Catalunya capta uns 200 centres tecnològics
En cinc anys, s’ha doblat el nombre d’espais d’innovació de grans empreses que troben a Catalunya el millor pol de coneixement del sud d’Europa
El talent és el punt clau en aquesta mena d’inversió estrangera
Catalunya ha forjat un potent sistema universitari que nodreix de bon talent
Barcelona és la cinquena ciutat del món preferida pels emprenedors
El fort pes de la indústria dona més competitivitat al ‘hub’ tecnològic
Firmes com Siemens, Asics, Facebook, Hempel, FreeNow (abans Mytaxi) i Kapten, entre una llarga llista de multinacionals tant tecnològiques com no, han triat Catalunya per instal·lar centres globals de recerca tecnològics o de testing en els darrers cinc anys. Les xifres mostren un creixement exponencial. De fet, segons dades de l’Agència per la Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Acció, entre el 2014 i el 2018 van escollir ubicar-se a Catalunya 192 centres amb un perfil tecnològic i innovador, un 98% més dels que ho van fer en els cinc anys anteriors.
Catalunya, principalment Barcelona i l’àrea metropolitana, s’ha convertit en el hub més atractiu del sud d’Europa per captar aquest tipus de projectes. No ho diu només Acció. El diari econòmic Financial Times, darrerament situava Catalunya com la regió del sud d’Europa més atractiva per a la inversió estrangera en tecnologia. I la consultora London&PartneriPitchBook en un informe recent posava Barcelona com la cinquena ciutat europea amb més capacitat d’atracció d’inversió estrangera en el sector tecnològic amb un múscul de 204 milions d’euros de capital risc, només, el 2018. Per davant hi ha les ciutats històricament top en el sector: Londres, París, Berlín i Estocolm.
A casa nostra, però, es tracta d’un fenomen que els darrers anys ha agafat velocitat de creuer i que, segons Joan Romero, conseller delegat d’Acció –que té entre altres funcions captar aquesta mena d’inversió–, no ha disminuït el ritme. “S’està creant un cercle virtuós, com més empreses d’aquestes característiques arriben, més atractius ens convertim perquè en vinguin de noves”, assegura Romero, que avança que tancarem l’any amb quaranta centres nous.
Una mostra d’aquest fenomen és el nou hub tecnològic que va instal·lar a la mateixa plaça Catalunya la firma alemanya FreeNow (fins al mes de juliol MyTaxi) i que expliquem en detall en la pàgina següent. En divuit mesos ha passat d’ocupar 15 a 100 persones altament qualificades, dedicades al desenvolupament de l’app que vincula taxistes amb passatgers. Només al centre de Barcelona té previst arribar als 150 desenvolupadors tecnològics. FreeNow, que forma part d’un grup homònim, va adquirir recentment la firma tecnològica francesa Kapten per incorporar-la al grup, i aquesta, per poder beure del coneixement que està generant FreeNow a Barcelona, acaba d’instal·lar a les mateixes oficines de l’empresa mare un nou centre de desenvolupament tecnològic per a la nova companyia. “La firma es troba en procés de captació de perfils tecnològics i espera doblar la plantilla en mesos, i aleshores ja farà el seu camí en unes noves oficines”, explicava la cap de la delegació,Isabelle Okeeffe.
Hi ha també empreses no tecnològiques, com el gegant japonès d’articles esportius Asics, que va obrir el març passat un laboratori d’innovació tecnològica a l’avinguda Diagonal de Barcelona, dissenyat per donar suport a start-ups esportives europees. Des de l’Asics Innovation Hub de Barcelona volen copsar les noves idees que es generen al Vell Continent.
Un mes després, l’empresa danesa Hempel dedicada a la fabricació i comercialització de pintura per al sector industrial, inaugurava un nou centre d’excel·lència i R+D a Santa Perpètua de Mogoda, que ocupa trenta treballadors qualificats i que donen servei a tot el grup a escala internacional.
