Economia

BLAI PACO

PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA

“Qüestionem el creixement de les empreses per la manca de talent”

Blai Paco és president de la patronal a l’Anoia des del 2013, quan va substituir el seu antecessor, que va deixar el càrrec abans d’esgotar el mandat. El 2015 va ser reescollit

La UEA va néixer fa 36 anys i actualment té al voltant de 650 socis, que, sumats als dels gremis que representa, ascendeixen a un miler. Blai Paco fa cinc anys que és president de la patronal.

Quines són les preocupacions de l’empresariat a l’Anoia?
La preocupació més gran i més recurrent que els empresaris de la comarca ens plantegen és la dificultat per trobar talent. És un tema en el qual treballem. Estem fent taules especialitzades amb caps de recursos humans, amb joves, amb empreses de treball temporal; estem analitzant la problemàtica. Estem patint les conseqüències del fet que molts dels joves formats van marxar fora. I com a comarca perifèrica també ens afecta el fet que els nostres joves van cap a la capital a estudiar i molts ja no tornen o tornen anys després. Ens volem centrar a motivar els joves a formar-se en formació professional. El que voldríem és posar fi al fracàs escolar, als ni-nis i que els joves es formin en els sectors del nostre territori.
S’ha deixat de banda l’FP?
Sí, mentre que els percentatges universitaris són homologables amb els de la resta d’Europa, tenim un problema amb la formació professional. El descrèdit que al seu moment va tenir l’FP encara l’estem patint ara. Els joves que s’estan formant escullen majoritàriament la universitat. Hem de prestigiar la formació professional. Un dels problemes que tenim és que de vegades no hi ha els mitjans als centres per poder formar els joves amb les últimes tecnologies. Es va donar el cas d’una empresa que va entregar una màquina de control numèric actual perquè els joves poguessin practicar amb condicions reals.
Quines són les assignatures pendents de l’empresariat?
Penso que l’empresari està fent els deures. El que tenim són assignatures pendents com a territori. Necessitem millores a l’A-2, l’accés a Barcelona, necessitem un carril VAO a la B-23 que faciliti un accés ràpid a la ciutat. També el desdoblament de la C-15. L’Anoia sud s’està convertint en una icona logística i és imprescindible el desdoblament de la B-224. La variant Masquefa-Abrera també és prioritària. Ens agradaria poder gaudir d’un tren en condicions i ens preocupa el greuge comparatiu amb la subestació elèctrica, ja que hem de pagar un rescabalament per connectar-nos. Volem demostrar que no hem de pagar aquest cost.
Aquests dèficits en infraestructures els perjudiquen?
La consideració general és que estem molt ben comunicats amb Barcelona, perquè tenim l’A-2, però la percepció general és que Igualada encara està molt lluny. El que volem és una entrada ràpida a Barcelona, sigui per l’A-2 o amb un bus combinat amb un tren ràpid. Ho necessitem perquè cal mobilitat de talent. Qüestionem el creixement de les nostres empreses per manca de recursos humans preparats. De nou, cal talent.
La UEA ha parlat de manca de lideratge d’Igualada...
Igualada té un hàndicap important i és que tot el seu terme municipal està ocupat. Igualada no pot tenir un projecte de creixement i aquest creixement ha de venir per les ciutats de voltant. Demanem un lideratge d’Igualada perquè hi ha d’haver un projecte de capital de comarca que integri també Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena. Cal un projecte que sumi, integrador. No podem tenir la ciutat limitada a l’espai geogràfic. Dins aquest projecte seria importantíssim un polígon de grans parcel·les. Ja hi ha un compromís de la Generalitat pel qual es tirava endavant un polígon de 300 hectàrees a Òdena.
Hi ha empreses que no s’han pogut instal·lar a l’Anoia perquè no hi havia un polígon de grans dimensions?
Un revulsiu per accelerar la seva posada en marxa seria tenir una empresa que s’hi volgués instal·lar. S’estan gestionant diverses alternatives i a mitjà termini creiem que hi haurà alguna empresa de grans dimensions que s’hi instal·larà. El que ens hem trobat fins ara és el fet que els polígons de què disposem són massa petits, amb parcel·les petites, d’una altra època. Ara les empreses fàcilment estan buscant deu, vint o trenta mil metres quadrats i això no ho tenim.
Fa un any la UEA va presentar un full de ruta amb una cinquantena d’accions. Quin balanç en fa?
El document Empresa i progrés està marcant els nostres objectius. Durant el 2017 el que hem fet és prioritzar. La conclusió més important gira al voltant del talent, aconseguir motivar els joves perquè es formin, millorar la seva actitud... És el tema que mana aquest full de ruta. Però hem tirat endavant diversos projectes, com ara un espai coworking que ja està disponible, estem treballant en trobades empresarials per facilitar el networking. També estem intentant potenciar estudis que ara no tenim i que necessitem. També hem passat de les taules sectorials a un procés de maduració que ha fet crear unes taules transversals i tècniques per parlar de talent, la revolució 4.0 i l’economia circular.
Per exemple?
El tema del paper. Al seu moment havíem tingut tècnics de pasta de paper i ara no en tenim. Hem de fer formació. Hi estem treballant.
S’ha sortit de la crisi?
A l’Anoia la crisi va començar molt abans. Entre el 2000 i el 2007 vam perdre 7.000 llocs de treball al sector tèxtil. Quan va començar la crisi nosaltres ja estàvem en plena crisi. Ara estem generant ocupació a bon ritme. Érem la segona comarca amb més atur de Catalunya, ara som la tercera. Jo no diria que hem sortit de la crisi. Mantenim una situació delicada perquè pràcticament vam perdre un sector i estem generant alternatives a aquest sector. No és fàcil.
Què cal fer per generar més llocs de treball?
La pregunta és com podem parlar de la quantitat d’atur que tenim i a la vegada de falta de talent. Tenim un problema molt gran perquè la persona centrifugada de la feina fa deu o dotze anys es troba que l’ocupació que es genera no té res a veure amb la seva antiga feina. S’ha de formar. Estem treballant amb el SOC per tornar a incorporar aquestes persones al món laboral. Necessitem gent formada.
És un problema d’edat?
Sí, sí, és un atur concentrat en persones de més de 55 anys. És molt difícil incorporar-les. Creiem que la solució és en els joves.
Quina és la radiografia ara?
El paper, el packaging, el tèxtil segueixen sent importants, les adoberies, el sector de les TIC estan en fort creixement. El sector auxiliar de l’automòbil vinculat al metall i al plàstic també va creixent. El sector del metall és el més important. No tenia cap visibilitat a la comarca.
La UEA es va pronunciar a favor del referèndum. Com veu la situació ara?
El poble és sobirà i ha de poder donar la seva opinió. Ens refermem en la defensa del referèndum. Ara la situació actual quina és? El 21 de desembre pràcticament va votar tothom. L’independentisme va guanyar les eleccions però està al 48,5%, està per sota del 50% i això ens ha de fer reflexionar. No és el moment. La idea sobiranista tindria sentit amb un suport més gran de la població. Els polítics haurien de fer aquesta reflexió. Necessitem estabilitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.