De la unitat de mercat al ‘business friendly'
En ple “xoc de trens” entre el govern central i les comunitats autònomes, especialment Catalunya, arriba una nova iniciativa legislativa amb una sospitosa càrrega ideològica que depassa l'àmbit estrictament econòmic. L'avantprojecte de llei d'unitat del mercat recorda estudis llançats per la Fundació FAES anys enrere que denunciaven certes comunitats autònomes, sobretot Catalunya, per la seva “procreació normativa”.
És cert que les comunitats autònomes constitueixen avui dia el principal focus normatiu, tot i que com a resultat lògic de la transferència competencial dels darrers anys. No és menys cert, però, que en alguns indrets, entre els quals destaca Catalunya, s'ha anat més enllà en el contingut i abast de normes generals, sovint directives europees, que ja estableixen uns mínims de protecció dels consumidors o del medi ambient. Tot plegat imposa càrregues excessives a uns empresaris que ja pateixen prou la recessió econòmica. El concepte d'“unitat de mercat” denota, però, un procés forçat d'adaptació als nous aires que es respiren a Madrid, que contrasta per exemple amb el terme més suau de “mercat únic” que utilitza la CE en el seu esforç d'harmonització normativa. Precisament això és el que no queda clar de la iniciativa del govern de Rajoy, ja que convindria acostar les normes a certs estàndards mínims per tal d'evitar que es produeixi en l'àmbit espanyol l'arbitratge normatiu i fiscal que vivim al si de la UE. El projecte de llei, amb les comunitats autònomes en el punt de mira, oblida també que la normativa estatal continua sent avui el principal obstacle a l'activitat econòmica. Només cal recordar que Espanya ocupa el lloc 135 d'un total de 185 països en els rànquings del Banc Mundial a l'hora d'obrir una empresa. Es tracta aquí de lleis i procediments de caire estatal que el PP ja va provar de reformar sense èxit el 2003 amb la fórmula de la “societat limitada nova empresa”. El mateix autor va ser un dels ingenus que va confiar en aquesta fórmula jurídica, tan prometedora a l'inici i decebedora després.
Les normes i pràctiques tributàries, la majoria d'arrel estatal, continuen també dificultant l'activitat econòmica i empresarial. Des de les inútils declaracions informatives que només generen despesa de temps i diners, fins a les constants inspeccions i comprovacions, passant per una legislació fiscal mancada de claredat i estabilitat. La rebaixa de les traves normatives i l'assoliment d'un mercat únic business friendly afavoriria la reactivació econòmica. Aquesta, doncs, no depèn només de la cancellera Merkel, sinó també que tots els poders públics –estatal, autonòmic i local- adoptin lleis, polítiques i pràctiques favorables a les forces productives del país.