Gran angular

RAMON CARBONELL

PRESIDENT DE FEMCAT

“La nostra missió és fer de Catalunya un dels millors països del món”

És urgent que a l'Estat hi hagi un govern fort perquè generi inversió pública
FemCat vol un país amb una societat cohesionada i innovadora, un país obert al món
La independència no fa por, els empresaris farem
allò que surti de
les urnes
Reduir el pes de la construcció al PIB del 18% al 2% va ser una clatellada fortíssima

L'associació FemCat, que aplega un centenar d'empresaris i professionals catalans, demana la formació de govern a l'Estat al més aviat possible per posar fi a la incertesa i tenir més inversió pública, que sempre comporta un efecte multiplicador. El seu president també diu que cal disminuir el dèficit fiscal, invertir més en infraestructures, millorar en idiomes i potenciar l'educació en tots els sentits perquè l'economia catalana sigui més competitiva.

FemCat és una associació, una fundació o un lobby?

És una fundació cent per cent privada i independent que treballa pel país.

Quants membres hi ha en aquest moment?
FemCat no aglutina empreses, sinó professionals i empresaris a tall personal, que gairebé sempre hi penja al darrere una empresa. Som un centenar d'associats.
Quina és la missió d'aquesta organització?
En té una molt genèrica que és aconseguir que Catalunya sigui un dels millors països del món. Volem un país amb una societat cohesionada i innovadora, un país obert al món.
La internacionalització és, doncs, un dels pilars fonamentals? S'exporta prou?
Efectivament. Exportar prou o no sempre és relatiu perquè dependrà amb quins països et compares. Les crisis ens demostren que les empreses que aguanten més són les que estan més capitalitzades i les que depenen menys d'un sol mercat. Per internacionalitzar-te has de ser innovador i tenir un producte que sigui competitiu. També s'ha de tenir un bon nivell d'idiomes, i has de projectar-te al món.
Creu que la marca Barcelona, o fins i tot Catalunya, està més ben valorada al món que la marca España? Ho dic pensant en la corrupció.
Hem de fer autocrítica. De corrupció n'hi ha a Catalunya i n'hi ha a Espanya. Som germans de sang en aquest tema. Si volem que Catalunya sigui el millor país del món, i Espanya ens acompanya en aquest viatge, millor.
I pel que fa la marca Barcelona?
És veritat que Barcelona té una projecció al món des dels jocs olímpics. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona o el FC Barcelona han fet molt bé la tasca i han sabut projectar una imatge de la ciutat al món oberta, segura, moderna, competitiva, amb talent que surt de les universitats. En una conversa prèvia als negocis sempre ve bé dir que véns de Barcelona.
FemCat és una plataforma per fer créixer les empreses dels seus afiliats?
No anem gens per aquí. Intentem enfocar-nos en aquells assumptes que són bons per al país. No parlem mai de sectors ni d'empreses. La nostra missió és fer de Catalunya un dels millors països del món. Qualsevol actuació que pot ajudar a aquesta tasca la fem. I això va des de la inclusió del talent fins a buscar la millor competitivitat. També destinem molt d'esforç a la millora de les infraestructures.
Brussel·les acaba de renyar l'Estat espanyol pel retard continuat en les inversions del corredor mediterrani.
En aquest camp tenim una posició molt clara i molt alineada amb tota la conca mediterrània perquè hi ha una unanimitat des d'Algesires fins al nord d'Europa. FemCat, més que crear un grup de treball per aquest tema, el que hem fet és posar-nos en bloc a disposició de Ferrmet, que és qui agrupa, per ajudar a tirar endavant el corredor del Mediterrani.
També van insistir molt que Catalunya pogués gestionar l'aeroport de Barcelona.
Sí, vam collar molt en la gestió de l'aeroport perquè l'entenem com una eina de competitivitat territorial. Funciona bé, l'aeroport, però nosaltres volíem que la gestió es fes des d'aquí. Caldria que Aena veiés clar que existeix una manera millor de gestionar els aeroports, tal com es fa al 99% d'aquestes infraestructures en els països avançats.
En els 16 mesos que fa que és president de FemCat, amb quins objectius aconseguits es quedaria?
D'entrada, un cert relleu generacional. També vam fer un viatge a Califòrnia, una zona amb una economia molt competitiva, d'on vàrem aprendre molt. I on ens concentrem molt és en el món de l'educació. Però l'educació a tots nivells, que vol dir lliurar les eines que donem a un individu per ser capaç de ser crític i adaptar-se per assolir quotes de progrés i de felicitat raonables. Volem una educació més basada en les capacitats, en plural, que no en la capacitat d'acumular coneixement.
Creu que ja s'acabat la crisi o encara va per llarg?
És difícil de dir perquè jo sempre explico que això va per barris, que poden ser països, zones del món o sectors. Les empreses de base tecnològica van prou bé. Aquí on fem l'entrevista, a la seu del Consell Social de la UPC, tenim les facultats d'informàtica i assimilables, que no saben el que és la crisi. De totes maneres, el creixement difícilment tornarà a ser el que era. Els països del nostre entorn no passen els millors moments econòmicament, una realitat que no ens afavoreix gens. I això val per l'Estat espanyol, França o el Regne Unit. Diversos països de Llatinoamèrica, amb la caiguda del preu del petroli i les matèries primeres, tampoc rutllen bé. El nord d'Àfrica i el Pròxim Orient també ho passen fatal. Podríem dir que hi ha moltes incerteses.
