Els llibres de l'any
El centenari d'Espriu ha aclaparat l'actualitat literària el 2013, un any en què també ha triomfat ‘Victus' en català i les novel·les de Josefa Contijoch i Pep Coll
ara els de Víctor Sabaté i Maiol
de Gràcia Clotet
Si algun epítet literari
mereix el 2013 és
el d'“espriuà”. Efectivament, el poeta de Sinera –de qui es commemorava el centenari del naixement– ha aclaparat gran part de l'actualitat literària amb la publicació de volums de pes, com ara l'inèdit Ocnos i el parat esglai, o bé l'exitosa biografia d'Agustí Pons, Espriu transparent (Proa). Eclipsades per l'Any Espriu –que ha rebut tot el suport i més de les institucions–, s'han commemorat altres efemèrides com ara el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, de qui Roberto Mosquera ha publicat la biografia Rosselló-Pòrcel: vida i poesia (Documenta Balear), i el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, que ha generat publicacions diverses entre les quals la biografia d'Ignasi Pujades Miquel Martí i Pol amb vidres a la sang (Proa) i el llibre-CD d'homenatge Estimat Miquel (Proa), de Lluís Llach.
El 2013 també s'ha recordat l'escriptor Joaquim Amat-Piniella en el centenari del seu naixement, un autor homenatjat en la Nit de Santa Llúcia. Club Editor ha publicat la seva novel·la inèdita La clau de volta, a banda de reeditar el seu clàssic sobre els camps d'extermini nazis K.L. Reich. Ensiola Editorial ha reeditat El casino dels senyors (1956).
Però si hem de parlar del llibre de l'any hem de fer referència a Victus (La Campana) d'Albert Sànchez Piñol, una esplèndida novel·la que el 2014 continuarà en plena actualitat, atès que reconstrueix la guerra de successió espanyola que acaba el 1714 amb el setge de Barcelona. Aquest volum, que arribava en català després de la seva publicació original en castellà, va ser el gran triomfador del Sant Jordi, i ja va per la terce-
ra edició (80.000 exemplars). També es van situar entre els més venuts L'estiu que comença (Planeta), de Sílvia Soler, premi Ramon Llull, i Plans de futur, de Màrius Serra, premi Sant Jordi. L'autobiografia novel·lada Sense alè (Edicions 1984), de Josefa Contijoch, ha estat múltiplement distingida amb el Premi Crexells, el Ciutat de Barcelona i el Serra d'Or 2013, mentre que el dietari La primavera a Pequín, de Francesc Parcerisas, s'ha endut el Premi Llibreter.
Un dels llibres de ficció que s'ha mantingut a les llistes dels més venuts durant força setmanes és el de Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Proa), la reconstrucció d'un crim real al Pallars que va quedar impune: la matança de Carreu. Alguns crítics ja la consideren la seva millor novel·la. El nou recull de contes de Sergi Pàmies, Cançons d'amor i de pluja (Quaderns Crema) també ha tingut molt bona acollida. Joan-Anton Baulenas ha tornat a les llibreries després d'anys de silenci amb la novel·la sobre el poder i la fascinació Quan arribi el pirata i se m'emporti (RBA La Magrana). Cal destacar el segon llibre de Rafel Nadal, Quan en dèiem xampany (Columna), que ja va per la segona edició, una operació evocadora del passat que també fan Carme Riera i Joan Francesc Mira a Temps d'innocència (Edicions 62) i El tramvia groc (Proa), respectivament.
Bons debuts literaris
El 2013 ha estat un any farcit de debuts literaris, alguns d'ells sonats, com el de Pilar Rahola amb El carrer de l'embut (RBA La Magrana). Els que han recollit les crítiques més elogioses són Carles Terès amb Licantropia (Edicions de 1984), una novel·la fantàstica ambientada a la Franja, on resideix l'autor; Víctor Sabaté amb El jove Nathaniel Hathorne (Raig Verd), una reflexió sobre el món de la literatura; Maiol de Gràcia Clotet amb la novel·la distòpica La Peixera (Periscopi) i Roger Vilà amb Marges (Barcino), ambientada al Priorat. També ha cridat l'atenció de la crítica El banquer, de la periodista i líder de Solidaritat per la Independència Núria Cadenes (Edicions 1984), un llibre inspirat en la vida del financer i polític mallorquí Joan March.
Les traduccions
Pel que fa a les traduccions, sobresurt Estimada vida, de la recentment guardonada amb el Premi Nobel de Literatura Alice Munro, publicada amb Club Editor, un segell que ens convida a llegir per primer cop en català les narracions del grec Nikos Kavadias Li i altres relats.
Altres rostres que han centrat l'atenció literària han estat els del nord americà Richard Ford, amb Canadà (Empúries/ Anagrama) –per a alguns la seva millor novel·la–, el britànic Ian McEwan, Operació Caramel (Empúries/Anagrama), ambientada a la guerra freda, i fa poc Tom Wolfe amb Bloody Miami (Columa/Anagrama), una sàtira sobre la immigració cubana a Miami.
L'escriptora britànica Lindsey Davis va guanyar el I Premi de Novel·la Històrica que recollir a Barcelona. Labutxaca li ha publicat La plata de britània.
RBA La Magrana ha tret el premi Goncourt, Jérôme Ferrari (El sermó de la caiguda de Roma), i la darrera obra de Philippe Claudel Perfums, així com la primera novel·la de Zadie Smith en set anys Londres, NW. Destaca, a més, la segona novel·la publicada en català de l'holandès Gerbrand Baker, A dalt tot està tranquil (Raig Verd). Per primer cop en català també arriba el poemari oriental El núvol missatger, de Kalidasa (Adesiara) i la novel·la Pistola, amb música de fons, un clàssic del nord americà Jonathan Lethem (Malesherbes).
A banda, el 2013 haurà estat l'any en què ens ha deixat el filòleg Martí de Riquer, l'editor, polític i historiador de la literatura catalana Max Cahner i la poetessa i filòloga Joana Raspall, així com la Nobel de Literatura del 2007 Doris Lessing.