Zlatan Ibrahimovic té una retirada als boxejadors de la vella escola, als pesos pesats. De fet, el seu tiet Sabahudim Ibrahimovic va ser un bon boxejador iugoslau. Ibrahimovic encaixa i colpeja. Respira, agafa aire i torna al centre del ring. Torna a rebre, torna a colpejar i, com els pesos pesats, torna a la seva cantonada amb ritme pausat, lent. És un d'aquells esportistes que quan camina sembla extremadament lent, però quan ataca, és ràpid. Com Mohammed Ali.

Ahir, Ibrahimovic va tenir l'oportunitat de deixar KO el seu rival, amb una ocasió en els primers minuts de joc que va anar al pal. Abans, no havia pogut controlar una pilota a l'àrea, quan tot just s'havien disputat 30 segons de partit. En un inici prometedor, Ibra era l'ariet de l'equip i va agafar el Rubin amb la defensa baixa. Va donar el cop, però no va impactar bé. El rival es va alçar i va començar a fer-se fort al centre del quadrilàter, defensant. I Ibra es va preparar per un combat llarg, a dotze assalts, amb aquella cara de turista accidental.

Ibrahimovic va jugar un bon partit. És un home d'equip, però també un davanter, per la qual cosa se li demanen gols. I en marca, de fet, però contra el Rubin ha tingut tres ocasions ben clares en dos partits, i només una ha acabat en gol. Segurament, la menys fàcil. Les altres dues han acabat amb xuts al pal. Però Ibrahimovic no s'altera quan falla un gol. Potser Eto'o hauria marcat, qui ho sap, però el matx d'ahir també va servir per deixar clar en què es diferencia l'un de l'altre: en el joc d'equip.

Ahir, dels homes d'atac, va ser el millor, tot i que afrontava un partit molt complicat, entre dos bons defenses (Xaronov i César Navas). Fent un esforç titànic, aquest pes pesat va rebre i va colpejar. De fet, va colpejar més (va fer tres faltes i en va rebre dues), barrejant el seu ritme pausat amb moviments ràpids. Far del Barça en atac, va baixar pilotes, va saber jugar d'esquena, va deixar la pilota als companys en el primer toc, s'hi va deixar l'ànima. Ancorat entre els defenses del Rubin, Ibra va fer un partit intel·ligent, amb combinacions ofensives amb els jugadors de la segona línia, per als quals intentava obrir espais amb el seu joc físic.

Però va ser un esforç sense recompensa, ja que el combat es decidia en els punts, i va ser declarat nul. Ni guanyadors, ni perdedors. Ibra, però, sabia que havia tingut aquella ocasió en els primers minuts, que segurament serà més recordada que la resta d'un partit en què el suec va demostrar les seves virtuts com a encaixador i el seu repertori per fer gols. Va xutar un cop de falta, va intentar rematar de cap, va intentar xutar i en una segona falta va fer una assistència a Iniesta amb la mateixa cura amb què ho hauria fet el mateix Xavi. «Volant com una papallona i picant com una abella», com diria el gran Muhammad Ali, un altre home que posseïa contundència i elegància. Ahir, però, la papallona va volar molt, però quan va picar, no va fer mal.

Va xutar una falta i en una segona ocasió es va posar la disfressa de Xavi per fer una assistència

En una mar de defenses, el suec va rebre i va donar, i va fer més faltes de les que va rebre