DE MEMÒRIA
Una facultat global d'economia (1903)
La Facultat global d'economia es basava en el model educatiu anglès (que Güell coneixia bé car havia ampliat els seus estudis universitaris en un ‘college' de la universitat de Cambridge) però no tenia precedents a Europa. Només s'havia assajat una experiència semblant en dues universitats dels EUA
Una de les ponències del primer congrés universitari català, celebrat a Barcelona el 1903, va ser la proposta de creació d'una Facultat d'Economia molt innovadora: una escola naval de comerç. L'autor de la proposta era Joan Antoni Güell i López (1874-1958), membre destacat de la família d'empresaris iniciada per Joan Güell i Ferrer, l'home del Vapor Vell de Sants.
La Facultat global d'economia que es proposava es basava en el model educatiu anglès (que Güell coneixia bé car havia ampliat els seus estudis universitaris en un college de la universitat de Cambridge). Però, no tenia precedents a Europa. De fet, només s'havia assajat una experiència semblant en dues universitats dels EUA: les de Dartmouth i Louisiana.
La idea motor de la Facultat d'Economia que es proposava era realitzar els cinc cursos de la carrera en un espai semblant, però diferent, del dels college anglesos en què convivien alumnes i professors. Aquest espai seria un vaixell (amb tripulació, és clar) que navegaria durant els nou mesos del curs escolar, amb entre unes 1.000 i 2.000 tones de càrrega. Els professors, i els alumnes dels dos últims cursos podrien comerciar en temps real.
Els cursos es farien a bord, en alta mar o als diferents ports. Les vacances serien els tres mesos d'hivern. Cada curs el vaixell seguiria una ruta marítima diferent. El primer any, alguns ports d'Europa: de la Mediterrània (Barcelona-Gènova-Marsella) a l'Atlàntic (Le Havre-Liverpool-Hamburg). El segon i el tercer curs, les ciutats de les costes atlàntiques d'Amèrica del Nord i de Sud-amèrica. El quart curs, el nord d'Àfrica (Alger, Marroc) a Sud-àfrica (Ciutat del Cap). L'últim curs, pel canal de Suez, fins a Àsia-Pacífic i Austràlia.
Les assignatures troncals eren economia política, dret, comptabilitat, àlgebra, geografia, física i química, coneixement dels productes comercials i tres llengües: francès, anglès i alemany. Els diumenges, classes de moral, història i literatura. A més
de la teoria/política econòmica, es considerava que eren molt importants les llengües estrangeres i la geografia (avui entorn econòmic, ahir estructura econòmica). El programa d'economia política tenia cinc parts: producció, distribució, circulació i crèdit, consum i cooperatives, legislació industrial i comercial (avui economia del sector públic). Del 1903 al 2015, els canvis no han estat grans.
El pla de treball de cada dia (de dilluns a dissabte) era: 5 h de classes teòriques, 4,5 h de educació física i/o treballs manuals, 2,5 h de tallers artístics i literaris, 9 h de repòs, 3 h per als àpats . Els diumenges, temps lliure, i, també, algunes classes. La proposta del 1903 de Joan Antoni Güell era, potser, excessiva. I cara. Però cal situar-la en el món de la primera globalització. Cent anys i escaig després, als Països Catalans funcionen un bon nombre de facultats d'economia. I, totes tenen, és clar, una vocació global.
Joan Antoni Güell i López
La proposta de la creació d'una Facultat global d'economia / escola naval de comerç venia d'un empresari i col·leccionista d'art amb formació britànica que seria president d'algunes de les empreses catalanes més importants: la Companyia Transatlàntica (que podia ser útil a la futura escola naval), el Banc Hispanocolonial (amb interès per les economies llunyanes), Asland, i accionista de l'empresa més gran del Marroc espanyol: Mines del Rif.