El sector del gas espera que els anys a venir siguin d'impuls d'aquest vector energètic, amb la intensificació del comerç de gas natural liquat (GNL) procedent dels EUA, en què Espanya pot jugar un paper important per les seva xarxa de plantes regasificadors, i la materialització de nous gasoductes, entre els quals hi ha el decisiu Midcat, del qual ja s'ha pressupostat la primera fase.

Com va afirmar el conseller delegat de Gas Natural Fenosa, Rafael Villaseca, durant la jornada El gas natural i la seguretat energètica a Europa, organitzada per Gas Natural Fenosa, és clar, “el GNL serà el gran contribuent a les importacions de la UE, que si ara són del 8%, el 2025 seran del 14%”. Villaseca remarca el paper de jugador fonamental que els EUA tindran a partir de l'any vinent, “tot aportant seguretat al sistema, ja que són segurs quan contreuen compromisos.” És una velada referència a la dependència de la UE a l'insegur gas de Rússia, el 29% del consum europeu del qual depèn i que en més d'una ocasió ha col·locat els països de l'Europa occidental al caire del col·lapse energètic quan els atzars de la geopolítica han tancat l'aixeta. Com va exposar el Comissari de Política Climàtica i Energia de la Comissió Europea, Miguel Arias Cañete, “hi ha massa països de la UE que depenen del gas rus i per evitar això cal una nova estratègia perquè tots puguin tenir fins a tres proveïdors diferents, i aquí pren un gran paper el GNL, que s'ha desaprofitat massa per manca d'interconnexions.” En els EUA, Meg Gentle, vicepresidenta executiva de màrqueting de Cheniere, un dels grans productors i exportadors de gas de la Unió, afirma: “el GNL pot reduir la volatilitat dels mercats de la UE, més flexibles en els seus contractes, però per això, a més de reforçar la xarxa de terminals de regasificació, cal construir més gasoductes.” El GNL que ve dels EUA, que cotitza al mercat Henry Hub a 3-4 dòlars per milió de BTU (d'unitats tèrmiques energètiques britàniques), exportat a gran escala -es parla de 90 milions de metres cúbics de gas, (sigles BCM, en anglès) a l'any- pot ser un revulsiu al mercat europeu, en què de mitjana es paga 8,2 dòlars per milions de BTU. En la rebuda del gas americà, Espanya pot jugar el rol més important, amb els seus sis punts d'entrada, plantes de regasificació, que treballant a ple rendiment podrien regasificar 70 BCM a l'any.

La importància que el gas dels EUA guanyarà també s'explica perquè a Europa, segons previsions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), d'aquí al 2020 la capacitat de producció caurà 35 BCM anuals, des dels 254 actuals. Per tant, com espera Rodrigo Pinto Scholbach, cap del departament de Gas de l'AIE, “hi haurà un veritable tsunami dels volums de GNL procedents dels EUA i Austràlia, amb 17 projectes nous de producció, que aporten 175 BCM.” Per l'AIE, del 2014 al 2020, les importacions de la UE augmentaran 80 BCM, i s'espera que el 2025 la UE rebi el 14% del GNL que navegui pel món en vaixells metaners.

Al sector hi ha altres expectatives, com ara el que puguin donar de si els jaciments de gas descoberts a davant de les costes de Xipre, Israel i Egipte, unes reserves que, segons les primeres estimacions, podrien ser de 3.000 BCM. És una oportunitat que, tanmateix, planteja condicions, com explica Villaseca: “per garantir la viabilitat d'aquestes explotacions caldria que hi hagi acords de contractació amb aquests nous productors molt a llarg termini, per garantir que les inversions es mantindran.” Europa també reflexiona sobre què cal fer amb un potencial de 13.000 BCM en gas d'esquists, però els dubtes sobre el respecte al medi ambient que en planteja l'extracció no el fan viable.