La supervivència de Catalunya es pot considerar com un miracle; al mig de dues potències sovint molt hostils i un país sense recursos naturals, heroïcitat d'haver arribat fins aquí tal com som, és sorprenent. La mateixa supervivència de la llengua tantes vegades perseguida i amb situacions reals de mort, també és un altre miracle. Llegint el llibre de Joan Bosch Moments estel·lars de Catalunya, Ed. La Campana, s'observa que bona part d'aquest miracle és degut a la dèria persistent d'individualitats que sovint van d'haver de combatre la incredulitat de la resta de conciutadans i fins i tot la violència. Però com diu la portada del llibre: “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”; una afirmació que no la comparteixo perquè em sembla més precís dir: “Ho van aconseguir perquè no van voler que fos impossible”. Tots sabien prou bé les dificultats que tenien.

Entre els moments estel·lars hi ha la història de l'emprenedor barceloní Josep Bonaplata i Corriol, una biografia que s'hauria d'ensenyar a les escoles i prendre d'exemple. La seva història no té res a veure amb la dels emprenedors d'avui, que una gran majoria neixen tan protegits que en la majoria de les vegades els impedeix créixer. La gesta de Bonaplata va ser voler transportar a Catalunya allò que veia que estava passant; la revolució industrial del Regne Unit. El seu interès el va portar a conèixer a fons l'ofici i per això es va desplaçar a Lancashire, que era el cor de tot aquest moviment fascinant mogut per la innovació del vapor.

Tornat a Catalunya i ja posat a treballar davant la incredulitat general puix que aquí no tenim bon carbó, ni ferro, es posa a construir el que serà la fàbrica catalana més gran i també una foneria al costat, que serà una mena de centre I+D per a la construcció de noves màquines.

El 29 de novembre del 1833 la primera fabrica de la península a vapor comença a funcionar, una data que els catalans podem dir que és l'inici de la revolució industrial catalana i és el mateix any que a Waltham, prop de Boston, també comença a funcionar la primera fàbrica a vapor dels EUA.

Però aquesta gesta descomunal i el fet que donés feina a set-centes famílies no va ser prou per captar la importància social que tindria per al futur de Catalunya, i un grup d'exaltats el 5 de juliol del 1835, després d'assaltar el Palau Reial i matar el governador, amb aquesta pulsió destructiva de les masses, es van encaminar cap a aquesta fàbrica i la van incendiar. Un esforç gegantí que en poc mesos va passar a la història. Bonaplata, abatut, es retira per sempre, però l'espurna de la revolució industrial a Catalunya ja havia pres i mentre cremava la fàbrica ja n'hi havia cinc més en construcció. Com que la foneria es va salvar, uns anys més tard seria La Maquinista Terrestre y Marítima, que construiria màquines de tren i vaixells.