Focus

Vicenç Navarro

Catedràtic de la UPF i professor de The Johns Hopkins University

“Les rendes altes han crescut a costa de les de la classe treballadora”

La crisi també és fruit de la falta d'activitat pel creixement de les desigualtats
Hi ha alternatives. Si s'implementen o no depèn de qui té més poder sobre l'Estat
La transició creà una democràcia limitada i un benestar molt insuficient

Catedràtic de ciències polítiques i socials de la UPF -ho va ser d'economia aplicada de la UB- i professor de polítiques públiques de The Johns Hopkins University, Vicenç Navarro sempre ha defensat l'estat del benestar i ha denunciat els perills de la desigualtat. Recentment ha traslladat les seves propostes al programa econòmic de Podem, que ha elaborat juntament amb l'economista Juan Torres.

La desigualtat ha crescut als darrers anys a Catalunya i a l'Estat espanyol. Què ha provocat aquest augment?
Les polítiques que s'han seguit els últims anys han generat una disminució de les rendes del treball, cosa que ha creat un problema de falta de demanda. Les retallades de despesa pública han contribuït encara més al descens de la demanda. Aquesta ha estat una de les causes més importants de la gran recessió a Catalunya i a Espanya. Per altra banda, la disminució de les rendes del treball ha creat un gran problema d'endeutament. Les famílies han hagut de demanar diners prestats per mantenir el seu nivell de vida, cosa que ha generat un enorme problema d'endeutament. Això explica el gran creixement del sector financer, que a Catalunya i a Espanya està hipertrofiat. Proporcionalment, és tres vegades més gran que el que hi ha als Estats Units. I com que l'economia productiva té poca rendibilitat degut a la manca de demanda, les inversions financeres són predominantment de caràcter especulatiu, creant les bombolles, l'última de les quals va ser la immobiliària. La disminució de les rendes del treball i l'augment de les rendes del capital, sobretot financer, explica el gran creixement de les desigualtats.
Quines causes hi ha darrere de la desigualtat?
Són predominantment polítiques. Les polítiques que s'han estat seguint aquests anys, tant en el mercat de treball com en la política fiscal, han afeblit el món del treball i afavorit les rendes del capital. Les reformes laborals han tingut com a objectiu la baixada de salaris, i les reformes fiscals han augmentat la regressivitat i han incrementat les desigualtats.
Quin fenomen s'ha donat més, l'enriquiment de les classes més poderoses o l'empobriment de les més baixes? Què ha tingut més pes?
Els dos han tingut pes, perquè el creixement de les rendes elevades s'ha fet a costa de la baixada de les rendes de la majoria de la població, i molt en particular de les rendes de la classe treballadora. La concentració de la riquesa i de les rendes a Catalunya i a Espanya és molt elevada, una de les més grans a la Unió Europea. El poder polític i mediàtic de les rendes superiors al nostre país és enorme.
Diversos organismes econòmics internacionals han advertit que la desigualtat pot ser un llast per al creixement. Creu que és així?
Una de les causes de la crisi actual, que es caracteritza pel creixement econòmic tan baix, es deu precisament a falta d'activitat productiva resultat de la baixada de les rendes del treball i de la demanda, i, per tant, del creixement de les desigualtats. L'evidència científica que avala aquesta tesi és aclaparadora.
Més enllà de les afectacions al creixement econòmic, quines altres conseqüències pot tenir la desigualtat a nivell econòmic i social?
Una de les pitjors conseqüències del creixement de les desigualtats ha estat el deteriorament de la qualitat democràtica de les institucions representatives. A més concentració de la riquesa i de la renda, menys democràcia, degut a l'excessiva influència dels grans grups econòmics i financers sobre la vida política. El cas català i espanyol és paradigmàtic.
Com es reverteix la situació? Amb quines eines es pot aturar el creixement de la desigualtat i de quina manera s'han d'aplicar?
La solució científica és molt fàcil de veure: revertir les polítiques que s'han estat seguint aquests anys. S'han de seguir polítiques expansives basades en l'augment de la despesa pública i en l'augment dels salaris, desenvolupant polítiques fiscals autènticament redistributives, augmentant a més a més els ingressos a l'Estat, tant central com la Generalitat, que tenen uns ingressos molt per sota del que haurien de tenir. Encara que les solucions siguin fàcils de veure, que s'implementin o no depèn de qui controli l'Estat, tant el central com la Generalitat. És molt poc probable que això es faci dins de les coordenades de poder que hi ha avui al nostre país. Constantment se'ns diu que no hi ha polítiques alternatives a les retallades, quan l'evidència que no és cert és clara. L'anterior president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va congelar les pensions per aconseguir 1.200 milions d'euros, quan n'hauria pogut aconseguir molts més, és a dir, 2.100 milions, si hagués revertit la baixada de l'impost de patrimoni, o una quantitat semblant si hagués revertit la baixada de l'impost de successions. I l'actual president, Mariano Rajoy, ha retallat 6.000 milions d'euros a la sanitat pública, quan hauria pogut aconseguir la mateixa quantitat de diners revertint la baixada d'impostos de les empreses que facturen més de 150 milions d'euros a l'any, les quals representen només el 0,10% de totes les empreses que hi ha a Espanya i a Catalunya. No és cert que no hi hagi alternatives. Que se n'implementin unes i no se'n considerin d'altres es deu únicament i exclusivament a qui té més poder sobre l'Estat, ja sigui el central o la Generalitat. Així de clar.
En aquest sentit, quins països han de ser una referència? Quines experiències hauria de tenir en compte l'Estat espanyol?
No es tracta de copiar el que fan altres països. Ara bé, el que han fet els països escandinaus, on la socialdemocràcia ha governat durant molts anys, és un punt de referència. A Catalunya i a Espanya és fàcil de veure què és el que s'hauria de fer. El que passa és que les institucions democràtiques són molt limitades, i el poder dels interessos fàctics és enorme. La transició de la dictadura a la democràcia, feta sota el domini de les forces conservadores, va crear una democràcia molt limitada amb un benestar molt insuficient. Una conseqüència és que les desigualtats de renda i riquesa a Catalunya i a Espanya sempre han estat molt elevades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.