Ja avançàrem que l’evolució de l’activitat econòmica dictaria la sentència del litigi sobre les conseqüències del desplaçament de seus posterior als fets convulsos d’octubre. Més d’un miler d’empreses finalment han fet efectiu el tràmit del trasllat, acompanyat en molts casos per la modificació del domicili fiscal. Mala peça al teler, però certament l’economia catalana ha digerit el trasbals mantenint ferm el timó i gairebé constant la velocitat de creuer i conservant el diferencial positiu amb la resta de l’Estat. Que el gruix de l’activitat no seguís el camí de l’exili i l’economia no quedés afectada pels canvis en el registre mercantil és un desenllaç remarcable quan han sorgit noves turbulències en el mercat interior i l’escenari internacional.

El vot expressat amb els peus per aquestes entitats es va justificar en la protecció dels interessos corporatius. Arrecerar els accionistes, deturar fuites de clients, evadir-se d’un entorn inestable, garantir l’accés a salvaguardes financeres, aproximar-se més al regulador o encobrir atributs de catalanitat són arguments d’estratègia empresarial que, tot i discutir-ne el seu menester, exemplaritat o escaiença, tenen un cert pòsit de solidesa. Però la dimensió política dels fets ens deixa un sediment més pestilent. Les decisions de política econòmica mostren les prioritats dels governs i també assenyalen els principals beneficiaris dels seus actes. El lamentable espectacle del campi qui pugi no hauria existit sense la imprevisió d’uns i el pont de plata legislatiu dels altres. L’acceleradora a la carta dissenyada pel govern de l’Estat per facilitar la presa de decisions estratègiques sense l’anuència de la junta d’accionistes, només es pot disculpar en situacions d’extrema urgència i risc de fractura estructural. A les portes del correccional 155, i amb els mecanismes coercitius i punitius de l’Estat en posició de sortida, l’aprovació precipitada del decret llei va abrandar més el conflicte però, a ulls del tacticisme polític i empresarial, reunia les virtuts del mòbil, mitjà i oportunitat.

Identificar els beneficiaris actius i passius de la protecció d’aquests interessos corporatius ens desvetlla el fons de la trama. I ara, quan es reclamen ajuts fiscals per al retorn de les seus evadides, convindria recordar que la gestió, pública i privada, dels recursos econòmics aconsella practicar la insòlita però saludable pràctica de retre comptes per les decisions adoptades.