El grup ebrenc Xeic! acaba de presentar la nova cançó i videoclip Tornarem, un treball que reivindica la llengua i la cultura catalana i que, en la versió audiovisual, té la participació llampec de moltes persones amb noms coneguts: Màrius Serra, Carme Forcadell, Muriel Casals, Mònica Terribas, Jordi Basté, Queco Novell, Toni Albà, Quim Masferrer, Matthew Tree, Txe Arana, Joan Reig (Els Pets), Ricard Torquemada, Francesc Ribera Titot, Els Catarres, Cesc Freixas, Txarango, Joan Masdéu, Xavier Graset, Quimi Portet, Eliseu Climent, Guillem Solé (Buhos), Sílvia Soler, Jair Domínguez, La Pegatina, Tortell Poltrona, Genís Sinca, Companyia Elèctrica Dharma, Vicent Partal, Toni Padilla, Manel Piñero (Homo APM), Javier Estrada, Jordi Bilbeny, Núria Picas, Miquel del Roig, Jesús Rovira (Lax'n' Busto) i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

És inevitable que la novetat d'una cançó amb aquest títol i amb aquest tema ens aboqui a la comparació amb una altra, d'homònima, i de matèria coincident, amb lletra de l'escriptor pertusenc Joan Tocabens i que va musicar i divulgar, a partir de l'any 1993, el cantautor argelerenc Jordi Barre. Així, d'entrada, es poden detectar analogies entre les lletres d'ambdues cançons. On els nord-catalans deien: “No ens faran desviar un pas d'aquest camí!”, els ebrencs diuen: “Encendre l'espurna d'este nou camí”; on Tocabens-Barre deien: “Dels caiguts brotaran uns arbres pel serrat testimonis valents”, els Xeic! diuen: “Tornarem a ser els més valents”; on es deia: “Nostre combat”, es diu: “En combat.” Fins i tot totes dues peces comencen repetint el mateix títol que comparteixen: Tornarem.

Entre les dues cançons hi ha exactament vint anys de diferència, però quant al contingut textual (no el gènere musical) tenen tantes semblances més que dissemblances que, a la pràctica, es podrien intercanviar. Si es tractés d'una més de les “putes havaneres”, que diria Monzó, no tindria gaire importància. Però si els arguments per a la reivindicació de la llengua i la cultura catalanes són, l'any 2013, els mateixos que eren l'any 1993, la cosa és més preocupant.

El missatge és idèntic i el canal, també. Els emissors i els receptors s'han renovat (per llei biològica). A mi, si m'haguessin deixat suggerir-ne un títol, aquesta vegada, en lloc de Tornarem hauria proposat Sant Tornem-hi. O, en anglès, Groundhog Day.

Com deia aquell: “Tan tossudament alçats com mai, però tan dòcils com sempre.”