Més enllà de la satisfacció i la joia que aquestes notícies comporten en l’estat d’ànim col·lectiu, generen riquesa d’alt valor afegit i feina molt qualificada. Segons les dades d’Acció, només aquests 192 projectes nous han suposat la generació de 10.400 llocs de treball, quasi el doble dels que es van generar els cinc anys anteriors i han comportat una inversió econòmica total de 1.800 milions d’euros.
Si mirem les estadístiques del sector TIC, sens dubte, la població ocupada ha tingut una progressió ascendent. Segons l’Institut Català d’Estadística, (Idescat) aquesta activitat ha passat de tenir 85.000 ocupats a tenir-ne 106.000 en cinc anys.
Tots els experts consultats coincideixen que el talent és el punt clau per captar inversió en tecnologia i innovació. “Les grans firmes opten per traslladar-se allà on hi ha mà d’obra qualificada, multicultural i bones opcions per trobar equips multidisciplinaris i, a més, allà on els resultarà més fàcil atraure’n d’arreu el món”, diu Romero. La capital catalana, principalment, però també altres localitzacions properes a Barcelona compleixen aquests requeriments.
D’una banda, perquè Catalunya ha forjat un potent sistema universitari que alimenta les necessitats de les firmes innovadores. De fet, en el reconegut rànquing Xangai d’universitats, de les 60.000 que hi ha a tot el món n’hi hadiferents de catalanes entre les 500 primeres. En la mateixa línia d’excel·lència hi ha les escoles de negoci catalanes o les cada cop més nombroses escoles de programació per a perfils més tècnics.
Segons dades del Barcelona Digital Talent, una iniciativa publicoprivada impulsada per captar i fomentar l’enginy tecnològic a la ciutat, dels 300.000 desenvolupadors de programari (els que creen o dissenyen programes informàtics, documents o procediments) que hi ha a tot l’Estat espanyol, 200.000 són a Barcelona.
Schneider Electric, la multinacional francesa de tecnologia per gestionar energia, amb seu per a la península al 22@ de Barcelona, convoca des de fa nou anys Go Green in the City, que premia les idees més innovadores en el sector de la gestió i l’automatització energètica entre estudiants universitaris d’arreu el món. Alberto Martínez, vicepresident de persones de la multinacional a Barcelona, assegura que els projectes que els arriben de les universitats catalanes solen estar entre els millors. Enguany, justament el projecte de dues barcelonines està entre els vuit finalistes del concurs internacional.
El nombre creixent de capital humà dins de l’àmbit tecnològic també ha influït en el naixement i el desenvolupament de l’ecosistema de start-ups que en la darrera dècada ha generat un potent pol de coneixement. La taxa d’activitat emprenedora s’ha enlairat fins al 8,13% el 2018, molt per sobre de la taxa espanyola, que es queda en el 6,39%, i lleugerament per sobre de l’europea, que és del 8%, segons els resultats del Global Entrepreunership Monitor (GEM).
Ara bé, a més de l’àmbit tecnològic Catalunya també pot presumir de talent propi en tots els perfils vinculats a les ciències de la vida i tecnologies de la salut. “El nivell de recerca en ciències d’aquí és capdavanter, és comparable al de països com Bèlgica, Dinamarca i Suècia”, explica Jordi Naval, director general de Biocat, l’organització que impulsa l’ecosistema de la salut i les ciències de la vida a Catalunya, que afegix que és justament el pol de talent professional (amb experts en àrees molt diverses) ha estat un dels factors clau per convertir Catalunya en un clúster de primer nivell en biotech i ciències de la vida. “La cultura de treball i valors dels catalans és comparable a les dels principals hubs d’Europa, compartim un mateix llenguatge i un mateix esperit emprenedor”, explica Naval.
Segons dades de informe Biocat, des del 2008, al començament de la crisi, la inversió a Catalunya en empreses de les ciències de la vida i de la salut s’ha multiplicat per dotze.
