Bé, òbviament són tres partits, tres formacions diferents que es van presentar amb tres programes en què hi havia aspectes importants que compartíem, com podria ser el Campus de Salut, i hi havia altres projectes o altres mirades que poden ser diferents. Sobretot el que vaig prioritzar en aquest cas des de Junts és que els sis vots fossin útils, buscar els 64 punts de l’acord de govern i posar al servei de la ciutat aquests sis vots per fer-la avançar.

Sí, òbviament, nosaltres tenim un control i anem valorant aquests 64 punts, en què avancem i en què no. Hi ha aspectes que eren molt importants per a nosaltres, com el Fons d’Innovació, que creiem que és un element de transformació de la innovació i per al futur dels nostres fills de la ciutat de Girona. El fons ja està activat [5 milions entre el govern i l’Ajuntament per a empreses joves de la ciutat i l’àrea urbana]. I el tema del Campus de Salut, que era un element important a sumar en el govern, i la comissaria de policia de Santa Eugènia [l’edifici de Can Burrassó obrirà aquest estiu] i l’acord de 900.000 euros de la policia, que ha suposat més hores de presència.

Bé, jo crec que és un missatge d’equilibri el que la societat demana als ajuntaments. Òbviament tenim un turisme de qualitat, però també hem de vetllar per aquest equilibri. Aquesta proposta que ja havia començat a treballar l’anterior equip [de govern] es va aprovar. I també és cert que també estem pendents del decret llei que està aturat al govern sobre pisos turístics, sobre com pot aplicar-se aquí. Jo crec que fa falta treballar per buscar aquests equilibris des de la centralitat, que és el que intentem representar.

Jo crec que un dels reptes de futur del turisme és tenir dades per fer bona gestió. Jo crec que en turisme i, en general, en qualsevol àmbit, no pots fer política sense dades. Crec que el repte que tenim a la ciutat de Girona és de gestió i de treballar per aquesta convivència entre els veïns i al mateix temps valorant el turisme de qualitat que tenim i treballar en això. És una mesura personal, aquesta limitació dels grups turístics, que creia que era necessària, i ja està funcionant.

Jo crec que el Teatre Odeon és un espai que s’ha restaurat i que hi ha la voluntat de tenir una mirada gironina i de donar cabuda a actes com ja s’havia fet i, per tant, ha de ser també un espai de trobada a la ciutat. I la regulació és també la de Girona. Cadascú, quan va a comprar, en funció d’on va a comprar, està decidint també el model de ciutat. Per tant, les administracions tampoc ho podem regular tot, sinó que aquí també hi ha un punt en què cadascun dels ciutadans ha de buscar aquests equilibris.

Jo defenso el model d’una ciutat diversificada, d’aquí ve el fons d’innovació, i que cal treballar, doncs, perquè tinguem una societat amb una economia diversa. Ara mateix el turisme que tenim a la ciutat de Girona és un turisme de qualitat, que no hem de confondre amb el que pot passar en altres ciutats. Hem de vetllar per trobar aquests equilibris. Les dades són importants per justificar que tampoc no estem com en altres ciutats. La taxa [d’HUT] de la ciutat de Girona no és la mateixa que la taxa de Barcelona, per exemple.

Bé, això són respostes complexes i no curtes. Del Campus de Salut, el 2020 es va signar un protocol. Hi havia totes les institucions i en aquest protocol hi havia un plantejament de com s’havia d’executar. El parc Jordi Vilamitjana, que jo puc entendre que pugui generar preocupació entre una part dels veïns, no desapareix. Continuarà a la mateixa zona, perquè si el parc Vilamitjana desaparegués tan sols un centímetre, seria il·legal. Per tant, es manté el parc. Seguint les indicacions de l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua], el que fem és que el parc Vilamitjana es posi en una situació al costat del Masroc [la riera] i, fins i tot, millorar les condicions d’inundabilitat actuals. Per tant, una millor planificació. A partir d’aquí, nosaltres a Junts sempre ens hem mantingut ferms. Ni en les negociacions que va fer aquest equip de govern amb la consellera Paneque mai va posar sobre la taula una alteració del projecte que s’estava treballant aquí a l’Ajuntament, de part de l’anterior equip [Junts i ERC]. Ja estava previst aquest parc Vilamitjana. A mi sobretot m’agrada parlar en gran, del valor estratègic, no només pel valor estratègic de la ciutat de Girona, sinó per la regió sanitària de Girona, més enllà de la ciutat de Girona, i serà també un hospital de referència en clau de país. Per tant, el parc Vilamitjana no desapareix, es mou, i és veritat que el que haurem de fer és escoltar molts veïns per totes aquelles actuacions de millora, perquè se’n puguin sentir partícips. No sé si t’he respost.

