Un dels reptes a què s'enfronta el sistema energètic és, a més deixar més lloc a la participació de les energies renovables en el mix, aprofitar els excedents d'aquest recurs en les hores en què el consum decau. Una de les estratègies és potenciar les centrals hidroelèctriques de bombament o reversibles, de dos embassaments, en què l'aigua continguda en la cota més baixa es pot fer enlairar a a cota alta en hores de menys consum mitjançant bombes i reutilitzar-la després per produir energia elèctrica.

Últimament, Endesa, a Catalunya i a les zones geogràfiques veïnes, s'ha mostrat especialment activa en l'impuls d'aquesta tecnologia, en el context de l'interès que ja mostren tant les altres grans companyies com Red Eléctrica Española (REE) per aquest model de reaprofitament de l'energia hidroelèctrica.

La companyia elèctrica ha donat vida a antics projectes que, o bé resideixen al territori català o bé a zones geogràfiques veïnes, com el recreixement de la capacitat de la presa de l'estany Gento-Sallente, al Pallars Jussà; i també el projecte de modificar la central de Moralets, al límit de la Ribagorça aragonesa amb Catalunya, per triplicar-ne la potència, de 200 MW a 600 MW. Endesa, a més, ara per ara ja pugna amb altres empreses per aconseguir la concessió de cabals de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que li és necessària per escometre el projecte de convertir els embassaments de Mequinensa, (Aragó) i Riba-roja (Ribera d'Ebre) en una central reversible de 1.200 MW.

Segons Joaquim Llop, responsable de la unitat territorial Ebre Pirineus de Producció Hidràulica d'Endesa, “l'atractiu que ha guanyat darrerament la hidroelèctrica reversible es deu, en bona part, al fet que tenim una gran potència eòlica, que genera una electricitat que no es pot emmagatzemar, de manera que només la podem aprofitar per bombar aigua a embassaments superiors en hores de menys consum, cosa que després ens permet turbinar-la en hores punta de consum.”

La seva virtut de tecnologia complementària o de cobertura fa que aquesta mena d'infraestructura hidràulica s'associï a l'energia nuclear, de què n'aprofitava excedents per a la tasca del bombatge durant les hores nocturnes, de poc consum. Però ara “ha recobrat tot el seu sentit, pels excedents que genera el vent”.

Joaquim Llop preveu que a mitjà termini hi haurà necessitat de construir més centrals de bombatge “per garantir a l'hora que hi ha prou potència i la generació es fa amb la freqüència que demana el mercat”. I quan parlem de freqüència també parlem d'evitar talls en el subministrament, ja que quan cal l'eòlica quan el vent deixa de bufar, “si has de donar temps a les centrals de cicle combinat, que per fer la cobertura necessiten unes hores per escalfar l'aigua i fer vapor, aquest decalatge es pot salvar amb el bombament, i així garanteixes la seguretat del sistema”.

En parlar d'hidroelèctrica de bombament, podem fer servir el concepte d'eficiència, però en un sentit diferent. Els treballs de bombatge que fan els motors poderosos de la instal·lació, en relació amb la tasca de turbinar, lliuren un balanç energètic final negatiu d'un 30% de pèrdua. Parlem, si fem servir l'exemple de l'estany Gento-Sallente, de quatre grups de motobombament que posen en funcionament 127.000 cavalls, que equival a mig grup nuclear, per recollir aigua a 24.000 litres per segon amb un desnivell de 400 metres.

Per tant, cal trobar en el diferencial de preu de l'energia la justificació de les inversions, com diu Llop: “si esmerces més energia de la que produeixes, però si has comprat per produir els kW d'hores vall més barats i els pots vendre després a bon preu en el pic del consum, els números acaben sortint.” En el cas de Moralets, la inversió per obtenir 400 MW puja a 180 milions d'euros, i les obres que cal fer a Estany Gento, per augmentar vuit metres l'alçada del dic i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua fins a 5 hm³, costaran uns 40 milions d'euros. Un projecte que, finalment, ha quedat mort i enterrat justament perquè oferia bons números ha estat el del pantà de Sau i Susqueda, un projecte de bombament en què es guanyaven entre 80 MW i 90 MW més. Joaquim Llop pensa que a Catalunya potser hi podria haver algun altre projecte, però “amb els que estan en marxa, sembla que n'hi ha prou”.

El model de les centrals hidroelèctriques reversibles ha reeixit en estats europeus com Alemanya, Àustria o Suïssa. De fet, com diu Llop, “pots disposar d'aquest recurs si l'orografia t'ho permet, però són necessaris desnivells com els que hi ha als Pirineus, i amb estany Gento-Sallente vam prendre de model les centrals de Suïssa i Àustria”. Pel que fa a si els moments de la crisi econòmica són bons moments per afrontar aquestes grans inversions, el responsable d'Endesa adverteix que “són inversions a llarg termini, tot pensant en les necessitats de consum des de 10 fins a 15 anys. Algú es podria pensar, ara que la crisi ha fet caure el consums, que no és necessària cap infraestructura nova, però cal pensar que la crisi no serà permanent”.

Pel que fa al pla de l'Energia de Catalunya, tant en l'escenari de base com en el que es compleixen els objectius del pla en estalvi, eficiència energètica i participació de les renovables, ja s'està tenint en compte l'ampliació de la capacitat de potència de la central de bombament d'Estany Gento/Sallente.