contra xifrada
Creant petits inventors
Jo de gran vull ser inventor”. Aquesta, per desgràcia, no és una frase gaire habitual entre els més
petits a casa nostra. Si ho fos, com se sol dir, “otro gallo nos cantara”. I és que per promoure amb èxit la innovació, el més eficient és començar des de ben petits i és aquí on encaixa una nova iniciativa del Museu d'Idees i Invents de Barcelona, el Miba, i el despatx de patents i marques J.Isern. Tots dos s'han unit per crear un concurs entre els nens d'entre cinc i dotze anys que visitin el museu. El concurs consistirà a seleccionar els millors dissenys i invents fets per aquests nens per després patentar-los i, qui sap, potser també comercialitzar-los si acaben tenint èxit.
“Volem fer el mateix que Karlos Arguiñano a la cuina o Juan Tamariz a la màgia, ensenyar als nens un camí divertit per arribar, en aquest cas, a ser grans inventors”, explica el fundador i director del Miba, Pep Torres. A partir de l'octubre vinent, cada mes el museu seleccionarà tres o quatre propostes d'entre tots els dibuixos fets al racó infantil del museu. Aquests treballs seleccionats s'enviaran a J. Isern Patentes y Marcas i allà, de manera gratuïta, es farà el procés per registrar-los. “Els nens són els millors creatius del món”, explica Jordi Isern. Al seu despatx, fundat el 1924 i, per tant, un dels més antics del país, saben bé que aquest esperit és el que genera veritable competitivitat, i més encara en un context de crisi com és l'actual.
Abans, però, d'iniciar el registre de l'invent els promotors del concurs han aconseguit que un soci industrial -en aquest cas l'empresa Bermac- assumeixi també de manera gratuïta la fabricació del primer prototip. Així, explica Isern, s'asseguren aprofitar al màxim el temps ja que un cop passats els primers 6 mesos des del registre els costos per la patent es disparen.
Amb el prototip fet i el registre en marxa la idea de Torres és passejar els invents per les principals fires internacionals especialitzades, i a partir d'aquí mirar la viabilitat de comercialitzar-los. Per això la patent anirà sempre a nom dels nens, o en el seu defecte, dels seus pares o tutors.
Per preparar el terreny Torres preveu anar aquest mateix any a una de les principals fires d'invents, que se celebra cada octubre a Londres. “Encara no tindrem cap prototip, però estem mirant la possibilitat de muntar un petit estand per explicar la iniciativa”, explica.
Tant Torres com Isern estan convençuts que la iniciativa tindrà èxit i que entre els dibuixos que faran els nens hi haurà més d'una joia en brut. Ho saben perquè en el temps que fa que funciona el Miba -va obrir les portes al carrer Ciutat del centre de Barcelona el passat mes de març- ja han conegut petits talents amb ganes de fer-se un nom en aquesta indústria. “Hi ha molt potencial però no podem divulgar res fins que no estiguin registrats”, explica el director del museu. I és que amb aquesta iniciativa també es vol mostrar als més joves la importància de protegir la innovació.
Però a més a més, com que els nens i nenes aniran acompanyats dels seus pares o d'altres adults, la iniciativa també vol generar un efecte multiplicador, “que engresqui la gent a tirar endavant idees en un moment tan dur com el que estem vivint ara mateix amb la crisi econòmica”, diu Torres.
De fet, la crisi aguditza l'enginy i, segons Jordi Isern, tot i que en un primer moment es va notar una davallada important en el volum de registres, darrerament són molts els que acudeixen al seu despatx per oficialitzar les marques dels seus nous negocis o per registrar nous invents. “Ara tenim més activitat que mai, però això no vol dir que facturem molt més perquè estem rebaixant els nostres honoraris precisament per oferir un servei assequible a aquesta gent que s'esforça per sortir de l'atur”, explica Isern.
Amb la iniciativa del concurs per a nens tant Isern com Torres esperen posar el seu particular granet de sorra per generar nous inventors i professionals que apostin per la innovació sigui quina sigui la seva opció professional en el futur. “Calen iniciatives que ajudin a cultivar la creativitat perquè lamentablement aquesta no sembla ser una de les prioritats del nostre sistema educatiu”, destaca Jordi Isern. Si es vol sortir de la crisi amb una economia forta, però, això haurà de canviar.