Té una opinió clara de per què va arribar la crisi tan forta que estem passant?
Jo no sóc capaç d'assenyalar culpables, perquè en diferent mesura potser tots en tenim part de culpa. Quan hi havia una onada de bonança tan gran com la que hi va haver, era molt fàcil seguir el corrent. L'important és no tornar a caure en els mateixos errors, sobretot cal evitar la generació d'endeutament.
Creu que la dificultat de formació de govern a l'Estat podria frena el creixement i fins i tot podria eliminar alguna inversió estrangera?
Sí, sí, de ben segur. Tota inversió pública té un efecte multiplicador. Per això és clau que hi hagi govern i fluïdesa d'inversió. Ara no hi ha ni recursos per fer el manteniment. És evident que urgeix la formació d'un govern fort i estable.
Fa dos anys FemCat va signar un manifest a favor del dret a decidir conjuntament amb altres organitzacions empresarials catalanes.
Va ser un moment molt delicat perquè els empresaris tenim clar que la nostra funció és fer que les empreses siguin competitives. Però sempre hem d'estar amb allò que surti de les urnes. Sigui el que sigui. Si no ho féssim així no seríem demòcrates. Quan des de certs àmbits es va voler donar una posició política del món empresarial ens vam preguntar en quin perímetre estem tots d'acord. Vol dir totes les cambres de comerç, les patronals, etc. i això és el que vam signar, el manifest del Far, que defensa el dret a decidir.
Creu que l'empresariat del país està preocupat per una possible arribada de la independència?
La història recent ens diu que els empresaris catalans i espanyols hem sabut fer empresa en tot tipus de governs des que tenim democràcia. Els empresaris farem allò que surti de les urnes. Tenim una societat prou madura per fer allò que decideixi la ciutadania. Si allò que es decideix es fa amb ordre i un mandat clar de les urnes els empresaris estem acostumats a respectar. Està en el nostre ADN voler-ho respectar.
El dèficit fiscal català respecte a l'Estat també és un aspecte preocupant que caldria resoldre. Quin és el seu parer?
El dèficit o no dèficit pot fer que una economia porti massa llast o massa poc, i al final és en l'interès de tots. A l'Estat li hauria d'interessar fer el corredor mediterrani perquè totes les empreses des d'Algesires fins a Girona, que són les més exportadores, exportaran més ràpid i més barat i, per tant, seran més competitives, fet que comportarà recaptar més impostos. Tot indica que no generar aquest dèficit fiscal és bo per a Catalunya i és bo per a Espanya. També hauríem de tenir present que una economia és competitiva si reps uns serveis adequats per part de les administracions.
Els sector de la construcció ha estat un dels més tocats durant la crisi. Creu que encara trigarà un temps a reactivar-se?
L'empresa on jo treballava abans potser no va ser capaç de capitalitzar del tot aquella eufòria. A la que estic treballant ara li ha passat si fa no fa el mateix i, pel que jo conec, aquell excés provocava un estrès de les estructures que tampoc era bo. La construcció llavors estava invertint prop del 18% del PIB quan en un país homologable al nostre estaria entorn del 5-7%. Baixar del 18% a l'1 o 2% va ser una clatellada fortíssima. La bona notícia és que quan és un sector tan petit per poc que inverteixes de més, de seguida doblarà. Per tant, jo diria que només pot fer que millorar. Però tant de bo que hi hagi un govern i uns pressupostos clars perquè la inversió pública és dinamitzadora.
Com pot afectar l'economia catalana el vet de la CUP als pressupostos?
A les empreses elaborem els pressupostos cada any, o fins i tot més sovint, per tal de complir els objectius i treure partit de les oportunitats. Si repetim els pressupostos de l'any anterior, el més probable és que ens equivoquem.
S'ha criticat molt el govern del PP per la política d'energies renovables. Ho ha fet bé en aquesta legislatura?
Si vols atreure inversors estrangers el que no pots fer és canviar les regles de joc a mig partit, que és el que ha passat. Ara bé, a l'altre extrem també he de dir que l'Estat espanyol té una potència instal·lada de més de 100 gigawatts quan la potència pic està als 40 i pocs. El govern que surti haurà de pilotar aquestes dues realitats.

De la construcció a gestor polifacètic

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, Ramon Carbonell ha desenvolupat la seva carrera professional a l'empresa familiar constructora Copcisa. En el món de l'energia ha estat president de Factor Energia. En l'actualitat també és president de Bonvent, empresa promotora d'energia eòlica. Fora d'aquest sector, també desenvolupa el càrrec de conseller delegat de la companyia del Bages AUSA. A àmbit institucional, Carbonell ha estat president d'EolicCat, i en l'actualitat, ho és també del Consell Social de la UPC.

El president de FemCat és un apassionat de fer escapades a muntanya: “La vida del refugi té una mística molt interessant”, comenta amb satisfacció, i afegeix que “tant és si som de lletres com de ciències”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.