judicial
“Era un treballador exemplar, ara em sento enganyada”
Empleades de La Caritat d'Olot destaquen que Joan Vila era una bona persona i que s'estimava els ancians
Sostenen que mai van veure l'acusat begut, drogat o sota algun trastorn psiquiàtric
Segon dia de judici contra Joan Vila Dilmé, l'auxiliar d'infermeria acusat d'haver assassinat onze ancians residents al geriàtric La Caritat d'Olot els anys 2009 i 2010. Durant la cessió, van passar una desena de treballadores del geriàtric, un tècnic informàtic i Tura Soler, la periodista d'El Punt Avui que va entrevistar l'assassí en sèrie mentre aquest era a la presó.
Absolutament totes les empleades de La Caritat van coincidir a assegurar que Joan Vila era una bona persona, un bon treballador, que als residents se'ls veia molt contents amb ell i, alhora, que ell se'ls estimava molt. “Era una persona voluntariosa, fins i tot es prestava a dur a terme tasques que ningú volia fer”, assegura una de les treballadores, que explica que l'acusat “era enèrgic, volia portar la iniciativa en tot, estimava la feina que feia i era afectuós amb els interns”. Pel que fa a la seva professionalitat, algunes de les empleades van declarar ahir davant del jurat que elles mateixes tenien plena confiança en Vila perquè “era un entès en conceptes sanitaris, perquè li agradava”. “Era una persona intel·ligent, era dels millors treballadors i havia estudiat.”
Sobre l'autoria del crim, les treballadores van afirmar durant el judici que quan es van assabentar del que havia passat, no s'ho creien de tant que les havia sorprès. “Ho vaig trobar molt estrany quan vam saber la notícia, a hores d'ara encara no m'ho crec”, va comentar una de les tècniques que treballaven amb l'acusat. “Jo vaig plorar, em va sorprendre que ell ho fes”, sosté. Tot i que per algunes l'acusat era una persona “simpàtica, però alhora molt reservada”, no hi va haver res que els fes sospitar que havia comès aquests assassinats. “Era un treballador exemplar, però ara em sento enganyada”, va concloure una tècnica.
Accés a les medicines
Durant la segona sessió de judici, el fiscal Enrique Barata també va insistir molt en com era possible que Vila tingués accés a les medicines que va fer servir per subministrar una sobredosi als ancians. La responsable de la infermeria de La Caritat d'Olot va assegurar que tots els treballadors tenien accés a les medicines, ja que, tot i que l'armari estava tancat, tothom sabia on es guardava la clau. Així mateix, el control dels medicament es feia a través de les receptes, no pas pastilla per pastilla, i per això era complicat trobar-ne a faltar cap. “No sospitàvem res si vèiem Vila a la infermeria; a més, mai el vam veure triturar medicaments o amb una xeringa amb producte àcid”, va explicar una de les treballadores. “Tots podíem ser sospitosos d'haver comès el crim, perquè tothom tenia accés a la infermeria”, va afirmar una d'elles. Pel que fa als productes de neteja, passava el mateix, tots estaven tancats amb clau perquè cap dels residents els pogués detectar, però en canvi tots els treballadors hi tenien accés.
A preguntes del fiscal i dels advocats de l'acusació, Jaume Dalmau, Rafael Berga i Jordi Coma, les companyes de Joan Vila van assegurar que mai van veure l'acusat sota els efectes de l'alcohol o les drogues, o sota algun trastorn psiquiàtric. “Sí que el vaig renyar perquè fumava molt i prenia molt de cafè, però mai el vaig veure ni begut ni prenent alcohol”, va afirmar una de les tècniques. En aquest sentit, aquesta mateixa treballadora va destacar que últimament, abans que fos detingut, va veure Vila “molt nerviós i atabalat”, que fins i tot li va suggerir que agafés la baixa. “És una feina bastant dura i segurament en Joan estava molt atabalat i cremat”, va declarar la tècnica, que fins i tot va fer el comentari que plegaria “perquè se li morien tots en el seu torn”.
Finalment, durant el judici també va declarar un tècnic informàtic que sosté que les càmeres de seguretat no van poder ser manipulades per Joan Vila, i que si en algun moment no van enregistrar les imatges era perquè hi havia hagut un error al disc dur.
LA FRASE
Plora amb el testimoni de la periodista d'El Punt Avui
La periodista d'El Punt Avui Tura Soler també va haver de declarar ahir en qualitat de testimoni per l'entrevista que va fer a Joan Vila, publicada el 24 de gener del 2012. A preguntes del fiscal, Soler va sostenir que l'acusat va dir que no havia de demanar perdó, ja que en aquell moment no tenia la percepció d'haver comès cap crim. Tot el contrari del que va declarar dilluns l'acusat, que ara diu que es penedeix del que va fer i que és conscient que va cometre un crim. La periodista, a més, va ressaltar que l'acusat li va dir que “no s'havia amagat de res” i que “sempre havia dit la veritat a tothom”. En aquest sentit, Soler va declarar que Vila li va explicar l'anècdota de com els Mossos es van “sorprendre de la fluïdesa amb què anava confessant un a un tots els crims”. Vila es va enfonsar i va plorar per primer cop en aquest judici quan la periodista va recordar les paraules de l'acusat que es referien als seus pares, als quals diu que ja no tindrà l'oportunitat de cuidar perquè serà a la presó i té por que pateixin. “No es considera perillós, diu que faria servei a la societat i que no fugiria”, va dir Soler. La periodista va relatar que durant l'entrevista Vila s'havia expressat amb total espontaneïtat i amb aparença de sinceritat, i que mostrava que li tenia confiança.