No és els tres socis. El projecte de planejament, la modificació del planejament del Campus de Salut, ja ve amb anterioritat d’aquest govern. Per tant, ja es va signar un protocol el 2020. D’acord amb el pla director de les comarques gironines, fan falta 11.000 habitatges a les comarques gironines. Amb un pla d’habitatge el que es fa és reordenar aquesta zona amb criteris d’inundabilitat, que es milloren, perquè sigui possible el Campus de Salut [...]. En el render [municipal] es veu que es reordena el parc i s’allarga aquesta mà i, per tant, té més trajectòria. I òbviament cal que hi hagi unes compensacions, que és la manera que hi ha en urbanisme, diguem-ne. No estem fent res que no sigui legal. El que vull dir és que aquest projecte ja ve amb anterioritat. Mai es va parlar d’una alteració de tot això [ara els Comuns i el PSC haurien acordat destinar diners per a les expropiacions i el manteniment del parc allà on és ara]. Jo vull recordar la voluntat majoritària dels que van signar aquest projecte [aprovat per ple el 10 de juny del 2024]. De fet, quan ve el president Illa i signa el protocol, està signant el projecte actual amb les totes les circumstàncies urbanístiques que hi pugui haver. Per tant, repeteixo: si el parc Jordi Vilamitjana desaparegués un centímetre, seria il·legal, però no som aquí. El parc Vilamitjana es mou, hi ha els criteris de l’ACA; el que fem és posar-hi un bé absolutament major com és un Campus de Salut, amb tota la potència que suposa, també de transformació –abans parlàvem de turisme–, de transformació de l’economia, com ha passat en altres barris de Catalunya i d’Europa on hi ha instal·lacions d’aquest tipus i, sobretot, la millora assistencial que provoca tenir un hospital de nivell 5, que ara no tenim.

Primer, entenc tots els gironins que estan preocupats pel tema de la neteja, i hi tinc empatia. No és una àrea que portem, però estem compromesos que aquests sis regidors formin part de les solucions i no dels problemes. És una llei molt innovadora, aquesta, i ara mateix Girona és l’Ajuntament més gran de Catalunya que ha aplicat aquesta llei. Veurem tots aquests problemes quan comencin ara ajuntaments de Barcelona a aplicar la nova llei. El que sí que crec que és important és flexibilitzar el sistema. Hem de posar les coses més fàcils a les persones que vulguin reciclar bé: incrementar les fraccions i els horaris. Hem d’anar cap a aquesta flexibilització. Segon.

La llei de residus espanyola 7/2022.

Exacte, però canvia els criteris de recollida. Amb el porta a porta estem al voltant del 90%, i als veïns se’ls ha de felicitar [...]. Tampoc pot ser que les persones que ho fem bé paguem les conseqüències dels que no reciclen. Rebo molts missatges d’incivisme, hem vist molts matalassos i moltes andròmines als carrers. Flexibilització, posar-ho més fàcil. L’incivisme és una mica difícil de controlar i, per tant, quan tenim aquestes lleis que obliguen els ciutadans a comportar-se, jo em pregunto si les haurem de complir, perquè jo també vull una ciutat neta. I tercer: la recollida comercial s’ha d’ampliar, perquè segurament faltaven dades i, per tant, l’hem d’incrementar [...]. Potser va ser un contracte molt innovador amb tota la voluntat, però no n’hi ha prou amb la voluntat, ha de venir acompanyat. Però les mesures que depenguin de l’Ajuntament les hem d’incorporar i buscar aquest punt d’equilibri perquè la situació millori.

Bé, perquè ara s’estan fent les certificacions [...]. Però jo crec que el que hem de fer és buscar solucions més que culpables, perquè són canvis de gestió molt complicats. La gent a vegades només veu que les coses acaben al contenidor quan a darrere hi ha la incineradora [...]. Cada vegada reciclar és més car i incinerar és més car. I els canvis no són fàcils.

Per això, el que volem és que la ciutat estigui neta. Si aquest incivisme existeix, hem de ser pragmàtics en les solucions. Òbviament el sistema de contenidors intel·ligents amb targeta s’anirà estenent a altres municipis de Catalunya. Per tant, quan passi en altres llocs, el problema ja no serà tant Girona. Però hem de flexibilitzar els dies d’anar a llençar les fraccions, que sigui més fàcil, que la gent no tingui tants lligams d’horaris. Hem de ser més pragmàtics del que la llei estableix.