Gran angular

El trampolí laboral dels discapacitats no serveix

El model d’inserció laboral a l’empresa ordinària de persones amb discapacitat intel·lectual s’ha demostrat ineficaç

El 70% del total del col·lectiu que treballa ho fa en CET

Entre el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual hi ha una taxa d’atur estructural que voreja el 90%. A més, els pocs que estan actius, disposen d’alguns dels salaris més baixos del mercat, fins i tot per sota del d’altres persones amb altres discapacitats, amb un sou anual de mitjana d’11.000 euros. Encara hi ha, però, un grup que en surt més mal parat, que és el de les dones amb discapacitat intel·lectual que tenen una remuneració encara inferior i una major taxa d’atur. Es replica el model en el mercat ordinari, amb l’agreujant que per a les persones amb discapacitat intel·lectual la feina és un punt clau per a la normalització de la seva vida, ja que els dona autonomia i autoestima. Però és que, a més, la convenció de l’ONU de les persones amb discapacitat, signada per l’Estat espanyol, diu que els estats que en formen part reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions que les altres. La realitat, però, és un altra. El model d’inserció laboral, que es va començar a forjar fa quaranta anys s’ha demostrat poc eficaç.

Ara com ara, les fórmules de treball en què estan incloses les persones amb discapacitat intel·lectual són dues. D’una banda, un mercat protegit que és el dels centres especials de treball (CET). Es tracta d’empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat. L’objectiu d’aquests centres és productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social. El 50% del salari està subvencionat, i l’objectiu inicial del CET és que ha de servir de trampolí per passar a l’empresa ordinària, és a dir, ha de ser un centre on assolir habilitats.

La segona de les opcions és el treball en suport, és a dir, la inserció laboral en una empresa ordinària, amb un 100% de desgravació de Seguretat Social, que depèn de programes públics per disposar de l’acompanyament extern d’una entitat.

Vistes les dades, el model d’inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual es troba en un punt d’inflexió.

Els CET s’han convertit en un espai finalista amb moltes limitacions per incorporar més persones i també per sobreviure en un entorn cada cop més competitiu, i l’empresa ordinària segueix al marge de la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual.

De fet, aquest diagnòstic surt de les conclusions de l’informe que ha realitzat l’Associació en Defensa del Dret de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD) dins del cicle La inclusió laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, avui. I demà? del Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa.

La presidenta de LADD, Maite Ruiz, explica que durant més de vuit mesos, a través de 120 entrevistes en profunditat i set dinàmiques de grup amb una cinquantena de participants han identificat que cal un canvi de paradigma, perquè, d’una banda, els CET han anat perdent el seu sentit inicial: “Cal que recuperin un entorn de treball per a persones especialment vulnerables i com a centre d’impuls per arribar a l’empresa ordinària”, explica Ruiz.

Paral·lelament, “l’empresa ordinària té encara por i sobretot desconeixement respecte a un col·lectiu amb moltes capacitats per aportar al mercat laboral”, afegeix Montse Tarridas, de la comissió d’inclusió laboral de LADD.

Ara com ara, es calcula que els CET ocupen més del 70% de les persones actives d’aquest col·lectiu i, per tant, no fan la seva funció de pont entre centre protegit i empresa ordinària. Els motius, segons expliquen des de LADD, són diversos, per exemple que l’empresa ordinària no ha obert les portes a aquest col·lectiu.

Lluís Viguera, responsable de tercer sector de la patronal PIMEC, explica que en aquesta distància entre l’empresa i el col·lectiu amb discapacitat intel·lectual hi ha responsabilitats múltiples. D’una banda, el desconeixement del sector empresarial i, de l’altra, la poca capacitat de màrqueting de les entitats socials per “vendre” el valor que pot aportar aquest col·lectiu a l’empresa. “Tenim un repte, superar la creença que és un tema que només correspon a la gran empresa, cal arribar a la pime, que és on hi ha el major percentatge de teixit empresarial del país”, diu.

Entre les claus que dona l’informe per facilitar la inclusió de les persones amb discapacitat hi ha el de millorar l’oferta de la formació pràctica i que l’administració dissenyi un nou model de suport que se centri sobretot en la persona.

En peu de guerra

El sector dels centres especials de treball (CET) es troba en un moment de reivindicació. Amb l’aigua al coll, exigeixen millores en el finançament públic d’aquestes entitats per revertir les retallades i congelacions que pateixen des de fa anys, unes reduccions que, segons les empreses i les entitats del sector, han provocat “una precarització progressiva en la qualitat de l’atenció a aquestes persones i que pot causar, a més, la desaparició de prop de 10.0000 dels seus llocs de treball”. El sector, a més, denuncia que la falta de recursos “ja està afectant l’atenció” que reben aquestes persones.

El cas és que les tarifes que aporta l’administració per a cadascun dels llocs de treball que ofereixen els CET estan congelades des de fa una dècada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.