El Barça empata sense gols a Kazan

Al final, el grup no era cosa només del Barça i de l'Inter. Pel que sembla, l'opció d'anar a Kíev de vacances amb la feina feta abans d'anar al mundial es descarta. El Barça va ser incapaç de derrotar el campió rus per segon cop i el futur a Europa continua enlaire. Després de quatre jornades, el Barça ha guanyat un dels quatre partits jugats i sap que els dos que falten seran tan durs com el d'ahir. Primer, l'Inter al Camp Nou. Després, segona cita amb el fred a Kíev, al desembre. I llavors, encara en farà més que ahir a Kazan, ciutat d'on el Barça va sortir amb una suor freda cobrint el seu cos, en prendre consciència del que toca afrontar fins a final d'any.

El fred, com deia Guardiola, no pot ser cap excusa. En va fer, lògicament, amb màximes de vuit graus sota zero, però el destí del matx es va escriure en les llibretes de tàctiques de dos estudiosos del futbol units només per l'amor cap a aquest esport: Berdiev és un entrenador veterà sorgit de les estepes asiàtiques, del Turkmenistan, que mou les seves peces per crear un ordre defensiu impecable. Guardiola és un jove brillant de Santpedor que utilitza les mateixes armes amb un fi diferent: atacar. Poc a veure entre un club i l'altre, doncs, com es va veure en aquesta partida d'escacs gegant en què uns defensaven amb ordre, sense faltes, i els altres atacaven amb la pilota als peus. Fidel a la seva filosofia, que és la del seu club, Guardiola va buscar amb coratge un triomf que es va resistir, però que hauria pogut arribar en aquells primers minuts de partit en què les coses es comencen a posar a lloc.

A vegades, un detall, una ocasió, pot condicionar tot un partit. Ahir, aquest detall va ser la claríssima ocasió que va tenir Zlatan Ibrahimovic en el segon minut de joc, tot sol davant d'aquest bon porter que és Rizhikov. Keita va pispar una pilota, Iniesta la va convertir en una assistència a l'esquena d'una defensa adormida, i el suec la va enviar al pal. Una ocasió que hauria pogut trencar per la meitat els plans de Gurban Berdiev. La pilota, però, no va entrar i, de fet, el que va aconseguir va ser despertar l'equip local, que a partir de llavors va tenir una metamorfosi: si quan va saltar a la gespa eren onze homes, al cap de poc va esdevenir un mur de color vermell. A més, sense aquest gol els plans de Berdiev no es veien alterats. Plans no gaire originals, per cert: el mateix onze que va guanyar al Camp Nou, sacrificant el seu màxim golejador en la lliga, Bukharov, que a Barcelona estava lesionat i ahir, a la banqueta. La resta, un 4-4-2 amb Karadeniz i El Chori Domínguez ajudant a defensar tancats al seu propi camp i intentant llançar algun contraatac.

Sense el gol que hauria pogut ser, el Barça es va preparar per a una campanya llarga en ple fred rus. Primer, va apoderar-se de la possessió del terreny. Després, de la iniciativa. I tot seguit, va demostrar que havia treballat bé la pissarra amb el centre del camp i la defensa preparada per tapar els possibles contraatacs dels locals que van mortificar l'Inter en aquest mateix escenari. Amb una possessió territorial i de pilota insultant (per moments, gairebé del 80%), al Barça només li va faltar obrir la llauna. Tot i que va jugar amb intensitat, no va acabar d'obrir el camp. Tot i intercanviar les posicions dels homes d'atac, el gol no va caure. Es va provar amb xuts des de la frontal, amb jugades de toc i també amb imaginació, com en una vaselina de Xavi (18') o una preciosa jugada d'estratègia en servir una falta en què Iniesta, copiant aquell gol marcat a Huelva per Messi a assistència de Xavi, va xutar al cos del porter. Perquè Iniesta va jugar de titular en atac al costat de Messi i Ibrahimovic, mentre que Henry es quedava a la banqueta. Cap dels tres, però, va acabar de tenir el dia tot i encaparrar-se un cop i un altre a posar a prova els disciplinats defenses locals. Ibra va fallar un gol que hauria pogut ser clau, cert, però va esbatussar-se amb els centrals del Rubin obrint espais, baixant pilotes i pivotant d'esquena. Un esforç titànic sense recompensa d'un jugador 100% d'equip, com Puyol i Abidal, ahir excelsos a l'hora de tapar els contraatacs dels russos. En canvi, Alves, que tornava després de la lesió, va patir molt amb Domínguez, el jugador amb més talent dels locals amb diferència, que buscava un cop i un altre l'esquena del brasiler quan aquest pujava en atac.

Des de la banda, Guardiola, desafiant el fred, no deixava de moure els seus, de demanar obrir el camp, de buscar Ibrahimovic. Berdiev, també antagònic en això, s'ho mirava en silenci, però va moure peça primer. Després d'un inici de segon temps idèntic al primer, amb domini absolut d'un Barça que s'acostava i xutava (ahir 19 xuts, gairebé tants com els 22 de l'anada), el tècnic local va donar entrada a Bukharov, el seu davanter centre, per Karadeniz. Mantenia el 4-4-2, però amb l'entrada de l'Ibrahimovic local va aconseguir canviar el signe del partit. En els últims 20 minuts va passar més problemes el Barça que no pas el Rubin, amb els contraatacs liderats pels moviments intel·ligents dels dos puntes locals. Valdés, però, va estar excels tirant-se als peus de Bukharov dos cops, com ja ho havia estat en l'única ocasió dels locals en el primer temps (un xut de Riazantsev després d'una jugada, com no, d'El Chori). Al final, la partida d'escacs va acabar sense cap escac i mat. Van caure alguns peons i poca cosa més en unes taules que esbossen un futur força dur, en què el Barça depèn d'ell mateix; però no podrà relliscar més si vol continuar defensant el títol.