El cap de la banca espanyola fa propòsit d'esmena
Hem d'admetre que la banca ha perdut la seva reputació i s'ha de bolcar a recuperar-la amb humilitat i rigor.” Aquesta idea, que alguns hem repetit durant els darrers anys fins fer-nos pesats –també en aquestes pàgines –, és ara ja missatge ‘oficial' del mateix sector.
El nou president de la patronal bancària -l'Associació Espanyola de la Banca (AEB)-, José María Roldán, va anunciar fa pocs dies en el seu discurs de presa de possessió que aquesta seria la gran prioritat de les entitats financeres a partir d'ara
“Hem d'admetre que la banca ha perdut la seva reputació i s'ha de bolcar en recuperar-la amb humilitat i rigor.” Aquesta idea, que alguns hem repetit durant els darrers anys fins fer-nos pesats –també en aquestes pàgines –, és ara ja missatge oficial del mateix sector.
El nou president de la patronal bancària -l'Associació Espanyola de la Banca (AEB)-, José María Roldán, va anunciar fa pocs dies en el seu discurs de presa de possessió que aquesta seria la gran prioritat de les entitats financeres a partir d'ara. Roldán, antic cap de supervisió al Banc d'Espanya, té molts motius per haver-se posicionat en aquest sentit des del dia zero del seu mandat. En primer lloc diu el que mai no hauria dit el seu predecessor, el distant i força altiu Miguel Martín, incapaç de reconèixer la pèssima imatge que les entitats de crèdit han generat entre clients i ciutadans. Amb això Roldán marca perfil propi des de l'inici. Segon, li està dient al ministre d'Economia, Luis de Guindos –qui va tractar d'impedir l'elecció de Roldán adduint incompatibilitats–, que estava equivocat i que no només ell és una bona elecció per al càrrec sinó que comença dient el que ja fa temps havia d'haver dit el mateix govern, en teoria representant dels ciutadans i per tant responsable d'haver advertit les entitats de les conseqüències per a l'economia i per a elles mateixes d'algunes males pràctiques del sector. Justament les que han estat en l'origen de l'evident animadversió actual contra la banca i que aquesta necessita urgentment solucionar. Per fi, Roldán no fa altra cosa que baixar a la realitat del carrer, que és també la realitat del negoci bancari. I és que no hi ha activitat econòmica que pugui resistir gaire temps tan allunyada de la seva clientela, amb tan mala imatge i reputació.
Això Roldán ho sap i, en favor dels bancs –com nosaltres ho havíem fet modestament en tantes ocasions–, ho diu i els encomana actuar per recuperar la confiança i el prestigi.
Com els altres banquers.
No ha estat ni serà fàcil. Les entitats financeres espanyoles – les que queden i especialment les que han travessat i han sobreviscut a la crisi quedant més o menys indemnes–, són empreses competitives, eficients i molt dinàmiques, però a les quals els costa un gran esforç modificar algunes pautes de confrontar el negoci. Recuperar la confiança dels clients, tant de les persones físiques com de les jurídiques, implicaria fer una banca diferent. Per exemple augmentant fortament la transparència per reduir -no pas superar, malauradament– l'asimetria informativa inevitable en el mercat de serveis financers. O també reduint en gran mesura els conflictes d'interès i entenent que –a llarg termini– els interessos del client són també els interessos del negoci bancari. La banca ha de recórrer definitivament també la senda de la plena professionalització dels seus empleats, sobretot d'aquells que, des de diverses posicions, aconsellen, assessoren o influeixen la compra d'un client. Una professionalització que ha de basar-se en el seguiment d'uns estàndards reconeguts i d'alt nivell, en competències i en conducta ètica. Els bancs poden estar recuperant els seus balanços malmesos i la concessió de crèdits, però recuperar la reputació exigeix que operin cada cop més en interès del client i amb coneixement de causa.
Els reguladors financers no es fien que la banca faci aquests deures. Això no és una novetat. Els reguladors se'n malfien sempre i per això tan sovint es passen de frenada i cauen en una sobreregulació que ningú no es preocupa de supervisar adequadament.
En aquests temps i per l'experiència de la crisi financera, els reguladors se'n malfien més que mai i estan acumulant una extraordinària bateria de mesures, de regulació prudencial i ara, recentment aprovades en el Parlament Europeu, de normativa de protecció al consumidor, com per exemple MiFID 2, MiFIR, PRIIP, UCITS V, etcètera Son normes europees que s'han de seguir i transposar arreu de la Unió Europea i que s'anticipen, però no la substitueixen, a la necessària autoregulació que haurà de confirmar les paraules de Roldán. Estarem atents i esperançats en sentir bones noticies. Per al sector i per als clients. Són les mateixes.