“El cert és que s’ha fet una política bona de recerca, la participació de científics de Catalunya en projectes competitius té uns percentatges elevadíssim. S’han coordinat diferents instituts, com el BIST i s’ha demostrat l’èxit del programa ICREA que va aconseguir atreure a casa nostra investigadorsde primer nivell”, considera el catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat. Un dels beneficiaris del programa ICREA és Salvador Aznar-Benitah, investigador principal del departament d’oncologia de l’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB Barcelona), que va ser fitxat del London Research Institute (Cancer Research UK). Amb la científica Valerie Vanhooren han creat Ona Therapeutics, una spin-off de l’IRB i ICREA dedicada a desenvolupar un fàrmac que inhibeix la metàstasi. “Amb les polítiques d’impuls a la recerca de l’època de Mas-Colell es va generar molta il·lusió en el món de la ciència per venir a Barcelona, per fi hi havia una aposta decidida”, recordava Salvador Aznar-Benitah en una entrevista a L’Econòmic.
Així que amb el pol de coneixement que s’ha generat captar perfils qualificats de fora es fa cada cop més fàcil. De fet, Boston Consulting Group publicava recentment que Barcelona és la cinquena ciutat del món preferida pels emprenedors per venir a viure. “Al sud d’Europa som la primera ciutat més atractiva per treballar”, afegeix Romero.
Altres causes estructurals que contribueixen a engrandir l’atractiu de Catalunya per al professional format internacional són: el clima, l’oferta cultural, la qualitat de vida i el nivell de seguretat ciutadana que, malgrat el brot de delinqüència d’aquest estiu a Barcelona, és elevat si es compara amb els estàndards de bona part del món. “El personal que ocupa aquests centres té molta capacitat d’influència quan l’empresa ha de triar nova localització per instal·lar-se, i Barcelona ofereix una diversitat, una oferta cultural i una qualitat de vida molt seductora”, insisteix Amat, també vicepresident del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
De fet, es calcula que en l’ecosistema de les start-ups de Barcelona, el 30% dels treballadors és gent de fora. Com Fabio Comore, un desenvolupador d’iOS, que després d’anys treballant a Dublín es va adonar que la capital irlandesa estava perdent pistonada i va veure que a Barcelona hi havia reptes professionals que el motivaven més. “La meva família i jo volíem viure en una ciutat a la qual ens sentíssim culturalment més vinculats, i a Barcelona ho hem trobat”, diu aquest enginyer italià mesos després de ser fitxat per un dels nou centre de desenvolupament tecnològic d’una multinacional alemanya.
El talent és sens dubte un factor determinant que ha fet de Barcelona i de les àrees properes una destinació tan seductora, però no és l’únic. Hi ha altres elements que fan que Catalunya guanyi competitivitat en aquesta cursa de captació, com és el fet que el teixit industrial continua tenint un pes rellevant en el conjunt de l’economia (20% del PIB), és a més de potent, diversificat. “Resulta molt enriquidor per a empreses tecnològiques que presten servei a la indústria, tenir-les a prop del seu centre de desenvolupament i recerca”, explica Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Un bon exemple de la importància de la connexió amb la indústria a l’hora d’escollir localització és l’anunci d’ABB una empresa de robòtica suïssa, que ha invertit 15 milions d’euros en el seu hub d’innovació global a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), on ha contractat setanta desenvolupadors per proporcionar coneixement a tot el grup empresarial. “Som una empresa de suport a la producció i hem d’estar a prop de la indústria”, explicava el director de robòtica d’ABB a l’Estat espanyol, Sergio Martín, el mes de març passat quan va fer pública la nova inversió.
