Focus

Àngels per fer volar la coinversió

A les xarxes de ‘business angels' creuen que cal potenciar molt més la inversió col·legiada per sostenir els projectes empresarials

Al sector es considera que els incentius fiscals actuals són massa febles

La cultura de l'àngel inversor, el business angel, indiscutiblement ha quallat a Catalunya, amb un bon reguitzell de xarxes prou actives, però segons els experts encara convindria un punt de maduració més, i estimular la coinversió, la inversió concertada entre diversos agents, per potenciar encara més aquest canal de finançament de l'emprenedoria.

Àlex de Dios, president de la xarxa EconomistesBan, vinculada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, té molt clar que “hem de fomentar la coinversió, i si un inversor té la capacitat d'aportar només 50.000 euros, n'haurà de cercar d'altres per poder escometre la inversió en un projecte, i compartir-ne els costos”. A més a més, afegeix, “també és bo que es trobin diversos inversors en un mateix projecte perquè hi pugui haver un contrast de parers sobre com s'ha de desenvolupar el negoci”.

En una línia semblant s'expressa Oriol Sans, gerent de Finançament de l'àrea de Finançament d'ACC10: “És bo que entre els inversors facin servir uns els coneixements dels altres en un mateix projecte, que es complementin especialistes en àrees diferents.” A més, com diu, “a banda de compartir el risc, el coinversor ho té més fàcil per diversificar la seva cartera de productes i, sobretot, hi ha més possibilitats de seguir acompanyant la companyia amb recursos fins al final.” Per la seva banda, Àlex Espona, de la xarxa de business angels BANC, també accepta que “fomentar la sindicació d'inversors és un dels grans cavalls de batalla del sector”. Amb tot, aquesta xarxa, dels set projectes que ha promogut al llarg del 2012, dos són fruit de la coinversió, amb 4-5 inversors en cada cas. L'activitat dels àngels inversors és cert que ara gaudeix de més visibilitat, amb un volum a Catalunya que l'any passat va assolir els 12,9 milions en 51 operacions, però això no és aliè a la incertesa de l'entorn, i si fa tres anys les operacions comptabilitzaven de mitjana una inversió de 280.000 euros, ara ha minvat fins als 150.000-175.000 euros. És per això que l'altre cavall de batalla, per a Espona, és que “hi hagi més instruments jurídics que facilitin la tasca del business angel, com ara els productes financers dissenyats per als qui inverteixen de forma col·legiada, semblantment al que fan a Portugal en el programa Compete”. Així mateix, també es podria anar molt més enllà en el tractament fiscal. Catalunya, en el seu tram autonòmic de l'IRPF, concedeix un 20% de desgravació a inversions d'aquesta mena, amb un màxim de 6.000 euros, cosa que es considera molt poc al sector, on miren amb enveja el Regne Unit, on d'una inversió, l'Estat t'atorga un xec del 30%, i França, on les desgravacions són prou generoses. Així mateix, hom enveja el tractament que mereix el capital risc, amb un model fiscal que inclou un sistema de compensacions entre inversions que han generat guanys i les que han generat pèrdues. Com diu Àlex de Dios, “atès que és tan difícil obtenir finançament tradicional, el bancari, si volem anar al que aporten els inversors privats, calen més incentius fiscals”.

Hi ha una certa identificació de l'àngel inversor amb el projecte llavor d'empresa tecnològica o biotecnològica, però la realitat és que, com relata Espona, “a l'emprenedor que li calen 300.000 euros per crear l'empresa li ha sortit de competidor l'empresa industrial de 10-12 anys de recorregut que, o bé ara pateix problemes de finançament o obre una nova línia de negoci, innovadora, i obre la porta al business angel que hi pugui contribuir amb 200.000 euros, cosa que difícilment hauria fet abans de la crisi”. Així, ara a l'àngel inversor li pot resultar més interessant entrar en una empresa veterana en què potser la seva veu comptarà menys, però l'índex de risc serà menys elevat. Un interrogant que plana al sector és fins a quin punt les institucions públiques (ICF, Enisa, ICO, CDTI) podran seguir exercint la seva funció de crossa per donar suport en el temps a l'activitat dels àngels inversors.

Àlex Espona observa així mateix que hi ha la possibilitat d'anar als programes de la UE, que no han minvat en el seu potencial, o, a través de la xarxa europea d'àngels inversors (EVAN), presentar projectes a inversors d'arreu del continent.

Malgrat tot, hi ha prou moviment

Jordi garriga

Si examinem la cronologia de la indústria del capital risc dels darrers mesos, veurem que malgrat un cert defalliment general, la nave va.

Hem vist com el grup GED ha creat un fons (30 milions d'euros) dedicat a l'adquisició de pimes espanyoles, fet que ens avança alguns dels moviments que poden caracteritzar el sector en l'esdevenidor immediat. L'atracció que el sector sanitari ofereix als inversors troba un exemple perfecte en la decisió del fons 3i i la família Sumarroca de posar a la venda la firma de laboratoris Labco, amb una valoració prou contundent, 1.000 milions d'euros.

Però també hi ha dificultats per vendre, com les que el fons CVC està patint per trobar un comprador per a Colomer, distribuïdor de productes cosmètics. Després d'una primera ronda, en què no va cristal·litzar la venda per 200 milions d'euros, ara se n'ha engegat una altra.

I està prou clar que per acarar-se a la internacionalització, l'empenta d'un fons ha de ser decisiva: la tecnològica eyeOS, participada per Inveready i els àngels inversors d'Esade Ban, ara duu el seu programari d'escriptori al núvol a mercats com Colòmbia, Mèxic i Perú.

És clar que, tot i les turbulències que assetgen la nostra economia, si una empresa ofereix un negoci interessant desperta l'interès més enllà de les nostres fronteres: és el cas de la biotecnològica Genmedica, que ha aconseguit dotze milions del fons britànic Asclepios.

Hi ha firmes que tenen molt clar que operar en capital risc és no posar-se fronteres. La barcelonina Nauta Capital, amb despatx a Boston (EUA, Massachusetts), creix en aquell mercat, i en dóna bona prova l'aportació de dos milions d'euros que ha fet a l'start up tecnològica InCrowd. Així mateix, aquest fons també ha entrat a Alemanya, on ha liderat una ronda de finançament de 13 milions a la firma de comerç electrònic Mysportgroup, i també té presència a la Gran Bretanya.

Veient l'activitat de firmes com Inveready no podríem pensar en atonia: a l'estiu va posar en marxa el seu tercer fons, Inveready Venture Finance, amb 15 milions. També és meritòria la fita d'Active Venture Partners, gestora barcelonina que acaba de captar 29 milions per a la seva activitat, invertir en companyies d'internet, programari, telecomunicacions i eficiència energètica.

Un bon projecte sempre dóna bones plusvàlues. Així pensen al fons Finaves, d'Iese, que va entrar a Nexenta, firma de Palo Alto (Califòrnia, EUA) dedicada al cloud computing, el 2009 mitjançant una inversió de 235.000 euros, i ara n'ha sortit aconseguint uns rèdits de 2,1 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.