El missatge fundacional el va deixar escrit el Chelsea: aquest Barça només se'l pot aturar concentrant almenys el 95 per cent dels esforços en la defensa massiva. L'equip de Guardiola va empatar a zero al Camp Nou amb l'equip que la temporada passada dirigia Guus Hiddink i hi va empatar a u en el límit del temps a Stamford Bridge. Al Chelsea no li va servir de res evitar dues vegades la victòria del Barça, però va deixar un camí preparat per explorar la desactivació del joc blaugrana. Ja abans, però sobretot després, aquesta temporada, molts equips han aplicat contra el Barça la doctrina del Chelsea. Potser sí que la majoria han cuidat una mica la imatge de negació total del joc que va donar l'equip anglès al Camp Nou, però els fonaments d'aplicar tots els recursos en la defensa massiva han servit a equips de tota mena per intentar el repte de moda: desactivar el futbol del Barça. La majoria, però, amb poca fortuna. També hi ha hagut excepcions, des de l'ocurrència d'Hugo Sánchez d'aplicar marcatges individuals fins al bon desplegament del València. L'equip d'Unai Emery ha estat l'únic que ha sortit obertament a disputar la pilota i el domini del partit al Barça. La veritable notícia dels partits del Barça aquesta temporada seria aquesta: que l'excepció és que els equips surtin a jugar a futbol i que la norma és la negació futbolística.

És clar que aquí entrem en la dictadura dels resultats, en el poder de suggestió del marcador: el Rubin Kazan surt guanyador del doble enfrontament amb el Barça, i això valida el seu mètode. Acceptem que és lícit, només faltaria, encara que sigui únicament perquè ha donat resultat. Però, per molt mèrit tàctic que tingui, és futbol regressiu. Un mètode basat, recordem, en la defensa massiva i l'aparició del miracle. Sigui perquè l'entrenador del Rubin, Kurban Berdiev, es posa a resar des que deixa de guixar la pissarra, sigui per casualitat. Per producció futbolística, no hi ha cap dubte que el Barça continua guanyant. El problema que té ara el Barça és a l'hora del recompte de punts. Cap més. Futbolísticament és difícil fer més del que va fer ahir a Kazan. El Barça, per la seva idiosincràsia i pel seu èxit massiu, s'ha buscat aquest destí: haver d'escalar muntanyes en lloc de jugar a futbol.

És un tòpic, però en partits com el d'ahir un petit detall pot canviar-ho tot. El detall va aparèixer al minut tres, quan un robatori de pilota i una bona passada en profunditat van deixar Ibrahimovic sol davant Rizhikov: la pilota va superar bé el porter però va tocar el pal i se'n va anar fora. Va ser l'única vegada en tot el partit que el Rubin va cometre un error que podia ser irreparable. No ho va ser. Va tenir l'oportunitat de tornar a l'origen de tot, reorganitzar-se, concentrar-se de nou i evitar cap altra errada que pogués costar cara. Tot i això i que el Rubin va tenir el sant de cara i no va cometre més errades, l'equip de Guardiola va tenir altres ocasions per batre Rizhikov. Això sí, sempre van ser accions massa forçades o rematades poc netes i clares.

Les dificultats per al Barça sempre van aparèixer per acumulació. El bon rendiment tàctic de l'equip tàtar va tenir altres ajudes. El joc de combinació del Barça tenia més entrebancs que l'acumulació defensiva local i el tasbhi (rosari musulmà) de Berdiev. El terreny de joc estava bé malgrat les condicions meteorològiques, però no ho estava prou perquè el joc de combinació tingués la velocitat adequada. El Barça havia d'assegurar molt els controls i les passades i això alentia una mica el seu joc. Qualsevol pèrdua de pilota podia afavorir el joc directe dels locals. El dilema: velocitat o seguretat? El Barça jugava ben posat i mantenia el camp ben obert, però en aquelles condicions un punt més de velocitat era més un risc que una garantia d'èxit. Altres rivals del Barça acaben sucumbint perquè l'esforç físic que suposa intentar anul·lar el seu joc els acaba passant factura. No va ser el cas del Rubin, que precisament està en el moment culminant de forma en el desenllaç de la temporada a Rússia. Fins i tot, quan va entrar al camp el gegant incòmode Bukharov, el Barça va patir una mica més tàcticament, ja que les línies es van separar i el partit es va descontrolar una mica. El Rubin, però, no va tenir miracle en forma de gol aquesta vegada. El petit miracle ja va ser que no perdés el partit.

El Barça no està tenint un camí fàcil. Però depèn d'ell. Ho sap, i no sol fallar.