Aquesta energia positiva que envolta l’ecosistema català s’emmarca, a més, en un moment de transformació global. En els darrers deu anys, els centres d’innovació, tecnològics o d’R+D a les empreses, ja no estan concentrats a les seus centrals de les companyies. El coneixement i la tecnologia ja no pertanyen, només, a la multinacional, amb la democratització de la tecnologia i l’accés a la informació que dona internet, les idees poden sortir de qualsevol lloc: “Tots els agents que es mouen al voltant de les firmes tenen capacitat de generar valor, des d’una persona que té una idea i decideix crear una start-up fins a un estudiant o personal intern. Com a companyia hem d’estar oberts per captar les idees, i tenir un control de l’ecosistema és clau”, explica el vicepresident de persones de Schneider Electric.
Per això, cada cop més les grans empreses saben que no es poden quedar al marge dels pols d’innovació en l’àmbit mundial, i Barcelona ha aconseguit posicionar-se com un d’aquests pols. Així ho va veure Amazon, el gegant de comerç electrònic, que va optar per ubicar al 22@ de Barcelona una de les dues seus mundials per crear un centre de recerca i desenvolupament sobre machine learning (‘aprenentatge automàtic de maquinari’), on ha previst que acabin treballant més d’un centenar de científics i enginyers de software. “Barcelona és el lloc ideal per al nostre centre d’R+D. L’extensa xarxa d’universitats amb què compta i la qualitat de vida que ofereix aquesta ciutat la converteixen en una destinació molt atractiva per al talent internacional”, va explicar l’any passat, François Nuyts, vicepresident i director general d’Amazon a Espanya i Itàlia, quan es va anunciar el projecte. Potser també va influir en la decisió d’Amazon i de moltes altres firmes el fet que a Barcelona el cost d’aquests perfils professionals està per sota dels grans pols d’atracció. Segons el darrer informe del Barcelona Digital Talent, el salari mitjà d’un enginyer de software sènior és de 40.000 euros l’any a l’Estat espanyol, molt per sota dels 64.000 de Londres o els 129.000 de San Francisco.
“El cost més barat genera un avantatge temporal, però no basem la nostra estratègia en això. Les empreses que venen per instal·lar els seus centres tecnològics o d’R+D no ens pregunten quant costa un enginyer informàtic o un programador. Les seves preguntes van sobre els perfils de què disposaran si opten per Catalunya, i si en cas que en necessitin en podran tenir més.”
El personal qualificat, o més aviat la disponibilitat d’aquest en el futur, es converteix de nou en el punt determinant per a mantenir la posició de Catalunya en aquesta competició. “Hem de ser capaços de generar-ne més, mantenir el que tenim i ser capaços de captar-ne més de fora. Tot depèn del talent”, diu Romero.
HI pot haver una Guerra de talent?
A l’Estat espanyol, una de cada quatre companyies tecnològiques té dificultats per trobar personal. Es calcula que actualment hi ha 10.000 ocupacions TIC vacants. A casa nostra, una enquesta de les empreses tecnològiques gironines, agrupades en l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (Aenteg), situava com una de les seves principals preocupacions la dificultat per incorporar mà d’obra qualificada a les seves plantilles.I és que mentre la demanda de perfils STEM (una sigla que surt dels termes ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica en anglès) s’incrementarà el 14% a Europa i el 10% a l’Estat el 2020, les matriculacions en aquests estudis s’han reduït entre un 25 i un 40%, segons les universitats.
Per altra banda, el cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona avisa que cal tenir en compte que les inversions en R+D i tecnologia requereixen un ecosistema en què cal una coordinació i sinergies entre l’administració –com a impulsora de les polítiques públiques orientades a R+D i inversió tecnològica–, les universitats i el món empresarial. “Els tres vectors han d’anar a l’una per mirar de desenvolupar un ecosistema que sigui propici a la inversió en tecnologies i al desenvolupament de la transformació del model productiu”, diu Rovira.
En el món de la recerca, el científic i l’universitari, fa anys que, malgrat els bons resultats que van acumulant, alerten que les fortes retallades pressupostàries que estan patint estan hipotecant el futur d’aquest pol de coneixement. Els pressupostos estatals en termes científics i de recerca s’han retallat un 40%, i la Generalitat té congelada la dotació a aquesta partida des de l’esclat de la crisi.
