Acabem de viure un dels estius més irracionals dels darrers anys, en termes de política internacional, economia i medi ambient, entre d’altres. Des de les dificultats de l’esquerra espanyola per formar un govern estable fins a les bogeries de Trump i les seves guerres comercials. Des del Brexit kamikaze fins a la devastació incontrolada de l’Amazones.

I tot això, com sempre, viscut des de la impotència dels ciutadans, que no podem, a priori, influir sobre líders mundials que actuen de manera irracional. Val a dir que en aquest cas no estem parlant, o almenys no ho sembla, d’interessos econòmics que manipulen governs: una part del que està passant no té sentit econòmic en el llarg termini i tampoc necessàriament en té en el curt termini. Al contrari, estem parlant de milions d’electors decebuts o fins i tot indignats amb els governs anteriors que han donat el seu vot a personatges excèntrics, autèntics provocadors que només pretenen jugar al joc de “com pitjor, millor” simplement per afirmar la seva personalitat histriònica. Per què els votants han girat cap a aquests autèntics piròmans del nostre futur? Qui són, doncs, els veritables originadors de totes aquestes crisis? Probablement una gran part de la responsabilitat la tenen els partits polítics tradicionals, alguns de dretes i la majoria d’esquerres, que han perdut el sentit d’estat i la visió de futur i que han pretès mantenir-se en el poder sense realment gestionar-lo, tot practicant un story-telling buit de veritables conceptes i de propostes serioses. Aquest és un dels fenòmens que ens ha portat directament a la cridòria i al caos actuals, però com a ciutadans no podem dir que en general no en som responsables quan donem el nostre vot sobretot amb criteri de “protesta” al partit o a la proposta que ens sembla més excèntric o extrem, amb el sol argument de castigar l’establishment. Per tant, ara que tot comença a ser un desgavell, no ens queda més remei que reprendre la nostra responsabilitat ciutadana i exigir a les organitzacions polítiques serioses que plantegin les solucions que creguin a les crisis actuals, però que abandonin els discursos extremistes i el curtterminisme irracional. Des de totes les orientacions polítiques, comença a ser urgent que demanem solucions realistes i gestions responsables.