Finalment el Banc Central Europeu, reduïda la bel·ligerància de l'oposició alemanya, ha anunciat les esperades mesures per injectar més diners a l'eurozona mitjançant una compra massiva de deute (públic però també potencialment privat) en una quantia que podria superar de molt el bilió d'euros en el proper any i mig.

Entre els arguments a favor caldria destacar que una Europa convertida en la regió mundial amb més lenta recuperació no es pot permetre el luxe de no haver intentat una “expansió quantitativa” que ha estat un dels ingredients (encara que no l'únic) de la bona recuperació dels Estats Units. I també la referència a les funcions d'un banc central: cal recordar que el pioner Banc d'Anglaterra va néixer a finals del segle XVII precisament per comprar deute públic en una situació delicada. I, per contra, quan des de 1929 la Reserva Federal dels Estats Units va donar suport a l'austeritat amb què es va respondre inicialment a la Gran Depressió els problemes es van agreujar substancialment, amb deflació inclosa, fins als canvis que una més pragmàtica combinació d'expansió fiscal i monetària van invertir la situació.

Els escèptics i els crítics apunten a factors també significatius. D'una banda, intentar sortir d'una crisi de sobreendeutament amb més dosis de deute es com a mínim xocant. D'altra banda, la constatació cabdal que les polítiques monetàries expansives només tenen sentit –i èxit– quan aconsegueixen arribar al teixit veritablement productiu, obliga a fer la pregunta sobre si les gegantines injeccions de liquiditat addicionals es tornaran a perdre en els forats negres dels balanços de les administracions públiques i les entitats financeres en lloc d'assolir utilitzacions amb garanties de generació de riquesa, activitat i ocupació.

Més enllà dels debats entre partidaris i crítics, l'anàlisi de la nova estratègia del BCE s'ha d'avaluar també en termes d'intentar donar solucions europees a problemes europeus. I en aquest sentit hi ha hagut una decepció important: els riscos que suposa tota compra d'instruments de deute (que el deutor no pagui a temps o que el títols baixin de valor) són assumits només en un 20% pel mateix BCE. El 80% restant passarà als balanços dels respectius bancs centrals nacionals dels països de la zona euro. Això potser ha estat un forçat equilibri polític, molt a l'europea, però significa reconèixer un important retrocés en el camí de la integració monetària i financera europea. Des de fa més de tres anys el principal problema en el nucli dur dels temes monetaris a Europa és una fragmentació financera que ha fet aparèixer uns diferencials entre els costos d'accedir al crèdit als diversos països de l'eurozona pràcticament incompatibles amb un veritable espai monetari i financer integrat. La Unió Bancària intentava redreçar aquest fracàs, que perjudicava sobretot la mitjana i petita empresa. Des de la setmana passada tenim institucionalitzada una fragmentació addicional de l'espai europeu. Potser això obligarà cada banc central nacional a ser més prudent... o, cal témer en alguns casos, més vulnerable a les pressions dels lobbies més poderosos que sovint tenen més sentit de passat que de futur.

Potser Europa necessitava esgotar les possibilitats d'unes mesures potencialment més expansives, encara que no hi hagués seguretats absolutes en la seva efectivitat. Però és probable que el preu pagat en termes d'acceptar retrocessos en dimensions d'integració financera sigui massa alt. Avui Europa s'ha apropat més a una afeblida confederació que a una més sòlida unió econòmica. Pels que creiem que en un món global Europa i el seu model socioeconòmic de complementarietat entre progrés econòmic, democràcia política i benestar social només pot ser un actor global rellevant si aprofundeix en la seva integració, la nova situació ens deixa un regust amarg. Esperem que el temps ens permeti veure que ha estat un exemple més de la tortuosa i sovint desesperant manera de fer les coses a l'europea i no un greu símptoma que estem retrocedint en aspectes essencials, permetent una vegada més que els temes urgents es mengin els principis realment importants.