El 25 de novembre de 2012 serà una data històrica. Aquestes eleccions són les primeres en les quals el vot dels catalans serà vàlid per assolir la prosperitat. Per primera vegada els catalans podrem votar per la llibertat i el negoci, dues de les nostres més preuades qualitats. Són, doncs, de totes totes, unes eleccions plebiscitàries. Així les hem de viure i així hem de decidir el sentit del nostre vot. Hi tenim molt a guanyar i, en conseqüència, si els resultats no acompanyen també hi tenim molt a perdre. Votem per ser un Estat de la UE –pròsper– o ser una comunitat autònoma més d'una Espanya decadent i tèrbola.

Aquests comicis han de ser també els primers en els quals avantposem les raons i motivacions nacionals a les estrictament ideològiques. Vull recordar als lectors que quan els catalans hem posat al davant del carro el conflicte ideològic sempre hi hem sortit perdent.

Al rerefons de les votacions hi ha una lluita de poders i d'interessos econòmics. Aquest és el primer cop que el poder econòmic català s'enfronta obertament al poder econòmic espanyol.

L'enfrontament entre ambdós poders antagònics es pot explicar en cinc fases:

1) És veritat que el poble ha despertat i que la manifestació de l'11 de Setembre ha estat el detonant del procés, però seria ingenu pensar que el poder econòmic català no hi ha col·laborat activament d'una manera o altra. Els ciutadans no estaven sols.

2) Un seguit d'enquestes han demostrat en les darreres setmanes que la majoria de l'empresariat català –recordem que la majoria de companyies d'aquest país són petites o mitjanes- està a favor d'un Estat propi.

3) El canvi en la postura tradicional de bona part de l'empresariat català, força conservador, ha provocat un canvi de posició a Convergència i Unió. CiU, que ha estat la principal força de govern des de la recuperació democràtica, ha pogut comprovar la lògica econòmica: Espanya ja no és negoci per als catalans (caldria rumiar a fons si ho ha estat mai), per tant hem de marxar d'Espanya cames ajudeu-me.

4) És aquesta conjunció d'interessos el que fa que aquest moment que estem vivint sigui històric. Per primer cop en molts anys, afortunadament, tornen a coincidir els interessos polítics, econòmics i socials. Sempre que hi ha hagut aquesta triple coincidència Catalunya ha generat riquesa. Se n'ha sortit. Aquesta coincidència s'ha produït perquè ens hem adonat tots plegats que el negoci de la independència és més gran que no pas el de la dependència. Més encara, la dependència ens porta a la ruïna econòmica i a l'anorreament com a poble.

5) Sabem que avui els interessos econòmics són transnacionals, per tant, cal esperar que els grans lobbies europeus acabin donant suport, per raons merament econòmiques, al nostre procés de secessió. El mercat global necessita un sud d'Europa que actuï de motor, no que faci de fre, i Catalunya pot jugar –històricament ho ha fet- el paper de locomotora.

La Unió Europea ha pogut constatar que la política dels fons de cohesió estructurals ha estat un fracàs. Espanya ha estat un pou sense fons i més que ho seria amb propostes com la del corredor ferroviari central si Europa no l'obligués a fer un altre camí. Europa sap que Espanya no ha invertit els ajuts en l'economia productiva sinó que ho ha fet en infraestructures que s'han demostrat del tot innecessàries i que han respost només a criteris polítics i anticatalans.

Europa ja sap qui es Espanya. Europa coneix molt bé els discursos, els enganys i la prepotència de les classes dirigents espanyoles. Europa sap que el nou Estat català pot ser una eina eficaç per dinamitzar i modernitzar l'economia espanyola i el revulsiu que el sud d'Europa necessita per estabilitzar l'euro.

Vivim un moment històric i l'hem d'aprofitar. Els grans lobbies i grups de poder econòmic d'Europa ja treballen per Catalunya i no permetran que un dels seus territoris més fèrtils del sud acabi convertit en una terra erma; en una economia decadent i pobra. Europa ens necessita i ens necessita lliures, perquè aquesta és l'única garantia de prosperitat.

Tornarem a votar i, aquesta vegada, tornarem a vèncer.