Empreses

TCB apunta al sud-est asiàtic per sumar cinc terminals en deu anys

Després de l'aliança amb Mitsubishi, la gestora portuària catalana posa en el punt de mira Índia, Xina, Vietnam i Indonèsia.

El 20% del tràfic que entra i surt de la instal·lació de Barcelona ho fa en ferrocarril

Una terminal portuària cada dos anys, per arribar a cinc en una dècada. Aquesta és “l'expansió agressiva” en la qual s'ha embrancat el Grup TCB, en paraules del seu conseller delegat, Xavier Soucheiron. De fet, ja han agafat embranzida, ja que la terminal de contenidors de Quetzal, a Guatemala -les obres de construcció de la qual acaben de començar amb la intenció d'acabar-la a finals de l'any vinent-, és el tercer projecte que TCB ha fet en els darrers cinc anys.

Ara bé, els últims desenvolupaments de la companyia han estat centrats en Amèrica Llatina: Paranaguá (Brasil), Progreso Yucatán (Mèxic) i Buenaventura (Colòmbia), que Soucheiron considera “la zona de creixement natural”. Tot i que les oportunitats no s'han acabat -de fet, TCB ha estat preseleccionat per construir una terminal a El Salvador- la companyia entén que els nous desenvolupaments estaran centrats a l'Àsia i l'Àfrica. El fet és que tot i que han participat en diverses fases de selecció en aquesta part del món, tenen un dèficit de coneixement del territori.

Acord.

Han intentat superar aquest inconvenient signant una aliança estratègica amb la corporació nipona Mitsubishi el març passat. “Nosaltres hi posem el know how i ells el potencial financer i de coneixement geogràfic per accelerar el procés”, afirma Soucheiron. Aquest acord es va concretar amb l'entrada del grup japonès (25%) a la terminal de TCB a València aprofitant la sortida d'uns socis. “És un primer pas per observar com va això de treballar plegats”, diu el conseller delegat del grup català. De moment, no està previst que es produeixi la incorporació al grup matriu.

A l'Àsia, el Grup TCB està interessat en països com ara l'Índia, on fa un temps que la companyia havia guanyat el concurs per fer una terminal però finalment en van desistir: “Ens van canviar molt les condicions inicials”, justifica Soucheiron. També tenen alguna experiència frustrada al Vietnam, país en el qual veuen moltes possibilitats, com a la Xina, on han començat a fer contactes, i Indonèsia.

Però la voluntat d'expandir-se geogràficament allà on sorgeixin oportunitats també els ha fet posar l'ull a Austràlia i, molt especialment, a l'Africà, on hi veuen un gran potencial futur. De moment TCB té alguna experiència al nord del continent: van guanyar una terminal a Tànger, que el govern va decidir finalment no fer, i en aquests moments estan en la recta final d'un concurs per construir i gestionar una terminal a Agadir (Marroc) amb dos finalistes més. “En contractes de concessió llargs com és el nostre cas, és cabdal tenir seguretat jurídica i que aquesta es mantingui en el temps; Àfrica està en un context que es mou en aquesta direcció, a més estan arribant capitals d'entitats financeres internacionals enfocades al desenvolupament regional d'infraestructures i de països com la Xina i el Japó”, diu el conseller delegat del grup. En aquesta zona del món l'aliança amb Mitsubishi també pot ajudar a obrir portes.

El Grup TCB es dedica al disseny, construcció, gestió i explotació de terminals portuàries de contenidors. Sovint cerquen la complicitat d'un soci local perquè és una via més fàcil de connectar amb la idiosincràsia del país. També adopten el rol d'inversors en desenvolupaments propis i impliquen la firma local, després recorren als mercats de capital. “Busquem finançament projecte a projecte, no tenim un únic soci financer”, assegura Soucheiron.

De la mateixa manera, desenvolupen activitats que no formen part del core business de la companyia si així impulsen el negoci central. Així per exemple, a Colòmbia han constituït una societat per empaquetar cafè i a Espanya fan d'operador ferroviari per impulsar el tràfic de contenidors per tren. A Barcelona, i gràcies a la connexió a la línia d'ample internacional, han aconseguit pujar al ferrocarril un 20% de la càrrega que arriba o surt de la terminal. Cal pensar que el 2007, quan es va posar en marxa l'experiència, la quota era de l'1,5%. “Ni en els nostres pensaments més optimistes haguéssim somniat assolir aquests nivells, i no hem tocat sostre”, diu Soucheiron. El tren augmenta l'àrea d'influència de la terminal i permet captar més mercaderies. Dit això i en vista de la liberalització del sector, el conseller delegat refusa l'opció de competir en el sector de l'operació.

Amb una participació del 40%, el grup marítim Pérez i Cia és el principal accionista de TCB, la resta està en firmes d'inversió i directius de l'empresa. La plantilla és de 2.000 treballadors, la meitat dels quals estan a l'Estat. La facturació del grup prevista per aquest any creixerà un 5%.
Facturació
430 M€
Treballadors
2.000
Any de fundació
1972
La crisi

“Notem reactivació però no constant”

Les terminals situades a l'Estat (Barcelona, València, Gijón, Tenerife i La Palma) noten la reactivació tot i que aquesta encara no és prou sostinguda: “Un mes és evident i el següent, no”, reconeix Xavier Soucheiron. Els anys de la crisi el negoci del grup a Espanya ha reculat mentre que el procedent de les terminals exteriors creixia de manera clara. Aquest serà el primer any d'equilibri.

A Barcelona l'activitat total ha caigut un 30% des del 2008, ha notat el descens de les importacions (les exportacions estan en nivells rècord) però també del tràfic de transbordament, per decisions alienes.

En aquests moments a la terminal del port de Barcelona es mouen 800.000 contenidors, quan la capacitat (després de l'ampliació) és de 2,2 milions. A TCB asseguren que l'entrada en funcionament de la nova terminal de Tercat no els ha afectat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

TCB apunta al sud-est asiàtic per sumar cinc terminals en deu anys

Publicat a