Les generacions d'avui necessiten índexs superiors d'educació comparats amb els que s'exigien a mitjans del segle XX. Així com abans es posava més l'èmfasi en una educació centrada en el coneixement, avui en dia són les competències, i especialment aquelles que es considera que estan més vinculades al treball en equip, la creativitat i la resolució de problemes.

Les dues coses estan íntimament lligades, no es pot pensar que el sistema educatiu hagi d'obeir els dictats de l'economia, perquè com hem vist des del 2008 s'escapa del control de la ciutadania, però també seria una mica ingenu creure que només l'educació generarà de per si llocs de treball i benestar a les persones. L'educació és per damunt de tot una oportunitat per desenvolupar les capacitats personals, però entre moltes altres coses ha d'oferir una porta amb el mercat laboral. L'educació és l'adquisició d'uns determinats valors i una bona educació ha de permetre decidir quin model econòmic volen i que no decideixin per ells.

A poc a poc el sistema es va alineant molt més en la definició de les competències i hi ha cada cop més mecanismes d'avaluació d'aquestes. Tot i així, encara queda molt camí per recórrer. Si realment volem fer una aposta per les competències més elaborades cal un esforç de redefinició. Ara bé, no podem oblidar que existeix encara un problema d'equitat, típic de processos de transformació de les economies en coneixement, i és que hi ha molta gent que es queda enrere.

Alguns necessiten polítiques específiques. És un tema extremadament important pel fet que existeixen xarxes diferenciades que atenen poblacions diferents. Correm el risc que algunes escoles puguin anar més ràpidament cap a la preparació envers aquestes necessitats de les noves economies. Calen polítiques públiques adreçades a garantir que no es produeixi una segregació en raó de l'escola a què s'assisteix.

La innovació educativa no necessàriament està pendent de l'assignació pressupostària, sinó que ha d'estar vinculada a la capacitat dels centres de gestionar els pressupostos dels fons que se'ls atorguen. En un sistema suficientment madur com el nostre l'autonomia del centre hauria de ser la palanca de canvi que el sistema necessita. Però a més, si volem proposar una educació més bona no tenim res millor que començar a millorar les capacitats i les condicions dels nostres docents.

Necessitem mecanismes multidireccionals per a l'avaluació del professorat, que sigui una qüestió volguda pels professors i sentida com quelcom que té lloc en els paràmetres de la professió. Les escoles han de ser mecanismes d'aprenentatge, i establir el que s'anomena lideratge pedagògic, és a dir, la capacitat interna de les pròpies escoles per comportar-se com organitzacions que aprenen. A cap professional ens agrada que ens avaluïn externament, però si a qui ho fa li reconeixem l'autoritat per fer-ho és més ben rebut.

En altres països el que es fa és reconèixer que són bons docents en el seu nivell i donar-los incentius perquè es quedin a la primària. No podem deixar que marxin.