Economia

La UE arriba a un acord amb Grècia per unanimitat

El pacte assolit pels líders europeus acorda obrir les converses per un tercer programa de rescat amb “reformes serioses i suport financer”

El Parlament grec haurà d'aprovar les reformes exigides

Els líders de l'Eurozona han arribat aquest dilluns al matí a un acord per “unanimitat” per negociar un tercer rescat per a Grècia. Després de 17 hores de negociacions, els 19 estats membres de la zona euro han pactat les mesures que permetran obrir les converses per un programa de rescat per a Grècia “amb reformes serioses i suport financer”, segons ha anunciat el president del Consell, Donald Tusk. “No hi haurà cap Grexit”, ha celebrat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. L'acord, però, requereix que el parlament grec aprovi les reformes exigides. Mentre no arribi tot el rescat, l'Eurogrup estudiarà com donar finançament immediat a Grècia, al límit de la bancarrota.

En roda de premsa, Tusk ha assegurat que l'acord permetrà seguir donant suport a Grècia. “Només teníem un objectiu, assolir un acord, i després de 17 hores de negociacions, finalment l'hem assolit”, ha destacat el president del Consell, Donald Tusk. El pacte, tal com havien previst els ministres d'Economia i Finances de l'euro, inclou “condicions estrictes que s'han de complir” amb “l'aprovació” d'una sèrie de mesures al parlament grec abans d'aquest dimecres. Les mesures inclouen augments de l'IVA, retallades de les pensions o un enduriment de la reforma laboral.

“Hem acordat en principi que estem preparats per començar les negociacions per portar un programa al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), que en altres paraules significa continuar donant suport a Grècia”, ha explicat Tusk.

Merkel

L'objectiu de l'aprovació de les iniciatives, segons han admès els propis líders, és “reconstruir la confiança” amb Grècia. De fet, la cancellera alemanya, Angela Merkel, una de les més dures amb el govern de Tsipras, ha dit en una roda de premsa posterior a la cimera que creu que “es pot recuperar la confiança”. També en la mateixa línia, la directora general de l'FMI, Christine Lagarde, ha dit que “la nit llarga i laboriosa” ha servit per “obrir una etapa de confiança” que caldrà consolidar “complint amb els compromisos”.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'ha mostrat optimista i ha dit que el parlament d'Atenes aprovarà les mesures exigides, tot i que s'allunyin molt del model ideològic de Syriza. Juncker ha negat que les demandes dels socis de l'Eurozona hagin suposat una humiliació per a Grècia. “No crec que els grecs hagin estat humiliats”, ha dit el president de la Comissió Europea, definint el pacte com un “típic acord europeu”. “No hi ha guanyadors ni perdedors”, ha defensat.

El govern d'Alexis Tsipras ha acceptat, de fet, quasi totes les exigències que li plantejava l'Eurozona. També la creació d'un fons amb actius per a privatitzar per valor d'un màxim de 50.000 milions d'euros que, tot i que inicialment s'havia de basar a Luxemburg, finalment serà a Grècia. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que el fons s'utilitzarà “per reduir el deute” i també per generar diners. En concret, l'holandès ha dit que 25.000 milions del fons podrien servir per a la recapitalització de la banca grega, i la resta per a rebaixar el deute i per a la despesa del govern d'Atenes.

El procés del rescat

L'acord entre els líders de l'Eurozona i Grècia preveu l'obertura de negociacions per un nou rescat de res anys d'uns 84.000 milions d'euros un cop s'hagin aprovat les mesures exigides al parlament d'Atenes, les hagi validat l'Eurogrup a través d'una teleconferència (prevista probablement per dimecres) i els parlaments de sis països de l'euro, entre ells Alemanya, hagin votat a favor de prestar diners a Grècia.

El ‘sí' a parlar d'un rescat permetrà “l'inici de negociacions formals” que poden durar “setmanes”, segns ha admès Dijsselbloem. Mentrestant, i sobretot tenint en compte les necessitats immediates de liquiditat de Grècia, en 'corralito' des de fa dues setmanes, l'Eurogrup estudiarà mesures de finançament d'urgència. Dilluns vinent, Atenes té un nou pagament d'uns 7.000 milions d'euros amb el BCE, i encara deu 1.600 milions a l'FMI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.