Gabby Silberman, director general del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que aplega set centres de recerca d’excel·lència de Catalunya i se situa en els primers llocs en investigació, explica que si no s’aposta per la ciència pressupostàriament, Catalunya no serà més capaç d’atreure investigadors com fins ara. “Necessiten l’entorn de qualitat que ells esperen, si no, l’ecosistema mor”, denuncia el director general del Bist.
No hi ha, doncs, temps per perdre, perquè no dotar de pressupost fer accions per avui és hipotecar el demà.
LES XIFRES
Facebook, Microsoft i Amazon hi volen ser
La majoria de les firmes GAFAM –l’acrònim de Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft– han escollit Catalunya per ubicar un centre de desenvolupament o innovació global.
Després de Facebook, que va escollir l’any passat Barcelona per instal·lar un espai operatiu des d’on combatre i esborrar el contingut nociu de la xarxa social, com les notícies falses, va arribar Amazon, que va instal·lar un centre d’innovació i desenvolupament al districte tecnològic 22@, en machine learning i artificial intelligence.
L’últim a arribar ha estat Microsoft, que també ha escollit Barcelona per ubicar un centre de disseny i laboratori quàntic, amb més d’un centenar de científics i enginyers.
30 milions en un centre d’innovació a Barcelona
La multinacional alemanya FreeNow (abans Mytaxi), que té Daimler i BMW com a socis, va escollir Barcelona per instal·lar el seu primer hub tecnològic fora d’Alemanya. “Després de fer una anàlisi a fons sobre talent arreu del món, l’informe va concloure que a Barcelona hi ha el que necessitem. Hi ha menys rotació que en la majoria de hubs tecnològics i, a més, és la ciutat d’Europa on més fàcil és captar experts internacionals”, explicava en la presentació a la premsa Jan Ramm, CTO de Free Now Europa.
Des de la plaça Catalunya, el centre ocupa 150 enginyers que es dediquen a buscar solucions tecnològiques per als desafiaments que té el món del taxi.
La multinacional preveu invertir 30 milions en capital humà i convertir Barcelona en un centre d’innovació clau.
Atrets pel talent; a prop de la indústria
La multinacional suïssa Markem-Imaje, especialitzada en impressió i etiquetatge industrial, va obrir fa uns mesos a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) un centre global d’excel·lència per donar servei a tot el grup a escala internacional. El centre dona feina a un total de 150 treballadors que han de contribuir a millorar l’eficiència de la companyia en l’àmbit global, amb equips especialitzats en diverses àrees, com la gestió de la cadena de subministrament, els aspectes legals o els recursos humans. “Hem triat Sant Cugat perquè és un pol de talent d’alt nivell, amb orientació internacional i domini de diferents idiomes, tal com requereix un centre d’aquest tipus”, explicava el director de la firma.
La inversió en R+D no repunta
Malgrat l’atractiu de Catalunya per als centres innovadors forans, les firmes locals fan una aposta discreta
A.P
Si l’actual model no es reverteix hi haurà un greu problema
Hi ha una correlació directa entre R+D+I i competitivitat
Mentre les grans firmes internacionals veuen i aposten per Catalunya com un pol de coneixement global, l’empresa catalana no acaba de creure en la importància d’invertir i fort en R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació). “Des del 2014 fins avui, l’empresa catalana està augmentant la facturació i els beneficis simultàniament però en canvi l’aposta per R+D està baixant”, explica Oriol Amat, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a partir de les dades de la Memòria econòmica de Catalunya, de la Cambra de Barcelona 2018, en què s’aprecia una desacceleració de la despesa privada en R+D respecte al valor afegit. De fet, l’informe mostra que la despesa privada en aquest concepte ha passat d’un 3,3% el 2011 a un 2,1% el 2017.
