Un ecosistema emprenedor en plena ebullició
L'Econòmic tria deu ‘start-up' amb un alt potencial de creixement en la tercera edició d'aquest especial sobre emprenedoria. Són de sectors diferents però totes comparteixen l'entorn d'una ciutat que convida a crear
El Mobile World Congress ha actuat com a motor per a l'emprenedoria
Aquesta és la tercera edició, el tercer any doncs, en què L'Econòmic arriba al quiosc amb un número especial dedicat a les joves promeses de l'emprenedoria. Triem els projectes amb més recorregut, aquelles start-up de les quas tothom en parlarà els pròxims anys, i per tant aquelles que tenen un potencial de creixement més evident. Quedar-nos amb només deu projectes no és fàcil. I no ho és sobretot perquè la llista de candidats es fa cada cop més extensa.
En els darrers anys -absolutament d'esquenes al procés de crisi econòmica- l'explosió emprenedora que ha viscut l'entorn de Barcelona -especialment en el sector tecnològic- ha estat tan evident que avui la ciutat és reconeguda a tot el món com el principal pol de creació d'empreses del sud d'Europa i un dels més actius al continent.
Una dada que ho posa de manifest: dels més de 500 milions d'euros d'inversió rècord en start-up el 2015 per part de capital privat a l'Estat, el 60%, 324 milions d'euros, van anar a parar a projectes basats a la ciutat de Barcelona.
Noms com Letgo, Wallapop, UserZoom, Digital Origin o Kantox van tancar l'any passat operacions milionàries. Alguna d'aquestes firmes van entrar en la selecció que L'Econòmic va fer en l'edició anterior d'aquest especial.
Les deu start-up seleccionades per a aquest any tenen molts números per protagonitzar operacions destacades els pròxims mesos. Meller, Hemav, Aelix Therapeutics, SocialCar, Cornerjob, NoviCap, Signaturit, Palobiofarma, Beabloo i Red Points tenen doncs en comú aquest potencial de creixement i, tot i que pertanyen a sectors diferents, totes inclouen en certa manera un component tecnològic i la qualitat de compartir l'ecosistema emprenedor de Barcelona.
“L'ecosistema que hi ha ara no té res a veure amb el de fa uns anys”, destaca una de les emprenedores protagonistes d'aquesta edició i cofundadora de la firma d'economia col·laborativa SocialCar, Mar Alarcón.
Avui la capital catalana es pot mirar quasi d'igual a igual amb la carismàtica Berlín i en alguns sectors fins i tot pot treure més pit que Londres -i potser a partir d'ara encara ho podrà fer més- i això és així per un conjunt de factors que es resumeixen en un de bàsic: “Barcelona és un lloc ideal per atraure talent internacional”, afirma el conseller delegat de la fintech NoviCap, Marc Antoni Macià.
Talent motor.
L'explosió emprenedora dels darrers anys no només es mesura per la quantitat i la qualitat de les start-up que en sorgeixen. També de les infraestructures que alimenten i es nodreixen d'aquests projectes. Fa uns anys la majoria dels programes i serveis de suport a l'emprenedoria sorgien del sector públic, però avui aquest ecosistema el forma en gran mesura la iniciativa privada.
I aquest és un element que denota maduresa, perquè són sovint els mateixos emprenedors d'èxit els que han ajudat a generar aquesta xarxa d'incubadores, acceleradores o vehicles d'inversió que avui aixopluguen les noves empreses. Noms com el mateix Miguel Vicente (amb Antai Venture, d'on han sorgit CornerJob o Wallapop) en són un exemple. També l'acceleradora Conector, impulsada per Carlos Blanco (Grup Itnet, Akamon) entre d'altres, o la tasca de Dídac Lee (grup Inspirit) a través del programa per a start-up del banc Sabadell, en són mostres, d'aquest ecosistema que madura poc a poc.
A més, com explica el soci fundador de Signaturit Juan Zamora, “ara les start-up d'aquí interactuen més entre elles, col·laboren, cosa que abans no passava, potser pel fet cultural de cadascú al seu negoci i no ficar-se en el dels altres”. El màxim exponent d'aquesta col·laboració i d'aquesta disposició a aprendre dels altres és la recentment inaugurada casa dels emprenedors a l'edifici del Palau de Mar impulsat pel clúster tecnològic Barcelona Tech City i que des de fa setmanes reuneix un centenar de companyies de nova creació de l'ecosistema emprenedor barceloní.
També, com explica un altre dels emprenedors seleccionats en aquesta edició i codirector general de l'empresa Hemav de serveis vinculats als drones, Àlex Gomar, hi ha altres aspectes més generals que han ajudat a aquest impuls de l'ecosistema: “Ha augmentat la confiança vers les start-up.” Ha crescut perquè creixen els casos d'èxit i les operacions d'inversió amb altes rendibilitats en un context de mercats volàtils i de tipus baixos.
Els projectes innovadors són ara més que mai un punt d'atracció per al capital i per a les administracions i les formacions polítiques, que en major o menor mesura incorporen als seus programes les seves necessitats, “tots els partits polítics parlen de l'emprenedoria com d'una alternativa a la crisi”, afegeix Gomar.
Precisament si hi ha un aspecte en el qual la crisi s'ha notat en l'impuls d'aquest ecosistema és que ara les start-up tenen major capacitat per captar un talent que abans anava a altres segments d'activitat. Com explica Marc Antoni Macià “treballar en una start-up s'està convertint en l'opció professional de molts, que sovint són els millors, els que antany preferien cercar oportunitats professionals a bancs o consultores”.
Beabloo, una altra de les top ten seleccionades enguany, apunta un altre element que ha ajudat a revolucionar el panorama: “Barcelona està de moda per posar en marxa start-up gràcies al Mobile World Congress”, diu el seu conseller delegat, Àlex De Dios.
Sens dubte la cita tecnològica ha servit per situar la ciutat en el punt de mira del món tecnològic i ha generat importants oportunitats i sinergies per als emprenedors vinculats als dispositius mòbils. Avui els desenvolupadors d'aplicacions són un dels pols d'emprenedoria més fort al país.
La biotecnologia és una altra àrea on Barcelona i els seus emprenedors destaquen, i per això no resulta estrany que aquest sector estigui sempre present en aquests especials sobre emprenedoria. En tot cas, per al director general de la firma Palobiofarma, Julio Castro- Palomino Laria, “en l'àrea de biotecnologia s'aprecia un renéixer després d'uns anys de molt poc moviment, i crec que cada cop anirà a més”. Un dels motius d'això és que el CDTI (Ministeri d'Indústria) ha facilitat l'accés a capital d'aquestes firmes, un dels problemes que abans frenaven més l'activitat.
De fet l'accés a finançament, a rondes elevades de capital privat, és un dels elements que han impedit parlar fins ara d'un ecosistema prou madur en parlar de l'emprenedoria local. Però això també està canviant. Ara és possible veure rondes de més de deu milions a firmes d'aquí amb capital que ve de fora, perquè l'atractiu dels projectes així ho justifica. I això passa perquè a més de ser projectes amb una alta capacitat per créixer són també projectes fets per al món, amb una visió internacional des del primer dia.