Empreses

La recerca en les arts gràfiques

La impremta Orient aconsegueix afermar-se al mercat gràcies a la innovació en ‘packaging' i als esforços en exportació

La firma té clients importants en un mercat no gens fàcil com ara Suïssa

L'afany innovador en disseny, la reorientació cap al packaging i la descoberta de nous mercats geogràfics han permès que Arts Gràfiques Orient hagi pogut sobreviure a aquests anys de crisi general i al particular procés de reestructuració que sofreixen des de fa temps les indústries vinculades al paper, com ara les impremtes.

Mercè Amat, gerent de l'empresa i integrant de la tercera generació d'aquesta empresa familiar fundada el 1949, ressalta com l'arribada de la crisi fa determinar que s'haguessin de prendre grans decisions: “Ja feia temps que apostàvem pel disseny en tot el nostre ventall de serveis, però la crisi ens va obligar a fer un cop de timó i orientar-nos cap al packaging, tot inaugurant a més un departament d'R+D a l'empresa, on hem experimentat amb materials no convencionals per als nostres projectes d'impressió.” Aquesta concentració d'esforços en aquesta àrea d'activitat, que s'afegia a l'edició de llibres singulars o els catàlegs, entre altres serveis d'impremta, la firma de l'Hospitalet ha aconseguit recentment una fita rellevant: el packaging de la campanya de Nadal de la firma de moda Desigual.

I també hi ha hagut recerca de nous mercats. Amb el suport d'ACC10, Orient ha aconseguit fer forat a mercats com França, Gran Bretanya, Suïssa o Puerto Rico, fins al punt que ara mateix, de l'1,3 milions de facturació de l'empresa, un 50% és fruit de l'exportació. La sortida a fora, i això s'observa especialment en el cas de Suïssa, ha permès Orient vincular-se amb grans firmes com Caran d'Ache, Longines o el gran grup de luxe Concord. A casa nostra, ja tenia en la seva cartera de clients noms com Miguel Torres, Puig, Custo o Gas Natural, entre altres.

Si Orient ha pogut superar la crisi, insisteix Mercè Amat, ha estat “pel component innovador, en haver treballat amb dissenyadors que ens han obligat a treballar amb més exigència, i fer proves amb nous tipus de paper o nous materials com ara cautxú, suro o polièster, escumes, metracrilats, velcro o imants entre altres”. Entre els companys de viatge dissenyadors hi trobem noms com Enric Jardí, Serracatafau, PalauGea, Dani Navarro o Teresa Estapé, entre altres. L'esperit d'indagació en noves tècniques es reflecteix en les inversions, com les màquines de tintes UVI, que permeten imprimir sobre plàstics, tela o polièster.

Els coneixements adquirits a llarg dels anys permeten Orient contribuir de forma decisiva en el desenvolupament dels productes. Com diu Amat, “ajudem els dissenyadors en la tria dels formats i materials i en els acabats, fins al punt que en el desenvolupament podem canviar radicalment el producte respecte de la concepció inicial”. La voluntat de cercar noves experiències fa que “quan ve un client sap que el seu producte serà diferent”.

Això ha permès darrerament la impremta anar a cercar el client final de forma directa, sense la figura interposada del dissenyador. Tot i l'orientació estratègica cap al producte d'embolcall, Orient no renuncia a allò en què s'ha basat el seu prestigi, el llibre singular: llibres amb tapa dura contracolada amb suro, cobertes amb cartró reciclat, papers vegetals a la japonesa amb tintes fluorescents, enquadernacions amb cosit sabater, tapes amb brodats...

Sobrants del paper per a les escoles

J.G.R

Per raons de producció, a les impremtes hi ha molt paper que no s'aprofita, però que algú ho podria fer, amb el benentès que es tracta sovint de material valuós, com ara paper vegetal o papers d'elevat gramatge. Josep Amat és el responsable de la iniciativa que Impremta Escola d'Arts Gràfiques Orient, que va néixer fa dos anys de “la consciència que a una impremta hi ha molt material que si bé per a nosaltres és sobrant, pot ser reaprofitat per altres col·lectius, com ara les escoles”. El material sobrant d'una impremta normalment segueix l'itinerari habitual del residu de paper, que acaba en la conversió en pasta.

les retallades.

Hom va pensar en les escoles per les fortes restriccions pressupostàries a què estan sotmeses, que es noten especialment en les compres de materials de papereria, tant els folis per fotocopiar fitxes de cada assignatura com ara cartolines o paper de xarol per als treballs de plàstica. A Orient tenen molt clar que en aquest cas té el paper, que aquí esdevé material per al desenvolupament dels projectes pedagògics dels infants. “Ens hem trobat que moltes escoles, gràcies al subministrament d'aquests materials derivats del paper, poden rebre l'assignatura de plàstica.” O d'altres, com les matemàtiques, ja que, com diuen a Orient, amb 150 euros de paper, es poden satisfer les necessitats d'aquesta assignatura durant tres anys.

trenta escoles.

Orient ja ha aconseguit estar vinculat amb una trentena d'escoles de Barcelona i tota la seva àrea metropolitana. El projecte ha anat evolucionant i ara Orient col·labora amb altres empreses en iniciatives de gran abast. Amb la paperera Antalis, del grup multinacional Arjowigins, han sufragat les necessitats de fotocòpies d'una escola per a tot un any, en una iniciativa en què Antalis posava el paper i Orient feia les tasques d'impressió i han estalviat 2.000 euros al col·legi. De fet, com insisteix Josep Amat, Escola Impremta és una iniciativa que està concebuda perquè totes les impremtes del sector s'hi afegeixin en algun moment. I també s'ha pensat que pugui ser replicat fora de Catalunya.

Gràcies a la intermediació de l'estudi de disseny Artketipo, amb qui ha treballat Orient, Escola Impremta també ha pogut ajudar una escola de Barakaldo, a Biscaia. La iniciativa ha estat nominada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) de la Generalitat als Premis Europeus de Reducció de Residus de la Unió Europea. L'única condició que imposa Arts Gràfiques Orient a les escoles és que a canvi del paper subministrat li enviïn imatges de les manualitats que han fet els escolars. “Quan veus les coses tan maques que han aconseguit fer els nens, t'adones que a més de fer un servei al reciclatge, hem aconseguit fer un servei pedagògic”, com diu Josep Amat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La recerca en les arts gràfiques

Publicat a