“Moltes empreses no s’adonen que la seva supervivència futura depèn de l’R+D que facin avui, en termes generals hi ha massa curtterminisme”, lamenta Oriol Amat, també vicepresident del Col·legi d’Economistes de Catalunya, qui considera que aquesta reduïda confiança per la innovació en el teixit empresarial català es deu al fet que per a una empresa la inversió en R+D és discrecional. “És com les despeses en publicitat o en formació del teu personal, retallar en R+D no té costos com sí que en té retallar en personal. Per tant és fàcil prescindir-ne, si no es té projeccions de futur”, diu.
Malauradament i en termes generals no es té consciència que hi ha una correlació directa entre despesa d’R+D+I i competitivitat a les empreses, internacionalització i també benestar del país. “En el moment en què es retalla l’R+D s’estan perjudicant aquests conceptes”, considera Amat.
Per la seva banda, el gerent de l’àrea institucional de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), Àngel Hermosilla, puntualitza que les dades de davallada de la memòria econòmica de la Cambra de Barcelona són un indicador en termes relatius, que a més els dos conceptes tenen dinàmiques diferents. “En època de crisi, l’R+D era més elevada perquè l’economia baixava i en època de creixement aquesta comparació desprèn un comportament invers”, explica.
Així que si ens fixem en les dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) de despesa en innovació sobre la xifra de negoci no s’ha reduït entre el 2011 i el 2017. Ara bé, es manté al voltant del 2% any rere any, fet que evidencia que l’esforç en aquesta partida no és prioritari.
“La despesa que s’està fent en innovació no és suficient, s’hauria d’incrementar. De la innovació depèn la productivitat i la competitivitat, si té un creixement per sota és evident que no s’està fent l’esforç per ser millors”, considera Hermosilla, qui creu que, si l’economia creix un 3%, s’hauria d’invertir el doble en innovació, seguint la dinàmica de països que sí que creuen en la innovació com ara Alemanya, el Japó i Suïssa.
Per què?
Per si no fos suficient, ara com ara, el marc normatiu i el marc públic no ajuden. A les subvencions públiques i a la declaració fiscal, els manca més desenvolupament. De fet, massa sovint les desgravacions fiscals per innovació estan sotmeses a diferents criteris interpretatius per l’administració. De manera que el que el Ministeri d’Indústria interpreta com una inversió en innovació no ho considera així l’Agència Tributària i llavors es genera un conflicte que acaba afectant l’empresa.
Malgrat el panorama, encara hi ha punts de què refer-se per impulsar la innovació. Hermosilla és de l’opinió que en la innovació no tecnològica (aquella que no depèn exclusivament de la despesa de maquinària o de tecnologia, sinó que se centra en qüestions com ara reorganitzacions empresarials, disseny i formació dels empleats) hi ha un camp enorme per diferenciar-nos de la resta del món.
Fa uns mesos, des d’Amec, l’associació d’empreses de béns d’equipament exportadores, es va alertar que l’actual model d’innovació no contribueix al manteniment de la competitivitat internacional de l’economia i les empreses i es va recordar que si aquesta situació que s’està fent crònica no es reverteix “tindrem un greu problema especialment en un escenari de canvis profunds tant en l’àmbit tecnològic com en el social”, tal com explica el director general d’Amec, Joan Tristany. Entre les diferents propostes correctives que apuntaven hi ha el manteniment del tractament de la recerca bàsica i la necessitat de crear una recerca industrial sòlida. “Donant el mateix tractament i recursos tant si desenvolupa el projecte una empresa com si el realitza la universitat”, diu. Recentment el Departament d’Empresa i Coneixement ha activat una nova edició del programa Tecniospring Industry per promoure la incorporació de talent experimentat a les empreses i agents d’R+D catalans amb el segell Tecnio. Amb un pressupost de 3,3 milions d’euros, finança fins al 100% la contractació d’investigadors que ajudin a promoure l’R+D empresarial i la transferència de tecnologia a Catalunya. D’aquesta manera, empreses i start-ups poden incorporar durant dos anys investigadors experimentats per a projectes d’R+D+I.