Codorniu es consolida en terra comanxe
El grup català augmenta vendes i beneficis a la Rioja gràcies a Bodegas Bilbaínas, un negoci en què ha invertit 27 milions d'euros
No hi ha dubte que per posar-li de nom Bodegas Bilbaínas de Bilbao a un negoci que té seu a Haro (la Rioja) s'ha de ser, certament, molt de Bilbao. Però amb el temps aquella triple B creada el 1859 per estampar xapes i etiquetes no només ha perdut una de les emfatitzadores consonants per passar a rebatejar-se com a Bodegas Bilbaínas, sinó que el tradicionalment agosarat caràcter biscaí ha hagut de deixar pas a l'empenta catalana.
És el grup Codorniu qui domina des de 1998 les històriques i majestuoses bodegues que llueixen a tocar les vies de l'estació de trens d'Haro, el municipi que s'autoproclama “la capital del Rioja”. Són aquestes les bodegues d'on raja el reputat Viña Pomal i que, segons el director general del grup, Xavier Pagès, han generat en l'exercici 2010-2011 (tancat a 30 de juny) 13 milions d'euros en vendes (un 10% més que l'any passat) i 2,4 milions d'euros de beneficis (un 5% més que les dades corresponents a juny de 2010).
Posseïdor del 87% de les accions, el grup Codorniu ha invertit des de 1998 un total de 27 milions d'euros en Bodegas Bilbaínas. La major part dels diners han servit per mimar les 260 hectàrees de privilegiada vinya en aquest enclavament de la Rioja Alta i per optimitzar-ne el rendiment. De la mateixa manera, el grup no ha estalviat a l'hora d'invertir en barriques de roure francès i americà per donar un repòs còmode i agradable al vi. No li ha sortit malament la jugada al grup que presideix Mar Raventós, ja que Bodegas Bilbaínas ha guanyat un 0,6% de quota de mercat i ja domina un 2,4% del vi que es ven a l'Estat.
Tot i les seves consolidadíssimes reserves i de l'èxit aconseguit amb el llançament de l'assequible criança, no és només gràcies a l'incombustible Viña Pomal (“una de les grans senyores de Rioja”, segons paraules de Xavier Pagès) que Bilbaínas té pes en el mercat del vi sinó que també li deu part del prestigi a l'untuós Vicalanda (un dels vins preferits per la presidenta Raventós i que ha tingut un creixement del 55% en comparació amb l'any passat), al tot terreny Ederra i a la bona acollida que ha tingut l'ecològic Zaco.
CODORNIU I EL VI.
El director general va detallar que “Bodegas Bilbaínas representa el que és el grup Codorniu, una empresa marquista que aposta pel valor”, i en aquesta línia va posar èmfasi en el fet que el repte comporta “mantenir el valor sense dreceres”, descartant així possibles maniobres per guanyar quotes de mercat a costa de sacrificar prestigi de marca o qualitat del producte.
Les tines de la Rioja també van servir d'escenari perquè el grup donés quatre pinzellades de l'evolució dels seus vins catalans. Així, es va saber que l'Scala Dei del Priorat ha tingut un creixement de més del 100% (es tracta d'un vi que partia d'unes quotes de penetració molt baixes) i que els populars Raimat i Bach creixen al voltant d'un 10% “en un moment en què les DO catalanes s'estanquen”, segons Pagès.
RESULTATS DEL GRUP.
Tant la presidenta com el director general van ser molt discrets a l'hora de parlar de possibles noves vies de negoci, però sí que van admetre que, en un moment en què moltes bodegues batallen per subsistir, el grup està molt atent a la possibilitat de poder posar els peus en les DO, on no tenen presència. “Seria lògic entrar-hi”, va resumir el director general, Xavier Pagès.
La joia de la bodega
El vi combina amb tot menys amb les carxofes. Aquesta és una de les lliçons que l'enòleg de Bodegas Bilbaínas, Diego Pinilla, va donar durant la presentació del que ha de ser producte estrella de la casa d'ara en endavant: Viña Pomal Alto de la Caseta. Es tracta d'un vi negre de producció limitada (2.100 ampolles) i que deriva de la collita del 2007. Criat 20 mesos en barrica de roure francès i reposat uns quants mesos més en ampolla perquè l'Alto de la Caseta fàcilment pugui ser un vi apte per a tots els paladars, però no per a totes les butxaques ja que tindrà un preu de venda al públic d'uns 60 euros.
Per al cultiu del raïm s'han substituït els pesticides per feromones sexuals que despisten els bacteris.