El sector tèxtil català agafa ritme després d'un fort ajustament
Després de vuit anys de caigudes, la xifra del negoci ha augmentat un 3,5% i l'ocupació ha millorat un 1,5%
El sector tèxtil català ha començat a veure la llum. Les diferents organitzacions empresarials confirmen que, en termes generals, està millorant l'activitat i que apenes hi ha tancament de companyies. El secretari general de la patronal Texfor, Andrés Borao, assegura que hi ha diferents indicadors que demostren que el sector viu moments de millora. Per primer cop des d'abans de la crisi ha augmentat el nombre de treballadors en el sector. De fet, segons dades de Texfor, fins al juny del 2015 va augmentar un 1,5% el nombre d'ocupats a Catalunya. Així mateix, les exportacions de producte tèxtil català en aquest mateix període de temps han registrat augments del 8% i, en conjunt, el volum de negocis ha tingut una millora del 3,5%, i ja assoleix 10.500 milions d'euros.“Les empreses comencen a veure un futur menys incert”, explica Borao.
Un altra dada que ha estat molt ben rebuda en el sector ha estat l'augment del consum intern de moda, després de set anys seguits de caigudes en les últimes dades desprenen una millora del 6%. “Sha recuperat la il·lusisó per comprar moda”, diu Borao.
En definitiva hi ha un seguit d'indicadors que donen motius per tenir certa alegria en un sector que ha vist com quedava tristament minvat. Per la seva banda, David Garcia, gerent del clúster del tèxtil i la moda de Catalunya, confirma que en termes generals, hi ha optimisme i que les empreses comencen a demanar, de nou, serveis a les organitzacions patronals que havien estat aturats fins ara.“Estem apreciant un altra actitud a les companyies, ja no només ens arriben notícies dolentes”, diu García.
PARTIDA DOBLE.
El sector s'ha redimensionat, i el que ha quedat és un múscul empresarial més fort, que s'ha hagut de redefinir. Per tant es tracta, segons Borao, d'empreses que han deixat de fabricar productes bàsics i han optat per oferir més servei que producte, més disseny, noves aplicacions i gràcies a tot això s'han fet més fortes en els mercats globals.
És justament el que el subsector de les empreses del teixit tècnic ja feien abans de la crisi, i tot i que l'afectació no ha estat tan cruenta com ha estat en firmes tèxtils de producte bàsic, a aquesta empresa més innovadora encara li costa notar les bones noves. Així és com ho explica la gerent l'agrupació d'empreses Innovadores de Catalunya, Ariadna Detrell.
Un model de producció que passa de poc a massa
Ja res tornarà a ser com abans, s'ha acabat això de servir 10.000 metres de tela d'una comanda; ara fan comandes de 1.000, i sense previsió.
El sector tèxtil no només ha perdut més del 50% del volum de negoci en les últimes dues dècades, s'ha aprimat i ha reduït el seu pes en el PIB industrial català, sinó que pel camí també ha perdut la capacitat de prevenir les comandes. Els mercats internacionals, els nous models de consum i la multiplicació de les temporades de moda ha fet replantejar el model de negoci. Ja no hi ha quatre temporades de moda ni les marques fan previsions per al cap de mesos, ara hi ha molta incertesa. La indústria proveïdora es troba que hi ha mesos que no donen l'abast per donar resposta a les comandes i d'altres que quasi no tenen activitat. “El sector s'ha d'adaptar a aquestes oscil·lacions que semblen les puntes d'una serra”, diu el secretari general de Texfor.
Cal, doncs, més flexibilitat i estructures adaptades per poder donar respostes ràpides i versàtils.
Per això mateix, una de les accions que més èmfasi estan posant en el clúster del tèxtil i la moda és en la reindustrialització del sector. I això implica que les grans cadenes de moda catalanes i espanyoles triïn produir algunes partides aquí. El sector de la moda necessita col·leccions més curtes i més ràpides. La producció de proximitat cada cop és més utilitzada perquè al sud-est asiàtic és rendible fabricar amb planificació de temporades i per a grans volums. El sector tèxtil industrial català té una capacitat de produir sis milions de peces a l'any, i ara com ara en fabrica poc més de quatre milions.Un altre projecte que han reprès és la creació de plataformes de comercialització. Com avança Garcia, tenen previst posar-ne un altra en marxa als països nòrdics.