El laboratori de la CEOE dedica la millor proveta a examinar la seva bèstia negra: el sector públic. La patronal sosté que des del 1978 els 1.978 traspassos de competències de l'Estat a les comunitats han anat acompanyats de 821.357 places de personal, però les autonomies han elevat la contractació de personal a 1,7 milions i també ho han fet ministeris buits de competències com el de Sanitat. Solució: un ERO com a l'empresa privada.

En dos estudis dedicats a contractes i sous públics, la patronal que presideix Joan Rosell admet que el desfasament de 900.000 treballadors pot obeir al creixement de la població en 30 anys i a la millor atenció en serveis socials, però només en part.

Segons l'anàlisi de la CEOE, només el 47% dels assalariats autonòmics obeeix als traspassos de competències. I quants en sobrarien? “Menys de 500.000”, és el més precís que va dir Rosell tot esquivant donar-ne una xifra exacta. “Hauria de passar com en una empresa privada quan tens quatre línies de producció i només hi ha feina per a tres: aleshores hi ha expedients de regulació (ERO), recol·locació, reubicació, formació, i l'acomiadament és l'última solució”, va posar com a exemple Rosell. “No es poden tenir empleats públics cobrant quan no tenen feina a fer”, va reblar.

Per a la CEOE, el més nociu de la contractació pública és que és procíclica, és a dir, que creix en etapes de bonança econòmica i cau en èpoques de crisi com l'actual. Entre el 2008 i el 2010 que concentren els estralls de la recessió, per exemple, l'ocupació pública ha crescut un 7,4%, en contrast amb la caiguda del 12,1% en el sector privat. I el mateix passa amb l'evolució desigual dels salaris. Entre el 2002 i el 2009, període que suma anys de bonança i de crisi, els sous en el sector privat van créixer un 2,8%, però en el sector públic un 5,6%. En aquest punt, l'estudi de la CEOE elaborat per l'economista Alberto Nadal –germà bessó del cervell econòmic del PP, Álvaro Nadal– detecta un sobtat creixement de la despesa en salaris aliè a ministeris i conselleries per culpa de la creació d'ens, agències i organismes que no tenen fixat un límit de personal i de sou en els pressupostos generals de l'Estat i que són de distracció fàcil.