Cotxes que no perden valor
Abans es deia allò que els cotxes perden valor des del mateix instant en què els retires del concessionari després de comprar-los. Avui això continua sent així, però com que hi ha altres valors que es creien segurs i resulta que poden perdre -el totxo, per exemple-, potser ara ja no s'hi insisteix tant. I en tot cas, els cotxes que aquests dies s'exposen al saló Auto Retro de Barcelona, al recinte firal de Montjuïc, sí són valors segurs perquè cada any que passa es revaloren.
Com explica el fundador i màxim responsable del saló -que enguany arriba a la 31a edició-, Fermín Sulé, “el valor del cotxe antic sempre és creixent”. Això sí, tot depèn de la marca, per descomptat, de la quantitat d'unitats fabricades en el seu moment, i també i molt, de l'estat de conservació. “Un mateix model pot oscil·lar entre els 3.000 euros o els 300.000 euros en funció d'això”, destaca.
I cert és que alguns models exclusius, com el Bugatti Royale -del qual es van arribar a fabricar tan sols 7 unitats a finals dels anys vint- s'han arribat a vendre per 6 milions d'euros, però Sulé rebutja la idea que vincula cotxes històrics amb alt poder adquisitiu. “Pots comprar-te un Fiat 600 per 300 euros i gaudir en família del plaer de formar part d'aquest club”, explica.
De fet, diu Sulé, la imatge i el perfil de gent que visita el saló -60.000 persones previstes per a aquesta edició- ha variat amb els anys. “Abans venien sobretot avis amb els seus néts per ensenyar-los els cotxes de quan ells eren joves i ara la majoria del públic que hem anat sumant són joves de 20 o 30 anys que vénen a veure els cotxes de la seva infantesa, cotxes dels anys 80.” Per això enguany tindrà un pes significatiu la culminació dels actes de celebració dels 30 anys del Seat Ibiza.
Però entre les novetats d'aquesta 31a edició destaca especialment, diu Sulé, la celebració del Barcelona Classic Night, un espai de prop de 200 metres quadrats que vol escenificar un espai urbà dels anys 50 o 60, “i que vol ser un homenatge al vincle històric entre Barcelona i l'automòbil, i per posar en evidència que la ciutat no seria avui el que és sense l'automòbil”.
Segons Sulé, “tots els barcelonins tenim una mica de benzina a la sang”. Ell segur que algunes gotes més que la mitjana, perquè la seva implicació amb el saló Auto Retro ha estat impertorbable al llarg d'aquestes tres dècades d'història. Una història, per cert, que va néixer, recorda, “d'una casualitat”. Va ser l'any 1984. Una dècada abans Sulé havia estat un dels fundadors de l'Antic Car Club de Catalunya i el Ministeri de l'Interior va contactar amb ell per proposar-li muntar una exposició per commemorar el 25è aniversari de la Direcció General de Trànsit (DGT). Sulé va acceptar, però tornant a Barcelona de la reunió al ministeri es va plantejar que aquella exposició s'havia de fer a la capital catalana i en pocs minuts ja comptava amb la complicitat del responsable de Trànsit a Catalunya i de l'alcalde Pasqual Maragall. “Va ser l'alcalde qui va proposar al ministeri que cadascú presentés la seva proposta d'exposició i ens va convocar al cap de deu dies al restaurant 7 Portes de Barcelona.” La proposta de Sulé va guanyar i Barcelona es va quedar l'exposició commemorativa de la DGT.
Però Sulé va voler anar més enllà i amb el referent sempre present del saló de París i la complicitat de l'Ajuntament es va plantejar organitzar un saló anual dedicat al cotxe històric. En aquest temps les anècdotes són moltes i algunes d'elles protagonitzades per compradors estrangers que vénen a Barcelona per comprar un vehicle carismàtic o alguna peça de recanvi en l'espai de mercat.
Però una de les històries que més recorda Sulé va passar el 1993. “Un home amb una pinta una mica estranya se'm va acostar per queixar-se perquè no li venien un cotxe, i em va dir que acabava de guanyar un premi a la loteria i que volia comprar-se un cotxe i que l'hi portéssim fins a Figueres.” Així ho van fer.