SOCIETAT
La bretxa de gènere a l’Alt Empordà, superior a la resta del país
Les dones a l’Alt Empordà cobren un 21% menys que els homes, mentre que a Catalunya és d’un 20,6% i a Espanya un 19,50%
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, s’ha referit en el seu discurs a diverses problemàtiques en què es troben les dones del país
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, ha fet especial menció a varies problemàtiques que es troben les dones avui dia -els treballs de cures, el Sostre de Vidre o la bretxa salarial de gènere-, durant el discurs de l’acte institucional celebrat en la seu del Consell Comarcal a Figueres. Ha destacat durant el seu discurs que, segons el Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere, la bretxa de gènere a l’Alt Empordà és lleugerament superior a la de Catalunya i Espanya. Les dones a l’Alt Empordà cobren un 21% menys que els homes, mentre que a Catalunya és d’un 20,6% i a Espanya un 19,50%.
La presidenta ha afirmat que les dones són les “principals responsables dels treballs de cures, i això fa que les dones hagin de dedicar-hi moltes hores, deixant de banda altres activitats que podrien ser més gratificants o remunerades”. De fet, Martínez ha afirmat que aquesta dedicació es converteix sovint en una barrera per accedir al mercat laboral.
Segons les dades que ha anunciat la presidenta en el seu discurs, el Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere de l’Alt Empordà diu que l’any 2021 hi havia un total de 3.763 homes a l’atur i, pel que fa a dones, una xifra superior: 4.659.
La diferència es fa més evident en la franja d’edat de 25 a 39 anys. “Possiblement perquè les dones en aquesta edat es queden embarassades i han de cuidar els fills. Sovint son les dones les que han de deixar de treballar per cuidar els fills, mentre que els homes continuen treballant”, ha afegit.
Un altre dels temes que Martínez ha mencionat al seu discurs són les condicions de les treballadores de la llar. “És un sector que des de l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà se li dona especial importància, ja que és un dels col·lectius que ha estat més invisibilitzat i maltractat institucional i socialment”, ha remarcat.