Eines

La segona llei més inútil del planeta

En suport de l'afirmació que la citada llei és un brindis al sol tenim el fet que una de les mesures estrella que el legislador havia introduït, que era la prohibició d'establir terminis de pagament per sobre de 60 dies, posant fi a la imposició de clàusules abusives i a la possibilitat d'allargar contractualment els terminis que existia fins llavors, ja que els clients s'emparaven en el principi d'autonomia de la voluntat de les parts, ha resultat ser totalment inútil

Els dies propers a Sant Fermí la 2a llei més inútil del planeta va complir cinc anys. Em refereixo a la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Aquesta llei estava pensada per combatre eficaçment els abusos de les grans corporacions que imposen condicions de pagament draconianes als seus proveïdors, en particular quan són pimes, però ha demostrat ser paper mullat. Ara que la citada llei antimorositat compleix cinc anys, s'ha guanyat el dubtós honor de figurar en el segon lloc del rànquing de lleis més inútils del món. Val la pena assenyalar que la llei que figura en el primer de la llista va ser publicada a Carolina del Nord i dicta que en aquest estat meridional dels EUA està totalment prohibit l'ús d'elefants per llaurar els camps de cotó.

En suport de l'afirmació que la citada llei és un brindis al sol tenim el fet que una de les mesures estrella que el legislador havia introduït, que era la prohibició d'establir terminis de pagament per sobre de 60 dies, posant fi a la imposició de clàusules abusives i a la possibilitat d'allargar contractualment els terminis que existia fins llavors, ja que els clients s'emparaven en el principi d'autonomia de la voluntat de les parts, ha resultat ser totalment inútil. En suport a aquesta afirmació, tenim que l'Estat espanyol no ha aconseguit (o millor dit, no ha volgut) posar ben lligada la morositat en les operacions comercials ja que els terminis de pagament en lloc de disminuir han augmentat en el 2014. Els períodes mitjans de pagament es troben entorn dels 95 dies, molt per sobre de la mitjana europea de 46 dies i fins i tot per sobre de Grècia, que –segons fonts oficials– té un període mitjà de pagament de 92 dies.

llei antimorositat.

Cal fer notar que a més existeix una norma dispositiva en la llei antimorositat que estableix que el termini de pagament que ha de complir el deutor, si no s'hagués fixat data en el contracte, serà de 30 dies naturals després de la recepció de les mercaderies. A més la llei dicta que, en les operacions comercials entre empreses, el termini de pagament que ha de complir el deutor es computarà a partir del dia de recepció dels béns o serveis adquirits i no podrà perllongar-se més enllà dels 60 dies comptats des de la data de lliurament de la mercaderia. No obstant això, la norma fixava terminis de pagament més curts per a determinats casos: els ajornaments de pagament dels productes agroalimentaris frescs i peribles no han d'excedir en cap cas de 30 dies a partir de la data del lliurament de les mercaderies.

cau el termini de pagament.


Quant a les administracions públiques, la Llei 15/2010 de 5 de juliol rebaixava el termini de pagament dels organismes públics. A partir de l'any 2013 totes les administracions públiques i totes les empreses estatals han de pagar obligatòriament als 30 dies. No obstant això, les dades oficials facilitades pel Ministeri d'Hisenda van revelar que el 2014 les CCAA triguen una mitjana de 42,8 dies a pagar als seus proveïdors, la qual cosa suposa un retard de gairebé 13 dies per sobre del termini màxim de 30 dies previst en la legislació de lluita contra morositat per als pagaments de les AAPP. No obstant això, les dades facilitades per les fonts oficials estan més maquillats que Jim Carrey a la pel·lícula El Grinch, ja que l'enquesta sobre morositat 2014 de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) va evidenciar que el termini mitjà de pagament del conjunt d'administracions públiques és de 82 dies.

Com a colofó, després d'analitzar minuciosament la informació econòmica i financera de les entitats amb valors admesos en mercats regulats i de companyies de l'Ibex 35 publicats per la CNMV, un informe presentat per la PMCM va revelar que el termini mitjà de pagament de les societats no financeres del selectiu puja a 169 dies, gairebé el triple del termini màxim que marca la llei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.