únic ni tan sols és majoritari. De fet, emprendre no és una exclusiva dels joves menors de 30 i amb la crisi encara s'ha fet més evident que llançar-se a obrir negocis més enllà dels 45 o dels 50 anys és una opció creixent, entre d'altres coses perquè per a aquest col·lectiu també resulta especialment complicat trobar feina com a assalariats. Així ho mostren per exemple les dades del darrer informe GEM sobre emprenedoria corresponent a 2012, on es mostra que els grups d'edat més avançada -els que abasten dels 45 als 64 anys- són precisament els que van mostrar un augment més gran en la taxa d'activitat emprenedora respecte de 2011 (vegeu gràfic).
No obstant això, les administracions en general continuen fixant-se en el tòpic de l'emprenedor jove i centren en aquest grup d'edat les mesures per fomentar l'emprenedoria. Ho ha fet l'executiu estatal per exemple amb la coneguda com a tarifa plana per a autònoms que rebaixa fins a una quota fixa de 50 euros la cotització a la Seguretat Social durant els primers sis mesos d'activitat. Una mesura aplicable als menors de 30 anys en el cas dels homes i fins als 35 anys en el cas de les dones, però en cap cas a aquells nous emprenedors que superin aquestes edats.
Les associacions d'autònoms critiquen que a l'hora d'aprovar noves mesures es pensi bàsicament en els que entren en el sistema i en els que ho fan amb determinada edat per sobre dels que ja hi són, però és que com explica el secretari de Política d'Autoocupació de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), Salvador Duarte, en aquest cas el problema va ser la improvisació del govern Rajoy. “Es van treure aquesta mesura de la màniga perquè Europa pressionava per incentivar l'autoocupació entre els joves amb un programa de 3.000 milions d'euros i l'executiu no va voler renunciar a aquests recursos”, apunta. L'anunciada llei de l'emprenedor, afegeix Duarte, havia de servir per fer extensibles aquests avantatges a altres grups d'autònoms, però la llei de moment no ha arribat. “Realment si el que vol el govern és incentivar que hi hagi emprenedors s'haurien de poder aplicar més enllà de l'edat”, destaca el responsable de la UPTA. Duarte també denuncia que la famosa tarifa plana “ha acabat per convertir-se en una via perquè les empreses puguin contractar joves de manera més barata”.
Altres mesures que de moment s'han focalitzat només en els joves i que la futura llei de l'emprenedor podria fer extensibles a altres col·lectius són la possibilitat de comptabilitzar donar-se d'alta com a autònom amb el cobrament de la prestació d'atur durant el primer mig any d'activitat.
EN PRIMERA PERSONA.
Tampoc ho ha tingut fàcil Alberto Cadenas. Ell, de 49 anys, i el seu germà, de 60, van aconseguir les regnes d'una empresa de comerç a l'engròs de maquinària i subministrament de productes del metall a través del programa de Reempresa de la Cecot.
Tres anys abans els dos germans s'havien vist forçats a vendre una petita fàbrica d'accessoris de coure a causa de la crisi i des d'aleshores buscaven una oportunitat per reincorporar-se al món laboral. “La meva primera opció va ser buscar feina com a assalariat, però amb la meva edat era molt complicat, vaig estar a 10 empreses de treball temporal i només vaig tenir una trucada en tres anys”, afirma Cadenas. Tornar a començar com a emprenedor junt amb el seu germà, explica, tampoc ha estat fàcil i Cadenas lamenta no haver pogut tenir accés a mesures com l'anomenada tarifa plana: “Som justament els majors de 45 anys els qui tenim més problemes per accedir al mercat laboral i, per tant, els qui estem més abocats a l'autoocupació.”
Descomptant les “elevades quotes d'autònom que es paguen en aquest país” a l'Alberto Cadenas i al seu germà els queden uns 500 euros nets a cada un com a sou, “una quantitat molt petita però que esperem poder augmentar quan entrin nous clients”, destaca. El que aquest emprenedor té clar és que en tot aquest procés ha estat sol. “Cap administració m'ha ajudat, no m'han donat mai suport, només amb la Cecot i a través de Reempresa hem tingut l'opció de tenir una nova oportunitat”, afirma.
I de nou esperant la llei de l'emprenedor
A pesar dels més de 6 milions d'aturats que ja suma el conjunt de l'Estat, l'executiu de Mariano Rajoy manté en el calaix la promesa llei de l'emprenedor. El govern havia llançat missatges que l'avantprojecte es presentaria durant el passat Consell de Ministres del 26 d'abril, però finalment l'esperat text no va estar dins les mesures del Pla Nacional de Reformes.
El contingut de l'avantprojecte, però, sembla que està bastant tancat i que el mateix president del govern espanyol podria aprofitar la seva propera compareixença al Congrés dels Diputats per anunciar-lo. En qualsevol cas un dels aspectes que s'esperen del text és que faci extensibles algunes de les mesures que ja s'apliquen per a joves emprenedors a altres grups d'edat.
En aquest sentit aquesta setmana passada el president de Pimec, Josep González, destacava la necessitat d'avançar “en mesures que realment facilitin les segones oportunitats i que tinguin en compte aquells que passen dels 50”.
Altres punts clau que s'esperen de la futura llei són una agilització definitiva en els tràmits per a la creació de noves empreses (en temps i cost) i un impuls a les vies de finançament alternatives per a emprenedors, com ara els àngels inversors.