Economia

La UE confia a reduir a 40.000 milions la factura grega

Britànics, suecs i danesos, que no són socis de la moneda única, es neguen a ajudar Grècia amb el pressupost comunitari

L'FMI insisteix que el deute hel·lè necessitarà “quitances profundes”

Britànics, suecs i danesos no volen posar ni un euro. Grècia necessita urgentment, abans de dilluns que ve, 7.000 milions d'euros per poder pagar els venciments del BCE i l'FMI, però els diners del seu tercer rescat no estaran disponibles fins d'aquí a dues setmanes, pel cap baix, o un mes. L'opció més ràpida seria concedir al govern de Syriza un crèdit pont avalat pel pressupost comunitari, però els governs que no formen part de la zona euro posen molts peròs. George Osborne, el ministre d'Economia de David Cameron, va advertir ahir als seus homòlegs que obligar els britànics a ajudar els grecs pot donar munició, arguments, als euroescèptics que volen sortir de la Unió Europea en el referèndum del 2017: per evitar el Grexit s'estarà provocant un Brexit.

Grècia va impagar, abans-d'ahir, un segon venciment de l'FMI i ja acumula un retard de 2.000 milions, el més greu de la història i el primer d'un país desenvolupat. Alexis Tsipras necessita finançament immediat per sortir d'aquesta llista negra de morosos que comparteix amb Zimbabwe, Somàlia i el Sudan, però sobretot per respondre al pròxim venciment, molt més important: el 20 de juliol ha de retornar al BCE 3.500 milions que no té i un impagament podria obligar Mario Draghi a tancar del tot l'aixeta de la liquiditat a la banca hel·lena. A mitjan agost, Tsipras necessitarà encara 5.000 milions més.

Brussel·les vol ajudar-lo fent servir el Fons Europeu d'Estabilització Financera, un mecanisme que no és només dels 19 socis de la zona euro, sinó del conjunt dels Vint-i-vuit i que recapta fons als mercats financers amb l'aval del pressupost comunitari. Però Osborne no vol ni sentir a parlar de “posar en risc els diners dels contribuents britànics”: segons calcula el Daily Telegraph, en cas d'impagament perdrien 1.200 milions. No obstant això, per activar-lo no cal pas la unanimitat, sinó només el vot a favor de la majoria de governs. Però aquesta no és l'única opció i els ministeris de Finances europeus treballen amb fins a sis fórmules diferents d'enginyeria financera per donar una mica d'oxigen a un Tsipras humiliat per Merkel i la resta de falcons: des de renunciar als beneficis que els bancs centrals han generat gràcies als bons hel·lens fins a concedir a Atenes préstecs bilaterals o desviar fons estructurals i regionals comunitaris. “Totes les opcions són difícils i tenen complicacions legals, polítiques o financeres”, adverteix el vicepresident de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis.

Encara amb la ressaca de les 17 hores de negociació agònica non stop amb Tsipras, els governs europeus estan fent números de quant els costarà el tercer rescat. Tot i que Grècia necessita entre 82.000 i 86.000 milions els pròxims tres anys, la part europea de la factura podria ser molt més baixa, d'entre 40.000 i 50.000 milions, segons les primeres estimacions. L'FMI posarà almenys 16.000 milions (encara disponibles, del rescat actual) i Brussel·les confia que Atenes pugui tornar a finançar-se sola al mercat abans del 2018. L'FMI, però, no és tan optimista i en un informe adverteix que el deteriorament de l'economia i del sistema financer hel·lè les darreres dues setmanes de corralito dispararà la factura. L'organisme que dirigeix Christine Lagarde avisa que caldrà acceptar “profundes quitances” o una extensió dels venciments “molt dràstica”, 30 anys de període de gràcia i crèdits nous.

LA XIFRA

3.500
milions d'euros ha de retornar Grècia al BCE dilluns vinent, un diner que ara mateix no té.

El Tresor espanyol col·loca bons a un preu menor

El Tresor Públic ha aconseguit col·locar 5.771,63 milions d'euros en una subhasta de lletres tot i oferir als inversors tipus d'interès menors que en la subhasta anterior(i pròxims al zero), de manera que recull així l'efecte de l'acord entre Grècia i els creditors. El Tresor confiava a captar entre 5.000 i 6.000 milions, així que queda en la part alta del rang. La demanda ha estat alta i ha superat els 11.000 milions. L'organisme ha emès 811,21 milions en lletres a 6 mesos, quan la demanda ha estat de 4,4 vegades l'oferta.

L'FMI confirma el segon impagament del país hel·lè

El Fons Monetari Internacional (FMI), que dirigeix Christine Lagarde, va confirmar ahir que Grècia no ha satisfet el reemborsament d'uns 465 milions d'euros corresponents al venciment de dilluns passat, tot i que sí que ha tornat els “bons samurai”, el deute denominat en iens per entitats no japoneses. Fins ara, Grècia acumula retards en els reemborsaments per un import d'uns 2.000 milions d'euros, dels quals 1.600 milions d'euros corresponen als venciments del mes de juny passat.

La Xina aplaudeix l'acord amb els creditors

El govern de la Xina es va felicitar ahir de l'acord de Grècia i els seus creditors internacionals i va recordar que sempre ha estat a favor d'una Unió Europea pròspera i unida, segons va dir la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors xinès, Hua Chunying.

Christine Lagarde,

directora de l'FMI


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.