Era cap d'obra en una empresa d'obra pública però cada cop hi havia menys obres i més companys se n'anaven al carrer. Fins que va ser ell el qui va sortir per la porta. Sergi Camps explica que després d'un temps d'incerteses (feinetes per compte propi, atur i moltes cavil·lacions rumiant si compensaria o no agafar les propostes que rebia per anar-se'n a treballar a Algèria o al Brasil) va llançar-se de cap a les terres familiars. “Els avis les tenien arrendades i jo els vaig proposar com ho veurien si a partir d'ara em posava jo a treballar-les.”

El primer pas estava fet, però s'iniciava tot un procés d'inversions per comprar maquinària i de tramitació de paperassa per tenir dret a algunes subvencions que ajudin a compensar el desemborsament inicial.

Sergi Camps va de bracet de la seva companya, que és estudiant de biologia. “Amb moltes ganes i molta il·lusió” des de Saus (Alt Empordà) impulsen La Torrentera, un projecte de cultiu i comercialització d'horta ecològica. Té fresc en la memòria el primer enciam: “Una alegria, perquè els primers mesos són els més durs.” La sol·licitud al CCPAE per obtenir el segell ecològic està tramitada. “Ets empresari i vols fer-ho bé, de maldecaps en tens”, diu. El balanç és positiu perquè en surt “un sou mínim i podem pagar els planters i les despeses de gasoil, aigua, llum i gas”. Sergi Camps és cap dels castellers Marrecs de Salt i diu que la satisfacció és doble perquè encaren el futur sense haver hagut de marxar de casa.